Jean Elleviou
Jean Elleviou (Rennes, 14 de juny de 1769 - París, 5 de maig de 1842) fou un cantant francès de la corda de tenor.
,_premier_chanteur_%C3%A0_l%27Op%C3%A9ra-Comique_-_P1030_-_Mus%C3%A9e_Carnavalet.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 novembre 1769 Rennes (Bretanya) |
| Mort | 5 maig 1842 (72 anys) París |
| Sepultura | Cimetière de Ternand (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, llibretista |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Veu |
Es donà conèixer el 1790 en el teatre de la comèdia italiana, però els primers anys de la seva carrera foren molt poc brillants. Malgrat tot, no tardà a distingir-se, i fou per espai de molt temps el cantant predilecte del públic, ja que a una bella veu unia un exquisit art d'actor i una figura elegant. El 1813, trobant-se en plenitud de les seves facultats i quan més aplaudiments assolia, es retirà del teatre. Abans el 1801, junt amb el baríton Jean-Blaise Martin havien unit les companyies dels teatres Favart i Feydeau, per a fundar i ser els primers sostenidors de la nova Opéra-Comique.[1] Elleviou representà amb èxit quasi totes les òperes de Dalayrac, Boïeldieu, Méhul, Caaatel, etc..va escriure els llibrets de les obres Deli Verdikan i El vaixell almirall, que s'estrenaren en l'Òpera còmica, i alguns suposen que també col·laborà en la composició de L'auberge de Bagnères, que signà únicament Catel.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Elleviou |
- Enciclopèdia Espasa, Volum núm. 19, pàg. 872 (ISBN 84-239-4519-7)
Referències modifica
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 33, pàg. 491 (ISBN 84 239-4533-2)