Jørgen Moe

Jørgen Engebretsen Moe (Hole, 22 d'abril de 1813 – Kristiansand, 27 de març de 1882)[1][2] fou un folklorista noruec, bisbe, poeta i escriptor, autor dels Norske Folkeeventyr, una col·lecció de contes populars tradicionals que va editar en col·laboració amb Peter Christen Asbjørnsen.[3][4]

Infotaula de personaJørgen Moe
Jørgen Moe (Frederik Klem).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(no) Jørgen Engebretsen Moe Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 abril 1813 Modifica el valor a Wikidata
Hole Modifica el valor a Wikidata
Mort27 març 1882 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Kristiansand Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVestre Aker kirkegård (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Bisbe
1874 – 1881
← Jacob von der LippeJørgen Johan Tandberg →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicNoruecs Modifica el valor a Wikidata
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor de literatura infantil, teòleg, recopilador de contes fantàstics, folklorista, sacerdot, escriptor, prosista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Artistes relacionatsPeter Christen Asbjørnsen: Q72918319 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMoltke MoeOle Falk MoeVédastine Aubert (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareEngebret Olsen Moe Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Jørgen Moe's signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 4fe51f98-4dac-48a7-a6a3-4296db20cd68 Discogs: 1294946 IMSLP: Category:Moe,_Jørgen_Engebretsen Modifica el valor a Wikidata
Norske Folkeeventyr Asbjørnsen i Moe (1874)
Barne-eventyr Asbjørnsen i Moe (1915)

BiografiaModifica

Va néixer a la granja de Mo al districte tradicional de Ringerike, fill del granger i polític Engebret Olsen Moe. Va conèixer a Asbjørnsen mentre els dos s'estaven preparant per a uns exàmens a Norderhov i van descobrir que tenien un interès en comú, el folklore noruec,[5][1] esdevenint «germans de sang».[1] El 1840 Moe i Asbjørnsen ja van començar a publicar els seus contes, en format de petits fullets.[6]

A partir del 1841 Moe va començar a viatjar gairebé tots els estius per les regions del sud de Noruega recollint tradicions populars, contes orals i llegendes, de les muntanyes. La primera col·lecció de contes va aparèixer el 1852.[6] El 1845 va ser nomenat professor de teologia a la Krigsskolen i, el 1853 es va fer capellà, exercint a esglésies de Krødsherad i Sigdal.[7] A la primera parròquia va trobar inspiració per a molts dels seus poemes més famosos, com den gamle Mester (El vell mestre) i Sæterjentens Sondag. El 1863 es va traslladar a Drammen i es va esdevenir rector de Bragernes; el 1870 es va traslladar de nou a Vestre Aker, prop de Christiania. El 1875 va ser nomenat bisbe de la diòcesi de Agder, amb seu a Kristiansand.[4]

Una petita col·lecció dels seus poemes lírics va aparèixer el 1850. Moe estava convençut que l'escriptura ha de ser «objectiva» en el sentit que s'elimini l'ego de la narrativa. Tot i així, es va esforçar per construir i mantenir una estètica literària en la seva obra. Va escriure pocs versos, però dins els que va redactar es troben moltes peces d'exquisida delicadesa i frescor. Moe també va publicar una col·lecció de relats en prosa per a nens, em Brønden og i Tjernet el 1851 i En Liden Julegave el 1860. Asbjørnsen i Moe tenien l'avantatge d'oferir un estil admirable de la prosa narrativa. L'escriptura de Asbjørnsen era més vigorosa, i la de Moe més captivadora però sembla, que pel costum d'escriure a l'uníson, havien adoptat gairebé idèntiques formes d'expressió literària.[8][4]

Va ser nomenat Cavaller del Reial Orde Noruec de Sant Olaf el 1873, Comandant el 1881, el gener de 1882 va renunciar a la seva diòcesi per problemes de salut i va morir el mes de març. El seu fill, Moltke, va continuar el treball del seu pare dins el folklore i els contes de fades, i es va convertir en el primer professor d'aquesta assignatura en concret, a la Universitat d'Oslo.[9]

Impacte de la seva obraModifica

Juntament amb Peter Christen Asbjørnsen, l'impacte de Jørgen Moe dins la cultura noruega va ser notable. Pels noruecs, els noms Asbjørnsen i Moe s'han convertit en sinònim de contes populars tradicionals, de la mateixa manera que el nom dels Germans Grimm s'associa amb els contes alemanys. A Europa, els Norske folkeeventyr són considerats com una de les més importants contribucions a la mitologia comparada.[4] Al fer un recull de la riquesa dels contes de fades ancestrals de Noruega i editar-los per als lectors, en un estil accessible a tots,[6] van contribuir també al desenvolupament de la llengua i literatura noruega.[1][4]

Se sol mencionar que la rica literatura popular que té aquests país, a través de l'obra de Asbjørnsen i Moe, és una de les més originals i riques. El seu treball constitueix una part molt important de la identitat noruega, així, Askeladden, un personatge amb creativitat i l'enginy, que sempre guanya a la princesa i la meitat del regne per a si, és vist com quelcom típicament noruec.[4]

ObraModifica

Dins de la seva obra es poden citar:[10]

  • Samling af Sange, Folkeviser og Stev i norske Allmuedialekter, 1840
  • Norske folkeeventyr, 1841–1852 (amb Asbjørnsen); ampliada el 1882
  • Digte, 1849
  • I Brønden og i Kjærnet, 1851
  • At hænge på juletreet, 1855
  • En liten julegave, 1860
  • Samlede skrifter, 1877

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Asbjørnsen and Moe». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 12 agost 2015].
  2. «Moe, Jørgen (1813-1882) forme internationale». Biblioteca nacional de França. [Consulta: 12 agost 2015].
  3. «Jørgen Moe. Geistlig Forfatter Folklorist». Foreningen SNL. [Consulta: 12 agost 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Jørgen Engebretsen Moe». GoNORWAY. [Consulta: 12 agost 2015].
  5. «Matrikkelutkastet av 1950». Dokumentasjonsprosjektet. [Consulta: 12 agost 2015].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Jørgen Moe». BiblioMonde.com. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 12 agost 2015].
  7. «Jørgen Moe». Store norske leksikon. [Consulta: 12 agost 2015].
  8. «The Norwegian Folk Tales and their Illustrators». Ancestry. [Consulta: 12 agost 2015].
  9. «Jørgen Moe». Norsk Litteraturhistorie. Arxivat de l'original el 24 de juliol 2011. [Consulta: 12 agost 2015].
  10. «Moe, Jørgen». Nasjonalbiblioteket. [Consulta: 12 agost 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jørgen Moe