Obre el menú principal

Jaume Freixa i Janariz

arquitecte català
(S'ha redirigit des de: Jaume Freixa)
«Jaume Freixa» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Jaume Freixa Cabestany».

Jaume Freixa i Janariz (Barcelona, 1942), és un arquitecte català, estretament vinculat a la Fundació Joan Miró de Barcelona. Llicenciat en arquitectura el 1967, i amb un Màster en arquitectura a la Universitat Harvard el 1978, el 1993 va adquirir el grau de Doctor en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya.[1] També ha treballat com a professor de la UPC. Va ser President del Patronat de la Fundació Joan Miró entre el 2009 i el 2019.[2][3]

Infotaula de personaJaume Freixa i Janariz
Nom original (ca) Jaume Freixa Janariz
Biografia
Naixement 1942 (76/77 anys)
Barcelona
Nacionalitat Català
Formació Universitat Politècnica de Catalunya . doctorat
Universitat Harvard . màster
Activitat
Ocupació Arquitecte, professor d'universitat, assagista, biògraf i escriptor
Ocupador Josep Lluís Sert i López (1969–1979)
Universitat Politècnica de Catalunya
Influències
Obra
Obres destacables
Modifica les dades a Wikidata

Col·laborador i continuador de l'obra de Josep Lluís Sert, els anys 1969 a 1979 va treballar a l'oficina de Sert als Estats Units, participant en obres com ara l'ampliació de la Fundació Maeght a França o la construcció de la Fundació Joan Miró a Barcelona.[1] Té dues publicacions de títol “Josep Lluís Sert”, una del 1979 que va ser la primera edició en espanyol de l'obra sertiana completa i l'altra del 2005, una aproximació al Sert dissenyador. La seva tesi doctoral va ser, precisament, "Obra americana de Josep Lluís Sert",[4] i va merèixer el Premi Extraordinari de la UPC. El 1997, fou comissari de la exposició "Sert i la Mediterrània” patrocinada pel Ministerio de Fomento i pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. En 2005 va ser comissari, amb Josep Maria Rovira, de l'exposició "Sert, mig segle d'arquitectura 1928-1979" que es presentà a la Fundació Joan Miró i va recórrer diverses localitats espanyoles.[2]

Membre del Patronat de la Fundació Joan Miró des del 1991, en va ocupar el càrrec de vicepresident a partir del 1995 i la presidència del 2009 al 2019. L'any 2000 va cedir a la Fundació un conjunt de documents sobre Sert.[2]

Obra arquitectònicaModifica

A més de les participacions en projectes de l'oficina de Sert, se'n poden esmentar les següents realitzacions:[1]

1982. Estudi per al pintor Antoni Tàpies, a Campins, al Montseny. En altres moments també va fer intervencions per a artistes com Jordi Savall o Frederic Amat.[5]

1985. Onze cases per a professors de la U.A.B. a Bellaterra, denominades “Homenatge a Sert”, ja que es tracta de l'adaptació del disseny que havia fet J.L. Sert per a la Universitat Harvard replicant una versió reduïda de la seva pròpia casa en els mateixos terrenys de la Universitat, a Cambridge, de manera que creava una renglera de cases, projecte que no s'havia dut a terme.[6]

1988. Primera ampliació de l'edifici de la Fundació Joan Miró, augmentant un 50% la superfície d'exposicions, i al mateix temps un 75% en superfícies de parets disponibles per a penjar-hi obres, a més de nous locals per a biblioteca, llibreria, administració, audiofonia i activitats pedagògiques.[7]

1991. Ampliació i rehabilitació del Museu d'Art Modern de Ceret, conjuntament amb l'arquitecte Philippe Pous amb qui havien guanyat el concurs el 1987.[8]

1994. Escola pública CEIP Auró, a Barcelona.[9]

1996. Grup escolar Ludovic Massé (Porta d'Espanya), a Perpinyà, també conjuntament amb l'arquitecte Philippe Pous.[10]

2001. Segona ampliació de l'edifici de la Fundació Joan Miró, feta amb la finalitat d'acollir 25 noves adquisicions, donar cabuda a més visitants i millorar-ne l'accessibilitat.[11]

2008. Nova seu del Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, a Barcelona.[12]

2015. Assessoria i supervisió de la renovació de l'àrea de servei més gran d'Espanya, l'àrea Porta Catalana, de la qual Josep Lluís Sert n'havia dissenyat l'edifici l'any 1976.[13]

PublicacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Conferencia "J.LL. Sert: arquitectura para las Artes", por Jaume Freixa» (en castellà). Cátedra Cerámica ETSAV, 07-11-2018. [Consulta: 14 juliol 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Jaume Freixa nuevo Presidente de la Fundació Joan Miró» (en castellà). www.revistadearte.com, 01-04-2009 [Consulta: 27 juny 2014].
  3. «Sara Puig, nova presidenta del Patronat de la Fundació Joan Miró». ara.cat, 21-03-2019 [Consulta: 14 juliol 2019].
  4. «"Obra americana de Josep Lluís Sert"». UPC ETSAB Tesis doctorals en xarxa, 1993. [Consulta: 14 juliol 2019].
  5. Pérez Mañosas, Antoni. «“Mitad fábrica mitad convento”. La casa Tàpies. (Tesi doctoral)» p. 214-235. UPC Tesis doctorals en xarxa, 2016. [Consulta: 18 juliol 2019]. «Amb l'ampliació del mas a Campins, amb Jaume Freixa com a arquitecte... (p. 214) / He treballat fent ampliacions o projectes de cases per a alguns artistes “estupendos”: Jordi Savall, Frederic Amat. (p. 228)»
  6. «Sert: de la ciutat funcional al disseny urbà. 2ª part. Conferència donada a la ETSAV el 8 de març del 2005 a càrrec dels professors Josep M. Rovira i Jaume Freixa» (PDF-PowerPoint). Escola Tècnica Superior del Vallès. [Consulta: 14 juliol 2019].
  7. «La Fundación Miró amplia a partir de hoy en un 50% el espacio dedicado a exposiciones» (en castellà). El País, 14-01-1988 [Consulta: 14 juliol 2019].
  8. «Ampliació i rehabilitació del Museu d’Art Modern». Arquitectura Catalana al Món. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. [Consulta: 14 juliol 2019].
  9. , Jauri dos Santos. «El edificio escolar en el ensanche de Barcelona (Tesis doctoral)» (en castellà) p. 32. UPC Tesis doctorals en xarxa, 2012. [Consulta: 14 juliol 2019].
  10. «Groupe Scolaire Ludovic-Massé (Porte d'Espagne)» (en francès). Architopik.com. [Consulta: 14 juliol 2019].
  11. «La Fundació Joan Miró inaugura avui l'ampliació de la seva seu i del fons d'obres». 3/24, 21-06-2001 [Consulta: 14 juliol 2019].
  12. «La nueva sede del COEC abre, por primera vez, sus puertas» (en castellà). Gaceta Dental, 23-12-2008. [Consulta: 14 juliol 2019]. A l'article, el cognom figura erròniament com a "Freixes", però tractant-se de l'equip FF Arquitectes, és el que ell formava amb Pere Fochs.
  13. «Abertis Autopistas y Áreas renuevan el área de servicio más grande de toda España» (en castellà). Abertis. Autopistas, 23-12-2015. [Consulta: 14 juliol 2019].