Jaciment arqueològic de la Caserna de Sant Pau del Camp

El jaciment de la Caserna de Sant Pau del Camp és davant del monestir benedictí de Sant Pau del Camp al barri del Raval de Barcelona (Barcelonés, Catalunya). Situat sota l'actual caserna de la Guàrdia Civil (C/ Sant Pau, 92) s'excavà a principis dels anys 90, i s'hi documentaren ocupacions de l'antiguitat tardana, època romana, edat del bronze i del neolític antic.[1]

Infotaula de geografia físicaJaciment arqueològic de la Caserna de Sant Pau del Camp
CSP-90-009.jpg
Jaciment Sant Pau del Camp 1990, Barcelona - Enterrament neolític
Ubicació
Entitat territorial administrativaCiutat Vella (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBarcelona
 41° 22′ 38″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.3772°N,2.16935°E / 41.3772; 2.16935Coord.: 41° 22′ 38″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.3772°N,2.16935°E / 41.3772; 2.16935
Història
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
CronologiaNeolític antic

El jaciment és a l'actual barri del Raval, a pocs metres del monestir benedictí de Sant Pau del Camp, al S-SE de la plana litoral de Barcelona, en un punt proper a l'antiga línia de costa a l'est. Al sud trobem la muntanya de Montjuïc (Barcelona), i a l'oest la serra de Collserola. Topogràficament, s'assenta a la riba nord d'una antiga àrea deprimida, situada a la base del vessant nord de Montjuïc. Aquest peneplà està constituït per dipòsits del quaternari antic, dels quals sobresortien diversos turons corresponents al paleorelleu prequaternari (pliocènic), dels quals ens resta com a exemple més significatiu el Mons Taber.

El pla de Barcelona era travessat per una xarxa de drenatge que baixava de la serra de Collserola. El règim i el cabal d'aquests torrents ha variat amb les oscil·lacions climàtiques que van tenir lloc en èpoques prehistòriques.[2]

TroballesModifica

Al llarg dels anys diferents obres d'arranjament al voltant del monestir de Sant Pau del Camp havien posat en relleu l'existència de restes d'època romana. L'any 89, el Servei d'Arqueologia de la Ciutat realitzà una intervenció arqueològica arran de la construcció d'un aparcament i s'hi localitzà una necròpoli i una vil·la romana. A un nivell molt més baix i just al costat del carrer de Sant Pau també es documentà l'existència d'una ocupació de l'edat del bronze.

Aquestes troballes impulsaren la realització d'una prospecció en tot l'entorn situat entre els carrers de sant Pau, la Riereta i Santa Helena.[3] En aquesta intervenció es pogué documentar una necròpoli tardoantiga (s. IV a s. VI), així com un jaciment prehistòric de gran potència de l'edat del bronze i el neolític.[4]

El 1990, un equip coordinat pel servei d'arqueologia del Museu d'Història de la Ciutat procedí a l'excavació del solar de 800 metres quadrats que en aquella època era ocupat per l'antiga caserna de la Guardia Civil. L'execució de les obres implicà la construcció d'un aparcament que afectà el subsòl en una gran fondària, i donà peu al descobriment dels nivells prehistòrics.[5]

Al llarg dels anys noranta es publiquen alguns estudis sobre les restes documentades al jaciment, però no és fins a l'any 2005 que s'enceta un projecte de col·laboració científica entre el Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona i el Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb l'objectiu d'estudiar, completar i difondre les dades sobre les ocupacions prehistòriques. Del fruit d'aquesta col·laboració es publiquen diferents estudis caracteritzant les ocupacions prehistòriques i analitzant el material recuperat.[6]

Neolític anticModifica

Una primera fase (nivell IV) se situava cronològicament en el neolític antic i estava definida per un conjunt de 24 enterraments (tots individuals en fossa a excepció d'un de doble) i diverses estructures d'hàbitat com eren les sitges (9) i estructures de combustió (26 fogars). Dins d'aquesta fase, a partir d'estudis més recents (Molist et alii, 2008) es va poder establir una seqüència cronològica més definida. En primer lloc, les datacions mitjançant el sistema AMS de dues restes òssies de les sitges (5360 – 5210 i 5310 – 5200, respectivament) van permetre ubicar una primera ocupació durant el neolític antic cardial, mentre que els enterraments van proporcionar unes datacions més recents (4250 – 3700 aC), que se situaven entre el neolític postcardial i un neolític mitjà. També es va localitzar un nivell de cendres que es van interpretar com a nivell d'ús, i més d'un centenar de retalls que correspondrien a possibles forats de pal d'alguna estructura aèria indeterminada.

Època del bronzeModifica

La segona fase arqueològica (nivell II) va proporcionar restes atribuïbles a l'edat del bronze. En concret, en aquest nivell es va poder diferenciar dos horitzons culturals diferents. El més antic, datat al bronze antic, es trobava representat per 8 estructures de combustió i cinc d'emmagatzematge, de les quals una va ser utilitzada com a enterrament secundari, és a dir, l'individu no presentava cap disposició intencionada. També es van localitzar acumulacions de pedres, algunes de les quals formaven alineacions, i fins i tot algun angle recte, que es van determinar com a restes d'estructures d'hàbitat. El bronze final III estava representat per indicis poc clars d'estructures d'hàbitat. Un aspecte interessant d'aquest moment va ser la constatació de l'existència d'una riera que travessava la zona excavada. El seu llit n'havia erosionat els nivells inferiors i presentava un petit embassament d'origen antròpic, amb un muret de contenció realitzat amb pedres en disposició vertical clavades uns 20 cm en l'estrat.

Època romanaModifica

La tercera fase cronològica estava representada per l'ús de la zona com a necròpoli romana. En un sector del solar d'uns 100 m², es van localitzar un total de 34 tombes d'inhumació, de les quals trenta eren primàries i quatre secundàries, que es van datar entre els segles IV i el VI dC. Gairebé totes presentaven una coberta feta amb tegulae, de les quals la més freqüent era la de tègules inclinades a doble vessant. També es van documentar fosses simples sense estructura de coberta, però se'n van localitzar claus de ferro al voltant que podrien estar indicant l'ús de taüts de fusta que deurien contenir l'individu. Per últim, no es va trobar cap més evidència arqueològica fins a l'època moderna i contemporània, amb la documentació de pous i murs de les fonamentacions de l'edifici enderrocat.[4][7]

ReferènciesModifica

  1. MOLIST, M.; VICENTE, O.; FARRÉ, R. «El jaciment de la caserna de Sant Pau del Camp: aproximació a la caracterització d'un assentament del neolític antic.». Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, Barcelona, MHCB, 2008, pàg. 13-24.
  2. LAORDEN, V de; PRADA, J.L.; MONSEÑE, F.J.M. & SERRA, A. «L'estudi geològic del solar de la caserna de Sant Pau». Tribuna d'Arqueologia. 1991-1992, 1993, pàg. 33-35.
  3. Molist, M.,Vicente, O. «kjyw wy qww qwqu wqqw». wqwwqwq.
  4. 4,0 4,1 Molist, Miquel «La caserna de sant Pau del Camp». Rubricatum.
  5. GRANADOS GARCÍA, J.O.; PUIG, F.; FARRÉ, R «La intervenció arqueològica a Sant Pau del Camp: un nou jaciment prehistòric al Pla de Barcelona». Tribuna d'Arqueologia (1991-1992). Generalitat de Catalunya, Barcelona., 1993, pàg. 27-38.
  6. MOLIST, M. «El jaciment prehistòric de Sant Pau del Camp». Quarhis 02, 2006, pàg. 180-181.
  7. «Jaciment arqueològic de la Caserna de Sant Pau del Camp». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).