Jacques Philippe Marie Binet
Jacques Philippe Marie Binet (1786-1856) fou un matemàtic francès.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 febrer 1786 Rennes (Bretanya) |
| Mort | 12 maig 1856 (70 anys) París |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse 48° 50′ 17″ N, 2° 19′ 37″ E / 48.83806°N,2.32694°E |
| 158è President Acadèmia Francesa de les Ciències | |
| 1r gener 1855 – 12 maig 1856 ← Charles Combes – Isidore Geoffroy Saint-Hilaire → | |
| Dades personals | |
| Formació | École Polytechnique |
| Es coneix per | Fórmula de Binet Fórmula del determinant d'una matriu |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | École Polytechnique Collège de France |
| Membre de | |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Marie Eléonore Ménard Dubourg |
| Fills | Paul Jacques Binet (1822-1878) |
| Pare | Philippe Binet i Renée Marie Jollivet |
Premis Cavaller de la Legió d'Honor (1821) | |
Vida i Obra modifica
El pare de Binet era arquitecte, mentre que la família de la seva mare tenia una indústria de ceràmica. Això va permetre al matrimoni donar una bona educació a tots els seus fills. Jacques Binet va estudiar a l'escola de Rennes fins al seu ingrés a l'École Polytechnique el 1804. Va ser nomenat professor auxiliar d'aquesta escola el 1807 i en els anys successius va anar tenint posicions més rellevants, fins que en va ser director d'estudis des de 1816 fins a 1830.[1]
També va ser professor des de 1808 de l'École des Ponts et Chaussées i des de 1823 del Collège de France en què va substituir Delambre en la càtedra d'astronomia.[2]
El 1843 va ser nomenat membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències, de la que serà nomenat president el 1855, tot i que no arribarà a exercir per la seva mort uns mesos després.
Binet va publicar els seus primer articles el 1809-1810 a la revista de l'École Polytechnique, sota la supervisió d'Hachette. En tota la seva vida, va publicar una seixantena d'articles,[3] sobre matrius, teoria de nombres, geometria i càlcul diferencial. També va abordar alguns temes astronòmics, entre els quals destaca el seu treball sobre el pèndol de Foucault (1851).[4]
Fórmula de Binet pels nombres de Fibonacci modifica
Aquesta fórmula proporciona el terme de la successió de Fibonacci sense haver d'utilitzar procediments recursius. Com és sabut, els nombres de Fibonacci es defineixen recursivament per la fórmula:
en la que
Binet va trobar una fórmula general per calcular qualsevol nombre de Fibonacci:
Això va posar en relleu les relacions entre la série de Fibonacci i la secció àuria.
Referències modifica
- ↑ Grattan-Guinness, pàgina 191.
- ↑ Grattan-Guinness, pàgina 192.
- ↑ «Jacques Binet's papers». MacTutor History of Mathematics.
- ↑ Aczel, pàgines 105 i ss.
- ↑ Weisstein, Eric W. «Binet's Fibonacci Number Formula». MathWorld—A Wolfram Web Resource. [Consulta: 7 maig 2016].
Bibliografia modifica
- Aczel, Amir D. Pendulum: Leon Foucault and the Triumph of Science (en (anglès)). Atria Books, 2003. ISBN 0-7434-6478-8.
- Grattan-Guinness, Ivor. Convolutions in French Mathematics: 1800-1840 (en (anglès)). Birkäuser, 1990. ISBN 3-7643-2237-3.
- Laurentin, Jérôme «Réflexions sur la triangulation des polygones convexes» (en (francès)). Bulletin de la SABIX, Vol. 44, 2009, pàg. 141-150. ISSN: 2114-2130.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques Philippe Marie Binet |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jacques Philippe Marie Binet» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- «Jacques Philippe Marie Binet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.