Jaimito y compañía

sèrie d'historietes creada per Palmer
Per a la revista homònima, vegeu Jaimito.

Jaimito y compañía, o simplement Jaimito, va ser una sèrie d'historietes creada per Palmer per a la seua pròpia col·lecció de quaderns de l'Editorial Valenciana en 1943.[1] Emblema a l'any següent de la revista "Jaimito", va ser continuada per altres dibuixants, entre els quals destaquen Josep Soriano i Izquierdo, Jesús Liceras i sobretot Karpa. Esta és una sèrie d'aventures humorístiques més o menys extenses amb un toc fantàstic, sempre dirigides a un públic infantil.[2]

Infotaula de llibreJaimito y compañía
Tipuscòmic Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Publicació
1943
Creació1943
EditorialEditorial Valenciana Modifica el valor a Wikidata

"Aventuras de Jaimito" va sorgir com una col·lecció de quaderns en 1943, obra de Palmer.[1] A l'any següent, el seu protagonista va encapçalar la revista "Jaimito"; Josep Soriano se'n fa càrrec.[3] A partir de 1952, la sèrie va ser dibuixada també per Jesús Liceras, però sobretot per Karpa, qui la va desenvolupar al costat del guionista Vicente Tortajada.[4] Tots dos van abandonar qualsevol representació crítica de la vida familiar i laboral dels progenitors de Jaimito (com poguera ser habitual als tebeos de l'escola Bruguera) per a centrar-se en la pura aventura infantil.[4]

Jaimito és una sèrie insòlita en el còmic clàssic espanyol, doncs, al contrari que en Zipi i Zape o La terrible Fifí, és l'adult qui pertorba la tranquil·litat dels xiquets.[2] En estes aventures, Don Camorra representa un paper semblant al dels ogres en els contes infantils.[4]

Argument i personatges modifica

La colla de Jaimito i companyia, dedicada als jocs típics de la seua edat, es compon de:

  • El mateix Jaimito, líder de la colla;
  • Tejeringo, espigolat i calb,
  • Bolita, gros i fartonet, i, en menor mesura,
  • Rosquilleta, la xiqueta.

Don Camorra, un adult de barba espessa, dotat d'un Rapè que li atorga poders màgics, sempre està ideant plans per a fer mal a la colla o arruïnar els seus jocs. Com que els seus ardits mai tenen èxit, acaba escaldat al final de cada aventura. Don Camorra, al que els xiquets solen referir-se com "el Barbas" compta amb còmplices. El seu germà Tontilón, que és una rèplica exacta d'ell mateix físicament i, sobretot, el lloro Plumero, que parla a la perfecció i comparteix les seues idees.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Porcel (2002), pp. 95 a 96.
  2. 2,0 2,1 Altarriba (2001), pp. 91 a 93.
  3. Porcel (2002), pp. 314 a 315.
  4. 4,0 4,1 4,2 Ramírez (12/1975), pp. 162 a 165.

Bibliografia modifica