Jaume Sisterna i Montcada
Jaume Sisterna i Montcada (Barcelona, 7 de novembre de 1930 – 14 de novembre de 2013) fou un poeta català.[1] Estudià peritatge mercantil i art dramàtic, encara que no els finalitzà.[1] Entre les seves obres, destaquen Novembre del meu any de néixer i de morir (Sabadell: Ausa, 1993), Els autobusos porten a l'infinit (Barcelona: Sedicions, 1997), La senyora (Gaüses: Llibres del Segle, 2000), Feines de no gaire (Badalona: Pont del petroli, 2008) i Home enlloc (Vic: Emboscall, 2008).[1] Rebé el Premi Marià Manent 1988 per novembre del meu any de néixer i de morir.[1] Com a dramaturg, foren representades les seves obres Era un noi tímid i innocent (1987) i L'arribada de la primavera (1992).
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 novembre 1930 ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 14 novembre 2013 ![]() |
Activitat | |
Ocupació | poeta ![]() |
L'Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli, va definir els seus poemes com una carícia que de mica en mica s'anava convertint en un duríssim cop de puny a l'ànima.