Ius cogens és una locució llatina que fa referència a normes de dret imperatiu, en contraposició a les de dret dispositiu. D'acord amb la Convenció de Viena sobre el Dret dels Tractats, són aquelles normes acceptades i reconegudes per la comunitat internacional d'Estats en el seu conjunt com a norma que no admet acord en contrari.

Les normes de Ius cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han de ser obeïdes sempre.[1]

L'existència d'aquestes normes imperatives de Dret internacional públic és generalment acceptada: només alguns pocs estats la neguen, entre ells França. No obstant això, sí que és objecte de discussió quines normes concretes revestirien aquest caràcter.

CaracterístiquesModifica

Una norma d'ius cogens es caracteritza per ser d'obligat compliment i no admetre acord en contrari dels estats. Això la diferencia del costum internacional, que tradicionalment ha requerit el consentiment dels estats i permet la seva alteració mitjançant tractats. Per contra, una norma no pot contradir-ne una altra de ius cogens, tret que també tingui aquesta naturalesa: en aquest cas, la nova norma reemplaçarà l'antiga.

D'altra banda, les normes de dret imperatiu obliguen enfront de tots els Estats: això és, generen obligacions erga omnes.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica