Viquipèdia

Jardins de Can Mantega

Parc públic del barri de Sants, a Barcelona

Els Jardins de Can Mantega són un parc públic situat al barri de Sants, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona. Amb una superfície de 8.500 metres quadrats,[1] estan ubicats entre els carrers Joan Güell, Violant d'Hongria, Torrent de Perals i Rosés, i prenen el seu nom de l'antiga masia que existia en aquest lloc. Són un dels darrers espais verds del barri i acullen la Font del Ninyu, inclosa en el catàleg raonat d'art públic de Sants-Montjuïc.

Infotaula de geografia físicaJardins de Can Mantega
Imatge
Vista nord dels jardins
TipusJardí públic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSants (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciócarrer Joan Güell, 53 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 44″ N, 2° 07′ 58″ E / 41.3789397°N,2.1328433°E / 41.3789397; 2.1328433

Als carrers confrontants als jardins s'hi desenvolupa bona part de l'activitat social del barri; s'hi ubica el Casal de Gent Gran i la nova seu a mig construir —per causa de problemes econòmics— de l'Orfeó de Sants.[2]

Història modifica

Per a la seva construcció l'any 1961 es van aprofitar els terrenys dels horts de la masia de Can Mantega —que seria enderrocada posteriorment per a construir-hi habitatges i de la qual en prenen el nom.[3] Anteriorment, en aquelles hortes hi havien arribat a feinejar fins a mitja dotzena d'homes, tot esdevenint una de les darreres parcel·les dedicades a la pagesia i a l'àmbit rural en aquesta àrea.[4] La seva inauguració es va produir l'any 1962, quatre anys abans de la de l'església de Sant Joan Maria Vianney i la de l'avinguda de Madrid, que va comptar amb la presència dels alcaldes franquistes de Barcelona i de Madrid, José María de Porcioles i Carlos Arias Navarro.[5]

Des d'aquell moment van esdevenir un dels centres neuràlgics del barri i van acollir festivitats locals com els Tres Tombs, la Festa de Rams, la cavalcada de Reis, la Festa de l'Arbre[6] o l'elecció de la pubilla de Sants. També era el punt on es realitzaven les celebracions religioses de la parròquia que s'havia construït al costat.[3]

Inicialment el parc presentava una zona enjardinada amb bancs, una font rectangular «safareig» i la Font del Ninyu. Aquesta última s'havia traslladat des d'un dipòsit municipal després que quedés sense ubicació quan va desaparèixer la Plaça de Víctor Balaguer per la construcció de la Ronda del Mig.[7] Posteriorment es van afegir pistes de petanca i zona de jocs.[8] Al llarg dels anys 80, els jardins van estar considerats un dels punts més conflictius de la ciutat i que més por infonien en la ciutadania.[9] D'ençà llavors s'hi van desenvolupar progressivament tasques de recuperació d'espais urbans degradats, com ara la remodelació del Vapor Vell i la construcció de nous habitatges. L'any 2009, no obstant, hi va tenir lloc un enfrontament entre bandes llatines que va tenir com a conseqüència l'assassinat d'un jove a mans dels Latin Kings.[10]

Durant la dècada de 2000 i 2010 es van posar sobre la taula diverses intervencions, entre les quals construir-hi un pàrquing subterrani (que no es va dur a terme).[11] Finalment, el 2016 es va remodelar el parc i es van millorar i ampliar els accessos i la zona arbrada, renovar la zona de lleure infantil i afegir una nova zona de pipicà i una font ornamental. Les obres van tenir un cost de prop de 800.000 euros.[12]

 
Panoràmica dels jardins de Can Mantega després de la seva remodelació l'any 2016.

Referències modifica

  1. ↑ «Aplicació VISSIR». Institut Cartogràfic de Catalunya. [Consulta: 5 febrer 2017].
  2. ↑ Vera, Miquel «L'Ajuntament comprarà la seu de l'Orfeó de Sants per cedir-lo a les entitats». La Marina Digital, 28-10-2014. Arxivat de l'original el 5 de febrer 2017 [Consulta: 5 febrer 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 Torres Corbella, 2012, p. 74.
  4. ↑ Carreras i Verdaguer, 1980, p. 44-45.
  5. ↑ Torres Corbella, 2012, p. 76.
  6. ↑ «Fiesta del árbol en la barriada de Sans» (Hemeroteca) (en castellà). La Vanguardia, 12-10-1961, pàg. 27 [Consulta: 4 febrer 2017].
  7. ↑ Fabre, Jaume; Huertas, Josep M. «Font del Nen». Ajuntament de Barcelona, n.d. [Consulta: 21 agost 2021].
  8. ↑ Gabancho, Patrícia «Cicatrices fabriles» (Hemeroteca) (en castellà). La Vanguardia, 09-04-1994 [Consulta: 4 febrer 2017].
  9. ↑ Bordas, Jordi; De Pozuelo, E. Martín «El 60 por ciento de los barceloneses siente temor de su propia ciudad» (Hemeroteca) (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 24-03-1985, pàg. 23 [Consulta: 4 febrer 2017].
  10. ↑ Figueredo, Enrique «Pandilleros latinos caen por un crimen en Sants» (Hemeroteca) (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 05-11-2009 [Consulta: 4 febrer 2017].
  11. ↑ «El veïnat qüestiona la necessitat de construir l'aparcament de Can Mantega». El3, 09-03-2012 [Consulta: 4 febrer 2017].
  12. ↑ «L'Ajuntament de Barcelona remodelarà els jardins de Can Mantega, al barri de Sants». Servei de premsa. Ajuntament de Barcelona, 04-04-2015 [Consulta: 4 febrer 2017].

Bibliografia modifica

  • Carreras i Verdaguer, Carles. «El treball». A: Sants: Anàlisi del procés de producció de l'espai urbà de Barcelona. Barcelona: Serpa, 1980 (Col·lecció 23-24). ISBN 84-85347-08-0. 
  • Torres Corbella, Albert. «Can Mantega. Dels horts als Sants més modern». A: L'Abans: Recull gràfic de Sants, Hostafrancs, i la Bordeta (1855-1975). El Papiol: Efadós, 2012 (Col·lecció L'Abans). ISBN 978-84-15232-17-9. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardins de Can Mantega
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jardins_de_Can_Mantega&oldid=31974478»