Júlia Serviana Paulina
Júlia Serviana Paulina (en llatí Julia Serviana Paulina) va ser una dama romana del segle ii.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 98 dC  |
| Mort | valor desconegut |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Família | |
| Cònjuge | Tiberi Claudi Salinàtor Fusc |
| Fills | Gnaeus Pedanius Fuscus Salinator |
| Pares | Juli Servià i Aelia Domitia Paulina |
Era filla de Juli Servià i de la seva dona Èlia Domícia Paulina, uns trenta anys més jove que el seu marit i la germana gran de l'emperador Hadrià. Es va casar amb Tiberi Claudi Salinàtor Fusc i va ser mare de Gneu Pedani Salinàtor Fusc, que segons Cassi Dió, durant un temps era considerat el successor i hereu d'Hadrià.[1][2]
El seu pare, Juli Servià, havia estat cònsol tres vegades, sota tres emperadors diferents: cònsol sufecte l'any 90 sota l'emperador Domicià, cònsol sota Trajà l'any 102 i després el 134 sota Hadrià, el seu cunyat.[3]
Va néixer cap a l'any 106 o 107, a la primera part del regnat de Trajà. El seu marit, Tiberi Claudi Salinàtor, era un senador d'origen hispànic, amic i protegit de Plini el Jove, que els va enviar una carta felicitant-los pel matrimoni.[4]
No se sap quan va morir, però segurament cap al final del regnat del seu oncle, i també el seu marit. Cap al final de la seva vida, Hadrià havia pensat en nomenar successor a Juli Servià, però va veure que era massa vell, ja que tenia uns 90 anys, i va pensar en el fill de Júlia Serviana, Gneu Pedani Salinàtor Fusc, un home llavors molt jove, com a possible hereu. Però l'any 136 Hadrià va adoptar Luci Ceioni Còmmode, que va prendre el nom de Luci Eli Cèsar. Hadrià va obligar a Juli Servià i a Gneu Pedani Salinàtor a suïcidar-se, perquè no poguessin fer cap reclamació al tron.[5][1][6]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Cassi Dió. Història Romana (Ῥωμαικὴ ἱστορία), XLIX, 17
- ↑ Història Augusta: vida d'Hadrià, I, 1-2
- ↑ Smith, William (ed.). «Servianus, Julius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ Plini el Jove. Epistolae, VI, 26
- ↑ Història Augusta: Vida d'Hadrià, XXII
- ↑ Hazel, John. Who's who in the Roman world. Londres: Routledge, 2002, p. 284. ISBN 9780415224109.