Ivan Gudóvitx

El comte Ivan Vasílievitx Gudóvitx (en rus Иван Васильевич Гудович) (1714-1820) pertanyia a la noblesa de l'Imperi Rus i fou una personalitat militar d'ascendència ucraïnesa. D'entre les seves gestes, en destaca la presa d'Odessa el 1789 i la conquesta marítima del Daguestan el 1807.

Infotaula de personaIvan Vasílievitx Gudóvitx
Иван Васильевич Гудович
Gudivich Ivan Vas.jpg
Ivan Gudóvitx Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1741 Modifica el valor a Wikidata
Q21343654 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 1820 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Olhopil (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Santa Sofia de Kíev Modifica el valor a Wikidata
Alcalde de Moscou 1959-2020
Q108458877 Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar i polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatRússia Imperi Rus
Branca militarForces de terra Modifica el valor a Wikidata
Rang militarMariscal de camp
ComandamentQ4071709 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Russo-Turca (1787-1792)
Guerra Russo-Turca (1768-1774)
Família
FamíliaQ4151614 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugePraskovya Razumovskaya (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsAndrey Gudovich (en) Tradueix
Kirill Gudovich (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareVasyl Hudovych (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Orde de Sant Andreu
Orde Imperial i Militar de Sant Jordi

El seu pare era un membre amb influència dels cosacs. Envià els seus fills a la Universitat de Königsberg i també a la de Leipzig. De tornada a Sant Petersburg el 1759, s'allista a l'Armada Imperial Russa on serà ajudat pel seu germà Andrei, qui és ajudant de camp de Pere III.

Després del cop d'estat del 1762, els germans Gudóvitx són empresonats. Comença la guerra Guerra Russo-Turca (1768-1774). Més endavant, va passar deu anys entre la militància i el govern de Riazan, Tambov i de Podòlia.

La seva reputació li vindrà sobretot de la seva participació en la Guerra Russo-Turca, en la presa d'Odessa el 1789. També participà en la presa de Kília, que era una fortalesa que controlava el Danubi. Fou substituït per ordres de Grigori Potiomkin per Aleksandr Suvórov i marxa al Caucas a participar-hi a la presa d'Anapa.

Cansat de les dificultats militars, Gudóvitx abandona els seus càrrecs i es retira a Moscou. Governarà la ciutat durant tres anys. Amb una edat més avançada, es retira a Podòlia, heretada del seu sogre, el comte Kirill Grigórievitx Razumovski (Кирилл Григорьевич Разумовский). mor amb 80 anys i fou enterrat a la Catedral de Santa Sofia de Kíev.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ivan Gudóvitx