Obre el menú principal

Jaciment arqueològic de la Covalta

jaciment arqueològic

El jaciment arqueològic de la Covalta (Albaida, València) està ubicat a l'àrea de la Contestania Ibérica.[1][2] És un poblat habitat entre el Ibèric Antic i el Ibèric Ple (s. VI – s. III a. C.) excavat a inicis del segle XX per Isidro Ballester.

Infotaula de geografia físicaJaciment arqueològic de la Covalta
Yacimiento de la Covalta.jpg
Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Covalta
Tipus Jaciment arqueològic i oppidum
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaVall d'Albaida
MunicipiAlbaida
 38° 51′ 13″ N, 0° 31′ 33″ O / 38.853546388889°N,0.52578444444444°O / 38.853546388889; -0.52578444444444
Modifica les dades a Wikidata

Localització i geografiaModifica

 
Vistes des de la Cova Alta

El jaciment arqueològic de Covalta està ubicat al cim de la muntanya homònim, a 893 m. s. n. m., en el tram més oriental de la Serra d'Agullent, al terme municipal d'Albaida, (València). Des del jaciment es controla el pas natural de la Vall d'Albaida, una de les vies d'accés fonamental des de la costa mediterrània peninsular cap a l'interior, així com de la Vall d'Agres per la seva part sud.

Pren el seu nom d'una cova natural coneguda com la Cova Alta, característica d'un terreny en què predomina el modelatge càrstic amb cabals d'aigua subterranis; està situada uns metres per sota del jaciment, al peu de l'escarpament que impedeix l'accés al mateix per la seva part nord-occidental, a 821 m. s. n. m. En aquesta cova es van realitzar a inicis del segle XX alguns sondejos arqueològics, però no es va recuperar cap evidència arqueològica.[3]

Intervencions arqueològiquesModifica

 
Muralla de la Covalta

Els treballs arqueològics a Covalta es van desenvolupar en el primer terç del segle XX per Isidre Ballester. Es van excavar més de vuitanta-tres estances de planta rectangular, a més de la muralla de més de tres metres d'ample que protegia el poblat per la seva part oriental. Es van localitzar dues portes d'accés al poblat, una a la part est i una altra a l'oest.

Posteriorment, Manuela Raga, en la seua tesi de llicenciatura[4] va realitzar un estudi complet de la cultura material del jaciment. En 1996, la Conselleria de Cultura Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana li va encarregar realitzar una nova planimetria del jaciment d'acord amb l'estat del assentament que mostrara què estructures, després de la neteja i adequació de la superfície del cim, quedaben en peu i podien apreciar-se.[5]

Fases d'ocupacióModifica

 
Agulles d'os de la Covalta

Els materials recuperats en l'excavació van ser estudiats per María Ángeles Vall Ojeda.[6] Esta autora va estudiar les ceràmiques de vernís negre de l'assentament, i va delimitar la cronología del poblat des de mitjans del segle V a. C. fins mitjans del segle III a. C. Després de ser abandonat, no va a ser ocupat fins a època medieval de forma puntual, com demostren alguns vestigis materials.[7]

La identificació de dos ànfores fenícies tipus Trayamar I, així com de una fíbula de doble resort, van permitir adelantar el moment inicial d'ocupació de la Covalta al segle VI a. C.[8]

Materials arqueològicsModifica

 
Cap de pasta vitrea de la Covalta

Entre els materials torbades en les excavacions destaquen un cap púnic de pasta vítrea polícroma, de 37 mm d'alçada i un menut aladre votiu, exposats en el Museu de Prehistòria de València. A més, es van recuperar restes de ceràmiques àtiques de figures negres i de figures rojes,[9] ceràmiques ibèriques amb decoració geomètrica, fíbules, eines metàl·liques,[10] agulles d'os i mànecs de banya de cérvol,[11] entre altres.

ReferenciasModifica

  1. contestania.com. «Covalta». [Consulta: 8 març 2017].
  2. LLOBREGAT CONESA, Enrique. Instituto de Estudios Alicantinos. La Contestania Ibérica, 1972. 
  3. RAGA, Manuela. Los materiales del poblado ibérico de “La Covalta” (Albaida, Valencia), 1994, p. 15. 
  4. RAGA, Manuela. Los materiales del poblado ibérico de “La Covalta” (Albaida, Valencia), 1994. 
  5. RAGA, Manuela. Sobre el urbanismo del poblado ibérico de “La Covalta” (Agres, Alicante y Albaida, Valencia). Nueva planimetría., p. 433-439. 
  6. VALL, M. Ángeles. El poblado ibérico de Covalta (Albaida-Valencia). I. El poblado, las excavaciones y las cerámicas de barniz negro., 1971. 
  7. VALL, M. Ángeles. El poblado ibérico de Covalta (Albaida-Valencia). I. El poblado, las excavaciones y las cerámicas de barniz negro.. Servicio de Investigación Prehistórica, Serie de trabajos varios, 41., 1971, p. 38-39. 
  8. Pla, Enrique «Nuevos hallazgos fenicios en yacimientos valencianos (España)». Festschrift für Wilhelm Schüle zum 60 Geburstag. Veröffentlichung des Vorgeschichtlichen Seminars Marburg, 6-Internationale Archäologie 1, 1991, pàg. 245-258.
  9. Vall, M. Ángeles. El poblado ibérico de Covalta (Albaida-Valencia). I. El poblado, las excavaciones y las cerámicas de barniz negro. Servicio de Investigación Prehistórica, Serie de trabajos varios, 41., 1971. 
  10. RAGA, Manuela. Los materiales del poblado ibérico de “La Covalta” (Albaida, Valencia). Universitat de València, 1994. 
  11. BLASCO, Marta «El trabajo sobre hueso, asta y marfil en Covalta. Evidencias de un taller de Época Ibérica.». Recerques del Museu d'Alcoi, 24, 2015, pàg. 43-58.

BibliografiaModifica

  • BLASCO, M. (2015): El trabajo sobre hueso, asta y marfil en Covalta. Evidencias de un taller de Época Ibérica. Recerques del Museu d'Alcoi, 24: 43-58.
  • LLOBREGAT CONESA, E. A. (1972): Contestania Ibérica. Instituto de Estudios Alicantinos, Alicante.
  • PLA, E.; BONET, H. (1991): Nuevos hallazgos fenicios en yacimientos valencianos (España), Festschrift für Wilhelm Schüle zum 60 Geburstag. Veröffentlichung des Vorgeschichtlichen Seminars Marburg, 6-Internationale Archäologie 1, 245-258
  • RAGA, M. (1994): Los materiales del poblado ibérico de “La Covalta” (Albaida, Valencia). Tesis de licenciatura, 2 vols., Universitat de València, Facultat de Geografia i Història.
  • RAGA, M. (1996): Sobre el urbanismo del poblado ibérico de “La Covalta” (Agres, Alicante y Albaida, Valencia). Nueva planimetría, Actas del XXIII Congreso Nacional de Arqueología: Elche 1995. Vol. I, (L. Abad, coord.), Sagarra Sánchez, Elche, 433-439.
  • VALL, Mª. A. (1971): El poblado ibérico de Covalta (Albaida-Valencia). I. El poblado, las excavaciones y las cerámicas de barniz negro, Servicio de Investigación Prehistórica, Serie de trabajos varios, Núm. 41, Valencia

Plantilla:Contestania.com

ReferènciesModifica

  • Llobregat Conesa E. A. Contestania Ibérica. Instituto de Estudios Alicantinos, Alacant 1972.
  • Aquest article conté material escrit o gràfic procedent del lloc web www.contestania.com, amb permís del seu propietari.