Jaume Tàpias i Boadas
Jaume Tàpias i Boada (Riudarenes, 28 de desembre del 1899 - Barcelona, 13 de gener del 1984) va ser un flabiolaire d'anomenada[1] i compositor de sardanes.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1899  Riudarenes (Selva) |
| Mort | 1984 (84/85 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Sardana |
Biografia
modificaEstudià música amb Josep Font i Sabaté, i aprengué flabiol amb Pere Moner [nt 2] abans d'incorporar-se a les cobles [6] Catalònia (1921) i a la Barcino (1923-1924). Fundà, i durant dècades tocà, a la barcelonina cobla Empòrium, del 1925 al 1960. Amb més de seixanta anys, encara passà per altres cobles. Entre els seus deixebles tingué el futur instrumentista de flabiol Joan Fusté i Ferrer.
Va ser autor d'una cinquantena de sardanes, començant amb Maria Antònia, del 1926. Algunes de les seves peces més conegudes foren La reina del Guinardó i A una nina d'ulls blaus (amb lletra d'Andreu Tey i Garriga). A Riudarenes, un carrer en recorda el nom.
Obres
modificaSardanes (selecció): A flor de llavi (obligada de tible); A una nina d'ulls blaus i Flames vives (1930, enregistrades); La flor de Margalef (1940 [7]); Maria Cristina (obligada per a dues trompetes); Les noies del Poble-Sec (enregistrada); La reina del Guinardó (1947, enregistrada); Un matí de setembre (anys 30? [8]); i les tres revesses Enigmàtica (1947), Entremaliada i Qui la traurà ? (1947) [9]
Notes
modifica- ↑ Jaume Fortet i Homs (Manlleu, 4 d'agost del 1932 - 16 d'agost del 1997) va ser músic, instrumentista de trombons de pistons i de vares i fiscornaire fins que s'especialitzà en el flabiol. Estudià amb Pere Moner, Narcís Paulís i Lluís Buscarons, tocà a diverses cobles abans de fer-ho a la Genisenca de Taradell (Riera Diccionari... (1994) p. 68), i compongué les sardanes La festa de la Gleva (1981) i el 1980 l'obligada de flabiol El rossinyol de Salou (Ventura, Josep «Mor el flabiolaire Jaume Fortet». Catalunya Cristiana, núm. 943, 16-10-1997, pàg. 31. Arxivat de l'original el 1 d’abril 2016 [Consulta: 19 març 2016].)
- ↑ Pere Moner i Parella (1899 - 12 de març del 1965) era fill del també flabiolaire Antoni Moner i Pascal (1873 - 1955). Fou flabiolaire de la Principal d'Olot [3] i el 1924 entrà, juntament amb Josep Serra i Bonal, a la cobla Barcelona, que dirigí [4] durant força anys, i on encara hi romania en morir. Els compositors Miquel Casas i Bell li dedicà la sardana Rosalina (1937), Josep Blanch Reynalt la sardana Castellonina (1944), Agustí Borgunyó El més petit (1948), i Josep Gravalosa li dedicà el 1957 [5] A en Moner de la Barcelona, totes obligades de flabiol. Josep Capell, per la seva banda, li dedicà Ara saltarem, del 1956. Tingué de deixeble el flabiolaire i compositor Jaume Fortet [nt 1]
Referències
modifica- ↑ «Jaume Tàpias, al web "Músics per la cobla"». [Consulta: 19 març 2016].
- ↑ Riera, Carles; Serracant i Clermont, Josep; Ventura i Salarich, Josep. Diccionari d'autors de sardanes. 2a edició. Girona: SOM, 1994.
- ↑ «La Principal d'Olot, 115 anys». Diari de Girona, 03-05-2013.
- ↑ «Història de la Principal d'Olot». Arxivat de l'original el 2016-03-30. [Consulta: 19 març 2016].
- ↑ «A en Moner de la Barcelona, al web "Músics per la cobla"». [Consulta: 19 març 2016].
- ↑ Figuerola i Escusa, Sebastià «En recordança: Jaume Tàpias, un amic». Som, núm. 53, 9-1984, pàg. 5.
- ↑ La flor de Margalef, en una interpretació de 1991 de la cobla la Principal de la Bisbal, a partir del minut 8'30 de programa «Ripollet Sardanista». Ripollet Ràdio, 07-12-2012.
- ↑ Un matí de setembre, en interpretació de la cobla la Principal de la Bisbal, a partir del minut 6'30 del programa «Ripollet Sardanista». Ripollet Ràdio, 14-12-2012. Arxivat de l'original el 2016-03-28 [Consulta: 19 març 2016].
- ↑ «Sardanes de Jaume Tàpias, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 19 març 2016].