Ius iudiciorum
Ius iudiciorum és una locució llatina que significa el dret de sentenciar.
Segons Thomas Hobbes, el ius iudiciorium i el ius praescribendi regulas boni et mali (el dret de prescriure regles del bé i del mal) són els drets del que té la màxima potestat civil.[1] En aplicació d'aquest principi, a Anglaterra, el rei no podia condemnar un lord sense consultar la cambra dels Lords. Segons Hugo Grotius és important distingir el dret de sentenciar del ius Magistratuum creandorom, destiutendorum, mutandorem, o el dret de nomenar, destituir i de mudar magistrats, dos drets molt diferents, que la gent poc instruïda sovint confon.[2] A l'Església Catòlica el dret de sentenciar escau ex officio al papa en causes penals de dret canònic. Pot delegar aquest dret a membres inferiors del clergat, segons la posició en la jerarquia de l'imputat.[3]
Referències modifica
- ↑ Hobbes, Thomas. William Moleworts (ed.). Opera philosophica quæ latine scripsit omnia (en llatí). 3. Joannes Bohn, 1841, p. 156 i 168. «Quamobre jus judiciorium et jus praescribendi regulas boni et mali, id est, jus legum ferendarum, pertinent ad illum qui summam habet potestatem civilem»
- ↑ Boeckler, Johann Heinrich. In Hugonis Grotii Jus Belli Et Pacis commentatio (en llatí). Estrasburg: Dulssecker, 1704, p. 218.
- ↑ Becmann, Johann Christoph. «de Republica». A: Meditationes Politicae, 1672, p. 85.