Jacques Paisible (Versalles, c. 1656 - Londres, agost 1721 (<17 d'agost de 1721)) també conegut com a James Peasable o James Paisible, fou un virtuós compositor i intèrpret barroc francès que va viure i treballar a Londres durant prop de quaranta anys.

Infotaula de personaJacques Paisible
Biografia
Naixementc. 1656 Modifica el valor a Wikidata
Versalles (França) Modifica el valor a Wikidata
Mortagost 1721 (<17 agost 1721) Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica i música barroca Modifica el valor a Wikidata
InstrumentFlauta dolça Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMoll Davis (1686–) Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 2fa62171-e9fa-4a2c-bbb2-c8dc5cb05293 Discogs: 4053255 IMSLP: Category:Paisible,_James Modifica el valor a Wikidata

Paisible va arribar a Londres des de França el setembre de 1673, un dels quatre oboistes entre els músics que acompanyaven Robert Cambert. Es va casar amb Moll Davis, cantant i mestressa de Carles II, el 1682. Es va guanyar la vida tocant el violí baix i component música de teatre. Va desenvolupar una reputació com a intèrpret de primer ordre en la gravadora. La majoria de les seves composicions supervivents utilitzen l'instrument en diverses combinacions. La seva música ha estat caracteritzada per ser "artesana i idiomàtica, sense pretensions virtuoses".[1]

Paisible va ser un contemporani de Henry Purcell (1659-1695), un dels grans compositors d'Anglaterra, i el va superar durant anys, però no en reputació.

Treballs (selecció) modifica

  • Rare en tout, Comèdia-Ballet (1677)
  • The Humor of Sir Falstaff (1700)
  • King Edward III (vers 1700)
  • Love’s Stratagem (1701)
  • She Wou'd & She Wou'd not
  • The Complete Flute-Master (1695)
  • Six Sonatas for flute Op. 1 (1702)
  • Mr. Isaak's New Dances Master for her Majesty's Birthday (1704)
  • Six Setts of Aires” for 2 flutes [recorders] and B.C. Op. 2 (1720)

Referències modifica

  1. Fanfare (Tom Moore) March–April 2001