El comte Ivan Vasílievitx Gudóvitx (en rus Иван Васильевич Гудович) (1714-1820) pertanyia a la noblesa de l'Imperi Rus i fou una personalitat militar d'ascendència ucraïnesa. D'entre les seves gestes, en destaca la presa d'Odessa el 1789 i la conquesta marítima del Daguestan el 1807.

Plantilla:Infotaula personaIvan Vasílievitx Gudóvitx
Иван Васильевич Гудович
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1741 Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 1820 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Olhopil (Ucraïna) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Santa Sofia de Kíev Modifica el valor a Wikidata
Alcalde de Moscou
Membre del Consell d'Estat de l'Imperi Rus
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatRússia Imperi Rus
Branca militarForces de terra Modifica el valor a Wikidata
Rang militarMariscal de camp
Comandant de (OBSOLET)12th Astrakhan Granadier Regiment (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Russo-Turca (1787-1792)
Guerra Russo-Turca (1768-1774)
Família
CònjugePraskovya Razumovskaya Modifica el valor a Wikidata
FillsKirill Gudovich, Andrey Gudovich Modifica el valor a Wikidata
PareVasyl Hudovych Modifica el valor a Wikidata
Premis
Orde de Sant Andreu
Orde Imperial i Militar de Sant Jordi


Find a Grave: 177089524 Modifica el valor a Wikidata

El seu pare era un membre amb influència dels cosacs. Envià els seus fills a la Universitat de Königsberg i també a la de Leipzig. De tornada a Sant Petersburg el 1759, s'allista a l'Armada Imperial Russa on serà ajudat pel seu germà Andrei, qui és ajudant de camp de Pere III.

Després del cop d'estat del 1762, els germans Gudóvitx són empresonats. Comença la guerra Guerra Russo-Turca (1768-1774). Més endavant, va passar deu anys entre la militància i el govern de Riazan, Tambov i de Podòlia.

La seva reputació li vindrà sobretot de la seva participació en la Guerra Russo-Turca, en la presa d'Odessa el 1789. També participà en la presa de Kília, que era una fortalesa que controlava el Danubi. Fou substituït per ordres de Grigori Potiomkin per Aleksandr Suvórov i marxa al Caucas a participar-hi a la presa d'Anapa.

Cansat de les dificultats militars, Gudóvitx abandona els seus càrrecs i es retira a Moscou. Governarà la ciutat durant tres anys. Amb una edat més avançada, es retira a Podòlia, heretada del seu sogre, el comte Kirill Grigórievitx Razumovski (Кирилл Григорьевич Разумовский). mor amb 80 anys i fou enterrat a la Catedral de Santa Sofia de Kíev.