Obre el menú principal

Jaume Canyameres i Cortàzar (Terrassa, 13 de febrer de 1931 – 29 de gener de 2017) fou un economista i promotor cultural català. A part de la seva carrera com a assessor empresarial, destaca la seva dedicació com a historiador, divulgador artístic i cultural, i la seva lluita en defensa dels drets socials i culturals catalans. La seva trajectòria el va fer mereixedor de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 2009. Es casà l'any 1957 amb Teresa Sanahuja, amb qui tingué vuit fills i vuit néts.

Infotaula de personaJaume Canyameres i Cortàzar
CanyameresBibliotecaGuerra.jpg
Biografia
Naixement 13 febrer 1931
Terrassa
Mort 29 gener 2017 (85 anys)
Escut de Terrassa.svg  Regidor de l'Ajuntament de Terrassa
3 d'abril de 1979 – 8 de maig de 1983

26 de maig de 1995 – 28 de maig de 1999
Dades personals
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Economista, historiador i promotor cultural
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Jaume Canyameres rep la Creu de Sant Jordi de la mà de Josep-Lluís Carod-Rovira i de José Montilla.

BiografiaModifica

Malgrat néixer poc abans de la guerra, en Jaume Canyameres va poder estudiar a l'Escola Social de Terrassa.[cal citació]

A principis dels seixanta, cofundà la llibreria Àmfora, a la Plaça Vella de Terrassa. Aquesta seria la primera llibreria en català de la ciutat, que va servir de centre neuràlgic de trobades, exposicions i conferències durant anys.

També fou membre de la Joventut d’Acció Catòlica del Sant Esperit, i vicepresident de la seva junta directiva. Allà, va donar suport al reconeixement del joves catalanistes assassinats que posteriorment figurarien a la paret del vestíbul del Centre Social.[cal citació]

A més, fou un dels principals promotors i organitzadors de la primera edició de la Setmana del Jove, amb la participació de múltiples associacions com el Centre Excursionista de Terrassa, Amics de les Arts i Joventuts Musicals, la penya ciclista, el Centre Social, o el Casino del Comerç, entre d’altres.

Terrassa és la primera delegació territorial d'Òmnium Cultural. Jaume Canyameres, com a membre de l'entitat, va aconseguir per a Terrassa la primera subvenció d'un ajuntament destinada a financar el català a les escoles nacionals.[cal citació]

Ha estat membre del Grup de literatura d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, que ha destacat per la promoció d'escriptors catalans a l'exili de Mèxic, com Agustí Bartra, Anna Murià i Romaní, Josep Bartolí o Antoni Peyrí i Rocamora. Segons explicà, després de llegir Crònica de la vida d’Agustí Bartra, de l’escriptora Anna Murià, mantingué correspondència regular amb diversos d'aquests artistes. Finalment va aconseguir que tornaren a instal·lar-se a Barcelona. A més, fou també mecenes de Josep Bartolí, de qui va organitzar una retrospectiva de la seva obra a la Pia Almoina de Barcelona, a la Plaça de la Catedral de la ciutat. De fet, Canyameres va arribar a presidir l'entitat dels Amics de les Arts entre el 1983 i el 1986.[cal citació]

A les eleccions municipals de 1979 va ser escollit regidor de l'Ajuntament de Terrassa a les llistes de la UCD, i fou regidor d'economia fins al 1983. De 1995 a 1999 fou novament regidor com independent, i ocupà la mateixa regidoria, també com a tinent d'alcalde.

Va treballar durant més de 30 anys en un despatx d’advocats, formant equip amb els germans Badia i l’Àngel Fernàndez. Així, assessorà a una gran quantitat d’empreses, principalment tèxtils, fins a la seva jubilació. El seu interés per la indústria tèxtil, el gran motor terrassenc durant més d’un segle, també el motivà com a historiador. Sempre estigué interessat en la Guerra Civil, les seves causes i les seves conseqüències, i l’impacte que va tenir en el món tèxtil. Tant és així, que al llarg de la seva vida va recopilar, a nivell personal, incomptables arxius, registres, correspondència i actes referents a les col·lectivitzacions de la indústria local, de les quals en va publicar diversos treballs. [cal citació]

El 2013, anys després de la seva jubilació, va publicar el seu darrer llibre «I les xemeneies continuaren fumejant. Col·lectivitzacions i control obrer a Terrassa (1936-1939)» on recull tota aquesta reconstrucció que duu a terme al pas dels anys.[1]

"Són vivències. Per la meva feina, vaig tenir contacte i vaig créixer amb l'esperit d'aquella ciutat", explica Canyameres.[1]

"Quan el 18 de juliol va esclatar la Guerra Civil, hi va haver una setmana d'atur. Però després, tothom va tornar a la feina. Hi havia una actitud de responsabilitat i solidaritat, en general. És clar que hi havia elements radicals, com Pedro Alcocer, i que hi va haver empresaris que van marxar i altres van ser assassinats. Alguns treballadors van anar-los a buscar a casa per poder obrir la fàbrica". A través dels materials que aporta Canyameres fa una aproximació a la història de la ciutat i als protagonistes que van lluitar per aquella utopia de les col·lectivitzacions." [2]

A més, aprofitant l’acte de publicació d’aquesta obra, va fer efectiva la cessió d’aquesta i d’altra documentació a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental de Terrassa.[3]

Paral·lelament, va recopilar una gran quantitat de llibres i cartells originals de la Guerra Civil. Per tal de garantir i facilitar l’accés a aquesta valuosa col·lecció, donà 2869 volums del seu fons bibliogràfic al Centre d'Informació i Documentació del Memorial Democràtic de Catalunya.[4]

També ha estat involucrat en d'altres entitats:

Tot i jubilar-se, en Jaume Canyameres va seguir assistint i participant activament en nombrosos actes ciutadans i socials de la ciutat, i va ser col·laborador regular del Diari de Terrassa, on tingué una secció d’opinió durant anys. Amb el pas del temps i amb ja vuitanta anys a l'esquena, anà reduint la seva activitat pública, en part també afectat per l'Alzheimer que se li diagnosticà. Finalment, després d'un deteriorament sobtat, morí a casa seva el 29 de gener de 2017.

ReconeixementsModifica

 
Cerimònia de la Medalla d'Honor de la Ciutat de Terrassa l'any 2012

Al llarg d'una vida de dedicació va rebre diversos premis i agraïments per part de multitud d'organismes i associacions socials, majoritàriament del Vallès, així com la simpatia de l'entorn cultural terrassenc.

El més significatiu, sens dubte, és el de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, que li fou atorgada l'any 2009. Generalitat de Catalunya.[5]

L'any 2012, pocs mesos després de la defunció de la seva dona, Teresa Sanahuja, li fou concedida la Medalla d'Honor de la Ciutat de Terrassa, en reconeixement a la seva llarga i exemplar trajectòria.[6]

ReferènciesModifica