Józef Maria Bocheński
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Józef Maria Bocheński (30 d'agost de 1902, Czuszow, Tsarat de Polònia - † 8 de febrer de 1995, Friburg, Suïssa) fou un frare dominic, destacat filòsof dedicat a la lògica.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 agost 1902 Czuszów (Polònia) (en)  |
| Mort | 8 febrer 1995 (92 anys) Friburg (Suïssa) |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Friburg Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino Universitat Jagellònica |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, escriptor, professor d'universitat, teòleg |
| Ocupador | Universitat de Friburg Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra polonesosoviètica Segona Guerra Mundial (Campanya de Polònia, Battle of Kock (en) , batalla de Montecassino) |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Ignacio Angelelli (en) |
| Família | |
| Família | Bocheński-Rawicz (fr) |
| Premis | |
Biografia
modificaEntrà a l'Orde de Predicadors el 1927. Fou professor al Collegium Angelicum de Roma del 1935 al 1940, i professor extraordinari, després titular, a la Universitat de Friburg.
Fou deixeble de Jan Łukasiewicz, i ha dedicat gran part de la seva obra a la lògica, destacant la seva dedicació sobre l'analogia. També destaquen les seves investigacions històriques sobre la lògica a l'antiguitat, sobretot la de Teofrast i la lògica oriental, i valora especialment la lògica escolàstica dels segles xiii i xiv.
Fundà i dirigí l'Ost Europa Institut a Friburg, dedicat a l'estudi crític i les anàlisis de la filosofia soviètica contemporània. Publicà tot d'articles de lògica i de filosofia, sobretot escolàstica, i dirigí la Bibliographische Einführungen.
Pensament
modificaConsiderà un error els intents d'edificar "lògiques transcendentals", bé siguin dialèctiques, de la història, de la vida, o bé basades en qualsevulla altra concreció. Considera que les lògiques formals proporcionen més ensenyaments filosòfics que la grandiloqüència transcendental de grans sistemes.
També dedicà un estudi especial a la lògica de la religió i de l'autoritat.
Obres
modifica- Elemental logicae graecae, 1937
- Sobre la història de les proposicions modals, 1938
- La lògica de Teofrast, 1947
- Els mètodes actuals del pensament, (Traducció al castellà de Raimundo Drudis Baldrich, 1957, Madrid, Ediciones Ríalp, S.Α.)
- La filosofia actual, 1949
- Prècis de logique mathêmathique, 1949
- El materialisme dialèctic, 1950
- Història de la lògica formal, 1956. (Traducció al castellà de Millán Bravo Lozano, 1985, Madrid, Gredos)
- Introducció al pensament filosòfic, 1959
- Lògica de la religió, 1965
- Què és l'autoritat?