James Plaskett

jugador d'escacs britànic

Harold James Plaskett (nascut el 18 de març de 1960) és un escaquista i escriptor d'escacs britànic, que té el títol de Gran Mestre des de 1985.[1]

Plantilla:Infotaula personaJames Plaskett
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 març 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Xipre Modifica el valor a Wikidata
FormacióBedford Modern School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (1981)
Gran Mestre Internacional (1985) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.529 (2000)<
Identificador FIDE400238 Modifica el valor a Wikidata

FIDE: 400238 ChessGames: 15772 365Chess: James_Plaskett Chess.com: h-james-plaskett
X: jamesplaskett Modifica el valor a Wikidata


Biografia

modifica

Primers anys i vida personal

modifica

Plaskett va néixer a Dhekelia, Xipre, el 18 de març de 1960[1] i es va educar a la Bedford Modern School, Anglaterra.[2] A la dècada de 1990 va ser columnista d'escacs per al New Statesman[1] mentre treballava en diverses feines a Londres.[3] Està casat amb la poetessa Fiona Pitt-Kethley.[4] Es van traslladar a Cartagena, Espanya l'any 2002.[5]

Carrera d'escacs

modifica

Plaskett va aconseguir el títol de Mestre Internacional el 1981,[6] i es va convertir en Gran Mestre Internacional el 1985.[6] Va ser campió britànic d'escacs el 1990.[7] Ha escrit nou llibres d'escacs.[1] A partir del 2018 continua actiu en els escacs a Espanya.[8][9][10]

El 1987, en un torneig d'escacs de primer nivell a Brussel·les, va presentar un estudi final del joc compost cap al 1970 pel compositor Gijs van Breukelen. Com a resultat, el famós estudi ara es coneix com a el puzzle de Plaskett.

Coincidències

modifica

Plaskett ha estat gravant les seves pròpies experiències de coincidències des dels anys vuitanta. Ha dit que les coincidències han semblat proliferar com a resposta al seu propi estudi, i aparentment s'han interrelacionat per temes o motius recurrents, que considera que poden ser "un indicador d'alguna cosa que s'ha albirat però encara no s'ha vist ni s'ha entès clarament".[3] És autor d'un llibre semiautobiogràfic, Coincidences.[1]

El Kraken

modifica

Un altre dels interessos de Plaskett ha estat la recerca d'un críptid, el "Kraken".[11][12] Va emprendre una expedició de tres setmanes a la seva recerca a les aigües de la costa de les Bermudes l'agost de 1999, en col·laboració amb Cliff Stanford de Demon Internet.[13]

Qui vol ser milionari?

modifica

Després d'aparèixer quatre vegades a la fase de classificació de Qui vol ser milionari?,[14] Plaskett, que havia arribat amb el seu amic i també Gran Mestre Stuart Conquest, va ocupar el seient candent del programa emès el 21 de gener de 2006. Després de convertir-se en la setena i última persona a assolir les 125.000 lliures sense utilitzar cap comodí, va guanyar-hi 250.000 lliures.[1]

Ha estat públic en la seva defensa dels concursants Charles Ingram, Diana Ingram i Tecwen Whittock, que van ser declarats culpables d'haver enganyat per guanyar el primer premi d'un milió de lliures mitjançant senyals de tos. Plaskett va dir al periodista Jon Ronson que els suposats senyals de tos eren simplement una tos nerviosa i sensible causada per desencadenants inconscients, i que també s'havien produït durant la victòria legítima de Judith Keppel.[14] El 2015, Plaskett i el periodista Bob Woffinden van col·laborar en un llibre que afirmava que els Ingrams eren innocents.[15] El llibre, titulat Bad Show: The Quiz, The Cough, The Millionaire Major, es va publicar el gener de 2015.[16] El llibre de Plaskett sobre l'afer Ingram va inspirar una obra de teatre de James Graham, anomenada Quiz. Això més tard va generar un drama televisiu de tres parts del mateix nom dirigit per Stephen Frears.[17][18][19][20]

Bibliografia

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «GM James Plaskett wins Roquetas del Mar 2013». chessdom.com, 07-01-2013.
  2. School of the Black And Red-A History of Bedford Modern School, by Andrew Underwood (1981); reset and updated by Peter Boon, Paul Middleton and Richard Wildman (2010)
  3. 3,0 3,1 Main, Roderick. Revelations of Chance: Synchronicity As Spiritual Experience. SUNY Press, 2007, p. 82. ISBN 978-0791470244. 
  4. Birch, Dinah. The Oxford Companion to English Literature. OUP Oxford, 2009. ISBN 978-0192806871. 
  5. «Fiona Pitt-Kethley papers». Penn State University Libraries. Arxivat de l'original el 2022-03-01. [Consulta: 8 maig 2022].
  6. 6,0 6,1 Administrator. «Plaskett, H James FIDE Chess Profile - Players Arbiters Trainers». ratings.fide.com. [Consulta: 9 juliol 2016].
  7. «British Champions 1904 – present « The English Chess Federation». englishchess.org.uk. Arxivat de l'original el 26 June 2018. [Consulta: 9 juliol 2016].
  8. «Victoria para James Plaskett en el Torneo Fin de Curso del Club de Ajedrez Coimbra». , 25-06-2018.
  9. «Harold Plaskett gana el Torneo Villa de Xàbia de ajedrez». , 29-08-2018.
  10. «El británico James Plaskett se impone en el XXXIV Open de Ajedrez Feria de Almería». , 21-08-2018.
  11. Keene, Raymond. «Coincidence». spectator.co.uk, 26-09-2015.
  12. Pretoria News, 07-01-2013.
  13. Coleman, Loren. Field Guide to Lake Monsters, Sea Serpents, and Other Mystery Denizens of the Deep. Penguin, 2003. ISBN 110115344X. 
  14. 14,0 14,1 Jon Ronson «Are the Millionaire three innocent?». , 17-07-2006.
  15. Tristram Fane Saunders «Who Wants to be Millionaire scandal inspires new play: what happened next to the coughing Major?». , 16-02-2017.
  16. «'Coughing Major' and his Welsh accomplice, who cheated their way to Who Wants To Be A Millionaire? jackpot, were innocent, new book claims». , 17-01-2015.
  17. Henry Hitchings «James Graham: 'Theatre gives us something that we're losing in other areas of life'». , 15-03-2018.
  18. «The "coughing major" comes to the stage...». , 06-11-2017.
  19. Duncan Campbell «Bob Woffinden obituary - Journalist who campaigned on behalf of those he believed were victims of miscarriage of justice». , 11-05-2018.
  20. Stephen Dalton «'Quiz': Theater Review». , 11-04-2018.

Enllaços externs

modifica