Jacques de Mahieu
Jacques de Mahieu (Marsella, 31 d'octubre de 1915 – Buenos Aires, Argentina; 4 d'octubre de 1990) va ser un antropòleg franco-argentí d'ideologia nazi. Va escriure diversos llibres sobre esoterisme, que va barrejar amb teories antropològiques inspirades en el nazisme i racisme científic.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jacques Auguste Léon Marie Girault  31 octubre 1915 Marsella (França) |
| Mort | 4 octubre 1990 (74 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Provença Ais-Marsella I - literatura Universitat de Provença Ais-Marsella I - sociologia Universitat de Buenos Aires - llicenciatura en filosofia, Philosophiæ doctor en economia, Doctor of Political Science (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Antropologia, economia i etnografia |
| Ocupació | antropòleg, politòleg, sociòleg, escriptor, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat del Salvador (1964–1965) Universitat Nacional de Cuyo (1948–1955) Universitat de Buenos Aires (–1976) |
| Partit | Tacuara Nationalist Movement (en) (1957–1966) Action Française (–1944) |
| Membre de | |
| Moviment | Col·laboracionisme a França, nazisme i racisme científic |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Waffen-SS |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Participà en | |
| 1940 | Col·laboracionisme a França |
Col·laborador del règim de Vichy, després es va adherir a la ideologia peronista en la dècada de 1950. Va ser mentor d'un grup juvenil nacionalista catòlic en la dècada de 1960, i més tard en la vida, cap del capítol argentí del grup neonazi espanyol CEDADE.[2][3][4][5][6]
Biografia modifica
Nascut en Marsella, de jove Jacques de Mahieu va ser influenciat per autors com Georges Sorel, Charles Maurras i Alexis Carrel[7] i es va unir al moviment d'extrema dreta Action Française.[8] Va ser col·laborador del règim de Vichy[5] i va formar part de la 33a Divisió de Granaders SS Voluntaris Charlemagne a les Waffen-SS.[9]
Després de la alliberament de França, va ser un dels primers a fugir a l'Argentina de Juan Domingo Perón. Un cop naturalitzat argentí,[10] es va convertir en un ideòleg del moviment peronista, abans de convertir-se en mentor d'un grup juvenil nacionalista catòlic en la dècada de 1960.[3]
Jacques de Mahieu va estudiar en les universitats de Mendoza i Buenos Aires; es va graduar en filosofia, com a doctor Honoris causa de medicina, doctor en ciències econòmiques i doctor en ciències polítiques.[7]
Es va convertir en professor d'estudis antropològics a Buenos Aires com a vicedirector de l'Institut d'Estudis Humans (de 1953 a 1955 i novament de 1972 a 1976).[11] També va ensenyar economia, etnografia i francès en la Universitat Nacional de Cuyo (1948-1955) i a la Universitat del Salvador (1964-1965).[9] També va ser membre de l'Acadèmia Argentina de Sociologia (1952-1955) i conferenciant de les Forces Armades de la República Argentina (1961-1971).[7]
Jacques de Mahieu va romandre a l'Argentina en els seus últims anys. Uki Goñi afirma que va ser fotografiat amb Carlos Menem durant l'última campanya presidencial de 1989.[2] Jacques de Mahieu va encapçalar el capítol argentí del grup neonazi espanyol, CEDADE, fins a la seva mort a Buenos Aires, el 1990.[5]
De Mahieu va escriure sobre l'Amèrica precolombina i el nazisme esotèric. Va viatjar al Paraguai per a fer estudis antropològics i va afirmar que les tribus Guayaki eren descendents dels vikings. Suposadament va viatjar al Brasil el 1974, on va visitar el parc Sete Cidades a Piauí i ho va considerar un establiment viking.[12] Els seus llibres sobre els Cavallers Templers afirmen que es van establir a Mèxic abans que Colón.[4]
Obres modifica
- Le grand voyage du dieu-soleil'. Editorial Robert Laffont, 1974; ASIN B0000DMVHD.
- Les templiers en Amérique. J'ai Lu, 1999; ISBN 978-2-277-22137-1.
- Drakkars sur l'Amazone. Copernicus Diffusion, 1977, ISBN 978-2-85984-002-0.
- La fabuleuse epopée des troyens en Amérique du Sud (amb referències a Thule). Editorial Pardès, 1998; ISBN 2-86714-142-7.
- Europa y el nacionalsocialismo: desde el tratado de Versalles, vídeo.
- La agonía del dios Sol.
- El rey vikingo del Paraguay.
- La geografía secreta de América.
- La inteligencia organizadora. San Luis: Editorial San Luis, 1950.
- Filosofía de la estética. San Luis: Universidad Nacional de Cuyo, 1950.
- Evolución y porvenir del sindicalismo. Buenos Aires: Arayú, 1954.
- La economía comunitaria. Buenos Aires: Universidad Argentina de Ciencias Sociales, 1964.
- Diccionario de ciencia política. Buenos Aires: Books International, 1966.
- Proletariado y cultura. Buenos Aires: Marú, 1967.
- Fundamentos de biopolítica. Buenos Aires: Centro Editor Argentino, 1968.
- Maurrás i Sorel. Buenos Aires: Centro Editor Argentino, 1969.
- Tratado de sociología general. Buenos Aires: Centro Editor Argentino, 1969.
- El estado comunitario. Buenos Aires: La Bastilla (2.ª edición), 1973.
- La naturaleza del cosmos. Toledo: Retorno, 2008. ISBN 978-84-935077-2-5.
Referències modifica
- ↑ La rama nazi de Perón Arxivat 2011-06-29 a Wayback Machine., La Nación, 16 February 1997
- ↑ 2,0 2,1 «Página/12 :: El país :: La Odessa que creó Perón» (en castellà). [Consulta: 19 juliol 2018].
- ↑ 3,0 3,1 «Peron's Nazi Ties». [Consulta: 19 juliol 2018].
- ↑ 4,0 4,1 «Jacques de Mahieu's Daughter-in-Law Is Mad at Me for Reporting Facts about Jacques de Mahieu» (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2018].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Camarasa, Jorge. América nazi: América del Sur, un puerto seguro para los peores asesinos del siglo XX. (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial Argentina, 30 de març de 2014. ISBN 9789870433477 [Consulta: 19 juliol 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ Goodrick-Clarke, Nicholas. Black Sun: Aryan Cults, Esoteric Nazism, and the Politics of Identity (en anglès). NYU Press, 2003-07. ISBN 9780814731550 [Consulta: 19 juliol 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Nouvelle École n°47, 1995
- ↑ La cavale des maudits, L'Express, 12 August 1988
- ↑ 9,0 9,1 Sur la piste des derniers nazis Arxivat 2006-11-26 a Wayback Machine., L'Express, 9 March 1998 (francès)
- ↑ Instituto de Investigación y Estudios Exobiológicos Delegación Chilena Arxivat 2007-03-12 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Serge Dumont, Les Brigades noires: l'extrême-droite en France et en Belgique francophone, de 1944 à nos jours, EPO, 1983, pp.35-36
- ↑ Sete Cidades Arxivat 2018-07-19 a Wayback Machine., Universidad Federal de Piauí (portuguès)
Bibliografia modifica
- Casals Meseguer, Xavier. Ultrapatiotas: extrema derecha y nacionalismo de la guerra fría a la era de la globalización. Barcelona: Crítica, 2003, p. 188-190. ISBN 8484324303.
- Stéphane François, « Un raciologue argentin entre racisme biologique et « histoire mystérieuse » : Jacques de Mahieu », Politica hermetica, 2012, p. 123-132.