Jaciment arqueològic de Sobre Pedret
Es tracta d'un jaciment del paleolític inferior (evenosià), concretament una estació a l'aire lliure, molt probablement un lloc d'habitació, en un aflorament de margues silicificades, que dona a l'home prehistòric matèria primera per fabricar tot tipus d'eines. Ocupa uns 500 m² i està situat sobre la muntanya calcària de Montjuïc, a l'alçada del barri de Pedret.[1]
| Localització | |||
|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Girona  | ||
| Tipus | Jaciment arqueològic | ||
Descobriment i història de les intervencions arqueològiques modifica
Jaciment descobert per F. Cufí a principis de la dècada de 1940. Oliva i Riuró el prospecten en diverses ocasions els anys 1950. E. Carbonell i R. Mora localitzen, el 1979, la zona on es concentra la major part del material.
Troballes modifica
La mostra lítica de què es disposa consta aproximadament de 2.000 peces. Es tracta d'un conjunt molt homogeni quant a pàtina, matèries primeres i tècnica utilitzada; se'l considera, doncs, força sincrònic. Es caracteritza pel predomini d'eines sobre fragment. Els grups tipològics més ben representats són osques, becs, denticulats, burins i gratadors. Les rascadores són molt poc nombroses. La tècnica de talla predominant és de tipus clactonià i s'observa pels talons que la majoria dels esclats provenen de nuclis amb un pla preparat. L'estudi morfotècnic apropa el conjunt a la cultura Evenoissiana i tipològicament és afí a diversos conjunts del sud de França (Frenillot i St. Anne d'Evenos) que cronològicament se situen entre el Riss II i Riss I (de 200.000 a 80.000 B.P.). Altres estudis la defineixen com un conjunt Musterià. A nivell espacial cal remarcar que, a diferència dels altres jaciments en superfície de la zona, aquest es troba molt concentrat; en allunyar-se, els materials desapareixen en superfície ràpidament. Es tracta, doncs, d'una ocupació molt ben definida i que per altres indicis (presència de material cremat, d'útils domèstics i restes de talla i percussors) sembla de tipus habitacional.
Referències modifica
- ↑ Història de les comarques gironines. Diputació de Girona, Unitat de Publicacions, 2000. ISBN 978-84-95187-02-4.
Bibliografia modifica
- Pere Cantón Playà, "Les comarques Gironines: Del Paleolític als Visigots"
- Eudald Carbonell i Enriqueta Pons, "Girona abans de Girona. Prehistòria". Ajuntament de Girona. Quaderns d'història de Girona. 1987
- Julià Maroto i Narcís Soler, "Els primers pobladors". Història de Girona. ADAC, 1991.