Jaume de Vitry

Jaume de Vitry conegut amb el seu nom llatinitzat Jacobus de Vitriaco (nascut entre el 1160 i 1170 i mort entre el 1240 i 1244) fou un teòleg i historiador francès.[1]

Infotaula de personaJaume de Vitry
Ignoto, cardinale jacques de vitry, 1518.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jacques de Vitry
(la) Jacobus de Vitriaco Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 1170 Modifica el valor a Wikidata
Vitry-en-Perthois Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 1240 Modifica el valor a Wikidata (60/70 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia d'Oignies Modifica el valor a Wikidata
Degà del Col·legi Cardenalici
1237 – 1240
← Pelagio GalvaniAlexandre IV →
Cardenal
desembre 1228 (Gregorià) –
External Ornaments of a Cardinal Bishop.svg Cardenal bisbe bisbat suburbicari de Frascati
desembre 1228 –
← Niccolò de Chiaramonte (en) TradueixEudes de Châteauroux →
Bisbe diocesà
1216 – – Robert Waldby (en) Tradueix →
Bisbe catòlic Ptolemais in Phoenicia titular see (en) Tradueix
1214 – desembre 1228
Bisbe auxiliar

Diòcesi: bisbat de Lieja
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicFrancesos Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1210–), teòleg, filòsof, historiador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteCinquena Croada Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Agustí Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióHonori III Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a Reims i estudià a la Universitat de París sota la influència del grup a l'entorn de Pere Cantor,[2] s'ordenà canonge el 1210 a l'església de Sant Nicolau d'Oignies. Des del 1211 fins al 1213 predicà la croada albigesa per França i Alemanya acompanyat de Guillem, arxidiaca de París, i aconseguí reclutar molts croats. És una de les principals fonts per entendre els esdeveniments de la Cinquena Croada. El 1214 participà en el Setge de Tolosa.

El 1216 fou nomenat bisbe d'Acre i estigué molt implicat en la Cinquena Croada,[2] durant la qual va participar en el Setge de Damiata des del 1218 fins al 1220. El 1219 començà a escriure una Historia Hierosolymitana, la història de Terra Santa des de l'arribada de l'islam, passant per totes les croades, fins al seu propi dia, però només va reeixir a acabar-ne dues parts.

El 1225 tornà a Europa. El 1228, després de la seva dimissió de la seu episcopal d'Acre, fou nomenat cardenal bisbe de Túsculum i continuà predicant contra els albigesos.

Cap al 1239 fou nomenat Patriarca de Jerusalem, però va dimitir poc després perquè el papa Gregori IX es negà a confirmar-ne l'elecció. Va esdevenir degà del col·legi cardenalici el gener del 1240 (o setembre del 1237).

ReferènciesModifica

  1. Bourgain, Pascale. «Jakob von Vitry». A: Lexikon des Mittelalters (en alemany). München: Artemis-Verlag, 1991, p. 294ss. ISBN 3-7608-8904-2. 
  2. 2,0 2,1 Maier, Christoph T. «Jacques De Vitry (1175/1180-1240) Entre l'Orient et l'Occident: L'évêque Aux Trois Visages». The Catholic Historical Review, 102, 3, 01-07-2016, pàg. 599. ISSN: 0008-8080.

BibliografiaModifica