James Guillaume
James Guillaume (Londres 16 de febrer de 1844 - París 20 de novembre de 1916) va ser un líder de la Federació del Jura de la Primera Internacional, l'ala anarquista de la internacional, i un dels teòrics de l'anarcocol·lectivisme.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 febrer 1844  Londres | ||
| Mort | 20 novembre 1916 (72 anys) Marin-Epagnier (Suïssa) | ||
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor, anarquista, historiador, traductor | ||
| Ocupador | Revue pédagogique (fr)  | ||
| Membre de | |||
| Nom de ploma | Guillaume Golay | ||
| Participà en | |||
| 18 març 1877 | manifestation commémorative de la Commune à Berne (fr) |
||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
 | |||
Després de la seva expulsió de l'Associació Internacional de Treballadors al seu V congrés celebrat a la Haia el 1872,[1] Guillaume prendria un rol actiu en la fundació de la Internacional Anarquista a Saint-Imier. Guillaume és tal vegada més conegut per l'enorme treball de 4 toms titulat L'International: Documents et Souvenirs que documenten la posició anarquista dintre de la primera internacional. Guillaume també va editar la col·lecció de treballs de Mikhail Bakunin i fou redactor del Dictionnaire Pédagogique dirigit per Ferdinand Buisson (director de l'ensenyament primari de 1882 a 1896). També va jugar un important paper en la transformació cap a l'anarquisme de Piotr Kropotkin.
Referències
modifica- ↑ (castellà) José Andrés Gallego, Revolución y restauración, 1868-1931[Enllaç no actiu], p.27
