Jean Pierre Goulard

Jean Pierre Goulard (7 de juliol de 1948 Malestroit (Bretanya)) és un antropòleg francés.

Jean Pierre Goulard

Biografia
Naixement	7 juliol 1948 (75 anys)
Activitat
Ocupació	antropòleg

Doctor en Antropologia Social, és membre de l'equip de recerca en Etnologia Ameríndia UPR 324 i va ser investigador al Laboratoire d'Anthropologie et de Sociologie Comparée, centre d'enseignement de recherche en Ethnologie Amérindienne EREA/ CNRS (de 2000 a 2011). Des del 2011 fins avui dia és investigador associat a l'equip Mondes Américains UMR 8168 Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales (EHESS).

Especialista dels Tikuna, grup amerindi repartit entre tres països (Colòmbia, Brasil i Perú), ha publicat un estudi sobre la construcció i la percepció del cos dins d'aquest grup ètnic. Actualment dirigeix, junt amb M.E.Montès, lingüista de la Universitat Nacional de Colòmbia, un equip d'estudiants i de col·laboradors indígenes, la transcripció d'històries recollides al voltant dels últims narradors tikuna. També dirigeix investigacions sobre el terreny en relació a les diferents formes i orientacions infundades per la religió en el si del mateix grup ètnic. Per últim, també es dedica a investigacions etnohistòriques referents al Nord-Oest Amazònic. Des del 2004, és professor a l'IMANI -Institut Amazònic d'Investigacions, UNAL-Universitat Nacional de Colòmbia- Seu Amazonia, Maestria en Estudis Amazònics: Història i Cultures Amazòniques, Desenvolupament Regional, Etnologia i Lingüística.

Els seus temes d'investigació són: Antropologia del Cos, Etnohistòria i Antropologia de la Religió.

Les obres de Goulard

Llibres

(2011) El Nor-Oeste Amazónico en 1776. Expediente sobre el cumplimiento de la Real Cédula dada en San Ildefonso a 2 de septiembre de 1772. Compilación, introducción y notas, Universidad Nacional de Colombia, Leticia.

(2009) De Mortales a Inmortales. El ser en el mundo ticuna de la Amazonía, Institut Français d'Etudes Andines (Treball de l'IFEA, 142)/CAAAP, Lima.

Direcció de llibres i revistes

(2014 [1928]) (& Patrick Menget), La Religion des Tupinamba et ses rapports avec celle des autres tribus tupi-guarani, Alfred Métraux, Quadrige, PUF, Paris.

(2013) (& M. Brohan, P. Menget, N. Petesch), Alfred Métraux, Ecrits d'Amazonie. Cosmologies, rituels, guerre et chamanisme, CNRS-Editions.

(2011) (& D. Karadimas), Visages des Hommes, Masques des Dieux, Regards d'Amazonie, Bibliothèque de l'Anthropologie, CNRS Editions, Paris.

(2007) Gradhiva 6, (coord.) « Voir et reconnaître : l'objet du malentendu », Musée du Quai Branly, Paris, pp.5-85

Llibres col·lectius

(1994) « Los Ticuna », Guía Etnográfica de la Alta Amazonía: Mai huna, Yagua, Ticuna, Vol (F. Santos & F. Barclay eds.), FLACSO/IFEA, "serie Colecciones y Documentos", Quito/Lima, pp. 309-442

Articles

(2013) « Colores y olores del cuerpo tikuna », Maguare, 27-2, Universidad nacional de Colombia, Bogotá, p. 67-90.

(2013) (& María Emilia Rodríguez Montes), « Los Yurí/Juri-Tikuna en el complejo socio-linguistico del noroeste amazónico », LIAMES - Línguas Indígenas Americanas 13, p. 7–65.

{{format ref}} http://revistas.iel.unicamp.br/index.php/liames/issue/view/144/showToc

(2012) «La metamorfosis ritual: la identidad religiosa en la Amazonia», Revista Colombiana de Antropología, Instituto Colombiano de Antropología e Historia, 48-2: 15-37, Bogotá.

(2010b) «Le sens du poil chez les Tikuna (Amazonie)», Cahiers d'anthropologie sociale 6:117-130, L'Herne, Paris.

(2010a) « El Noroeste amazónico en perspectiva : una lectura desde los siglos V-VI hasta 1767 », Mundo Amazónico 1 : 183-213, Leticia, Colombia

{{format ref}} http://www.revistas.unal.edu.co/index.php/imanimundo

(2005) « Ethniciser le territoire. Mouvements pendulaires transfrontaliers dans un contexte amazonien », Cahiers des Amériques Latines, 48-49, Institut d'Alts Estudis d'Amèrica Llatina, pp. 147-168.

(2003) « Un objeto ritual: el chine o escudo de baile de los Ticuna », Objects and artefacts in Amazonia, Cipolletti M.-S. & Th. P. Myers (ed.), Bonner Amerikanistische Studien (special issue), 36, Bonn, pp. 47-62.

(2002b) « Le temps du passage : exister pour vivre. L'entre-deux chez les Ticuna d'Amazonie », L'autre, Cliniques, cultures et sociétés, 3 (1), Ed. La Pensée sauvage, Grenoble, pp.105-122

(1999) « Figuras matrimoniales ticuna : elementos para un análisis del ‘matrimonio oblicuo’ », Anthropologica, Lima, Año XVII, N° 17, pp. 63-84.

(1998) (& Barry, L.S.), « Un mode de composition de l'alliance: le « mariage oblique » ticuna », Journal de la société des Américanistes, 84-1 : 219-236, Paris. [publicat en llengua espanyola en una versió revisada]

Capítols de llibres

(2014) « La mort chez les Tikuna (Amazonie) », La mort et ses au-delà (sota la direcció de M. Godelier), CNRS-Editions, Paris, p. 315-334

(2012) « El medio-Amazonas a finales del siglo XVIII: un espacio insumiso», Espacios urbanos y sociedades transfronterizas en la Amazonia, Zárate B., (Carlos G. ed.), Universidad Nacional de Colombia Sede Amazonia / Instituto Amazónico de investigaciones Imani Leticia, pp. 45-67

(2011a) «La sur-face du masque: perpétuation et métamorphose chez les Tikuna», Visages des Dieux, Masques des Hommes, Regards d'Amazonie (J-P Goulard et D. Karadimas eds.), CNRS-Editions, Paris, pp. 129-153

(2010a) «Un horizonte identitario amazónico», Perspectivas antropológicas sobre la Amazonia contemporánea (Chaves, Margarita y Carlos Del Cairo, comp.), Instituto Colombiano de Antropología e Historia/Pontificia Universidad Javeriana, Bogotá, pp.289-308

(2006) « De una a otra arqueología», Pueblos y paisajes antiguos de la selva amazonica, Editorial Universidad Nacional de Colombia, Bogota, pp. 171-185

(2004) « Du héron cendré au jaguar, ou comment l'identité clanique fait le corps chez les Ticuna », Corps et Affects (F. Héritier et M. Xanthakou ed.), O. Jacob, Paris, pp.77-92.

(2003) « Cruce de identidades. El trapecio colombiano amazónico ». Fronteras. Territorios y metáforas, (C.I. García, comp.), Instituto de Estudios Regionales, Universidad de Antioquia,Medellin, pp. 87-101.

(2002) « Indios de la frontera, Fronteras del indio », Lo transnacional, instrumento y desafío para los pueblos indígenas (F. Morin & R. Santana ed.), Abya-Yala / GRAL, Quito, pp. 51-84.

(2000) « La parole et le livre dans la configuration religieuse d'Amazonie. Chamanisme et messianisme chez les Ticuna », La politique des esprits. Chamanisme et religions universalistes, Société d'ethnologie, Nanterre, pp. 255-282.