Jaciment arqueològic de Sant Pau del Camp
El jaciment arqueològic de Sant Pau del Camp es troba sota els jardins de Sant Pau del Camp i l'actual caserna de la Guàrdia Civil, al Raval de Barcelona. S'excavà a principis dels anys 1990, i s'hi documentaren ocupacions de l'antiguitat tardana, època romana, edat del bronze i del neolític antic.[1]
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Espai de protecció arqueològica | ||||
| Id. IPAPC | 22104 | |||
| Història | ||||
| Cronologia | Neolític antic | |||
Descripció
modificaEl jaciment és al Raval de Barcelona, a pocs metres del monestir benedictí de Sant Pau del Camp, al S-SE de la plana litoral de Barcelona, en un punt proper a l'antiga línia de costa a l'est. Topogràficament, s'assenta a la riba nord d'una antiga àrea deprimida, situada a la base del vessant nord de Montjuïc. Aquest peneplà està constituït per dipòsits del quaternari antic, dels quals sobresortien diversos turons corresponents al paleorelleu prequaternari (pliocènic), dels quals ens resta com a exemple més significatiu el Mons Taber.
El Pla de Barcelona era travessat per una xarxa de drenatge que baixava de la serra de Collserola. El règim i el cabal d'aquests torrents ha variat amb les oscil·lacions climàtiques que van tenir lloc en èpoques prehistòriques.[2]
Troballes
modificaAl llarg dels anys, diferents obres d'arranjament al voltant del monestir de Sant Pau del Camp havien posat en relleu l'existència de restes d'època romana. L'any 1989, el Servei d'Arqueologia de la Ciutat realitzà una intervenció arran de la construcció d'un aparcament i s'hi localitzà una necròpoli i una vil·la romana. A un nivell molt més baix i just al costat del carrer de Sant Pau també es documentà l'existència d'una ocupació de l'edat del bronze.[3]
Aquestes troballes impulsaren la realització d'una prospecció en tot l'entorn situat entre els carrers de Sant Pau, Riereta i Santa Elena.[1] En aquesta intervenció es pogué documentar una necròpoli tardoantiga (segles iv-vi), així com un jaciment prehistòric de gran potència de l'edat del bronze i el neolític.[4]
El 1990, un equip coordinat pel Servei d'Arqueologia procedí a l'excavació del solar de 800 m², ocupat per la caserna de la Guardia Civil. L'execució de les obres implicà la construcció d'un aparcament que afectà el subsòl en una gran fondària, i donà peu al descobriment dels nivells prehistòrics.[5]
Al llarg dels anys 1990 es publicaruen alguns estudis sobre les restes documentades al jaciment, però no fou a l'any 2005 que s'encetà un projecte de col·laboració científica entre el Museu d'Història de Barcelona i el Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb l'objectiu d'estudiar, completar i difondre les dades sobre les ocupacions prehistòriques. Fruit d'aquesta col·laboració es publicaren diferents estudis, caracteritzant les ocupacions prehistòriques i analitzant el material recuperat.[6]
El 2007 es va realitzar una rasa a tocar de l'absis de l'església per al clavegueram del monestir sense control arqueològic, fet que va comportar l'alteració i destrucció de part de les restes. Les obres es van reprendre l'any 2010. Aquests treballs no van arribar al nivell de roca natural, fet pel qual no es van poder extreure resultats concloents.[7][8]
Neolític antic
modificaUna primera fase (nivell IV) se situava cronològicament en el neolític antic i estava definida per un conjunt de 24 enterraments (tots individuals en fossa a excepció d'un de doble) i diverses estructures d'hàbitat com eren les sitges (9) i estructures de combustió (26 fogars). Dins d'aquesta fase, a partir d'estudis més recents[9] es va poder establir una seqüència cronològica més definida. En primer lloc, les datacions mitjançant el sistema AMS de dues restes òssies de les sitges (5360 – 5210 i 5310 – 5200 aC, respectivament) van permetre ubicar una primera ocupació durant el neolític antic cardial, mentre que els enterraments van proporcionar unes datacions més recents (4250 – 3700 aC), que se situaven entre el neolític postcardial i un neolític mitjà. També es va localitzar un nivell de cendres que es van interpretar com a nivell d'ús, i més d'un centenar de retalls que correspondrien a possibles forats de pal d'alguna estructura aèria indeterminada.[10]
Època del bronze
modificaLa segona fase arqueològica (nivell II) va proporcionar restes atribuïbles a l'edat del bronze, amb dos horitzons culturals diferents. El més antic, datat al bronze antic, es trobava representat per 8 estructures de combustió i cinc d'emmagatzematge, de les quals una va ser utilitzada com a enterrament secundari, és a dir, l'individu no presentava cap disposició intencionada. També es van localitzar acumulacions de pedres, algunes de les quals formaven alineacions, i fins i tot algun angle recte, que es van determinar com a restes d'estructures d'hàbitat. El bronze final III estava representat per indicis poc clars d'estructures d'hàbitat. Un aspecte interessant d'aquest moment va ser la constatació de l'existència d'una riera que travessava la zona excavada. El seu llit n'havia erosionat els nivells inferiors i presentava un petit embassament d'origen antròpic, amb un muret de contenció realitzat amb pedres en disposició vertical clavades uns 20 cm en l'estrat.[10]
Època romana
modificaLa tercera fase cronològica estava representada per l'ús de la zona com a necròpoli romana. En un sector del solar d'uns 100 m², es van localitzar un total de 34 tombes d'inhumació, de les quals trenta eren primàries i quatre secundàries, que es van datar entre els segles IV i el VI dC. Gairebé totes presentaven una coberta feta amb tegulae, de les quals la més freqüent era la de tègules inclinades a doble vessant. També es van documentar fosses simples sense estructura de coberta, però se'n van localitzar claus de ferro al voltant que podrien estar indicant l'ús de taüts de fusta que deurien contenir l'individu. Per acabar, no es va trobar cap més evidència arqueològica fins a l'època moderna i contemporània, amb la documentació de pous i murs de les fonamentacions de l'edifici enderrocat.[4][10]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Molist, Vicente i Farré, 2008.
- ↑ Laorden et al., 1993.
- ↑ «Sant Pau del Camp». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 4,0 4,1 Molist et al., 2012.
- ↑ Granados García, Puig i Farré, 1993.
- ↑ Molist, 2006.
- ↑ «Horts de Sant Pau». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Sant Pau del Camp». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Molist et al., 2008.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Caserna de Sant Pau del Camp». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia
modifica- Granados García, Josep Oriol; Puig, Ferran; Farré, Robert «La intervenció arqueològica a Sant Pau del Camp: un nou jaciment prehistòric al Pla de Barcelona». Tribuna d'Arqueologia (1991-1992). Generalitat de Catalunya, 1993, pàg. 27-38.
- Laorden, V. de; Prada, J.L.; Monseñé, F.J.M.; Serra, A. «L'estudi geològic del solar de la caserna de Sant Pau». Tribuna d'Arqueologia (1991-1992). Generalitat de Catalunya, 1993, pàg. 33-35.
- Molist, Miquel «El jaciment prehistòric de Sant Pau del Camp». Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 2, 2006, pàg. 180-181.
- Molist, Miquel; Vicente, Oriol; Farré «El jaciment de la caserna de Sant Pau del Camp: aproximació a la caracterització d'un assentament del neolític antic». Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona. MUHBA, 4, 2008, pàg. 13-24.
- Molist, Miquel et al. «La caserna de Sant Pau del camp (Barcelona): Una aproximación a los modelos de circulación de productos e ideas en un contexto funerario postcardial». Rubricatum: revista del Museu de Gavà, 5, 2012, pàg. 449-458.