Jaciment arqueològic del Mas d'en Galí

El Jaciment del Mas d'en Galí és un dels jaciments arqueològics més antic de Catalunya, que es troba a Medinyà.[1] Es tracta d'una estació a l'aire lliure del Paleolític inferior (Axelià), situada per damunt d'una terrassa alta del riu Ter, prop d'un torrent, en terrenys del mas d'en Galí de Medinyà.

Infotaula de geografia físicaJaciment arqueològic del Mas d'en Galí
Localització
Entitat territorial administrativaMedinyà (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 04′ 02″ N, 2° 52′ 51″ E / 42.067275°N,2.880914°E / 42.067275; 2.880914
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata

Descobriment i història de les intervencions arqueològiques

modifica

Va ser descobert l'any 1978 pel grup de recerques de l'Associació Arqueològica de Girona format per E. Jiménez, V. Garcia, R. Mora, J. Canal i E. Carbonell, que hi van recollir indústria lítica, concretament 128 peces, de les quals 63 són instruments, i la matèria més utilitzada és el quars, que es troba a les terrasses del Ter.[1]

Troballes

modifica

Predomina el grup de materials fets sobre còdols del Ter,[1] essent menys abundant la indústria sobre fragment o esclat. Del conjunt destaquen el choppers (27 peces), chopping-tools (8 peces) i epannelés (6 peces). D'estris, els més caracteritzats són el ganivets de dors i les osques, fabricats sobre fragments o esclats. Hi manquen eines de tipus domèstic. Predomina la talla unifacial, encara que la presència d'epannelé mostra el coneixement de la tècnica centrípeta, i els chopping-tools, la bifacial. De tot plegat es dedueix un procés tecnològic de desbast molt senzill, amb total absència de talla levallosiana. Les matèries primeres utilitzades són materials al·luvials de l'entorn immediat, tot i que hi predomina el quars (83,6 per cent). Es tracta d'un conjunt d'aparença arcaica, amb un procés tecnològic de desbast molt senzill. La funcionalitat de l'indret, a més de la situació elevada de control de la plana fluvial, ve donada també per la poca presència d'eines domèstiques. Podria tractar-se d'una estació semblant a la Pedra Dreta, destinada a la caça de mamífers

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Carbonell, Eudald; Rodríguez, Xosé Pedro «El Paleolítico inferior en Catalunya» (pdf). Veleia, 2007-2008, pàg. 331-343. ISSN: 0213-2095 [Consulta: 3 desembre 2023].

Bibliografia

modifica
  • Les comarques Gironines: Del Paleolític als Visigots de Pere Cantón Playà
  • Inventari del Patrimoni Cultural Immoble Català. Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya

Vegeu també

modifica