Jean Théophile Désaguliers
Jean Théophile Désaguliers o John Theophilus Desaguliers (La Rochelle, França, 12 o 13 de març[1] de 1683 - Covent Garden, Anglaterra, 29 de febrer de 1744), va ser un matemàtic i físic maçó nascut a França, però que va viure quasi tota la seva vida a Anglaterra en el segle xviii, i que va difondre les teories de Newton.
  | |
| Nom original | (fr) John Theophilus Desaguliers |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 12 març 1683 La Rochelle (França) |
| Mort | 29 febrer 1744 (60 anys) Covent Garden (Anglaterra) |
| Sepultura | Londres |
| Dades personals | |
| Religió | Maçó |
| Formació | Christ Church College |
| Director de tesi | John Keill |
| Activitat | |
| Camp de treball | Físic |
| Ocupació | Física |
| Organització | Universitat d'Oxford |
| Membre de | |
| Alumnes | Stephen Gray |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Willem Jacob 's Gravesande |
| Família | |
| Cònjuge | Joanna Pudsey (en)  (1712–) |
| Fills | Thomas Desaguliers |
Premis
| |
Vida modifica
Nascut a França d'una família hugonot que va abandonar el seu país el 1694, després de la revocació de l'edicte de Nantes, per anar a Anglaterra on el seu pare va prendre els hàbits de l'església d'Anglaterra, Desaguliers es va graduar al Christ Church College d'Oxford el 1709 i tres anys més tard va obtenir el seu doctorat al Hart Hall de la mateixa universitat.[2]
El 1712 es va cassar amb Joanna Pudsey i el 1714 va esdevenir el tercer gran mestre de la Gran Lògia Britànica (francmaçoneria), per a la que el 1723 escriuria el prefaci de Les Constitucions de la Francmaçoneria de James Anderson.
A partir de 1714 va viure a Londres, on va fer una forta amistat amb Samuel Clarke i Stephen Gray, fins al 1721 en què va substituir John Keill com a professor de matemàtiques al Hart Hall (actual Hertford College) d'Oxford.[3]
Entre 1730 i 1732 va residir a La Haia i a París.[4]
Va ser fellow de la Royal Society (1714) i secretari de la mateixa societat.
Obra modifica
Física modifica
Com filòsof natural va publicar els llibres següents (a més d'articles als Philosophical Transactions):[5]
- 1717, Physical and Mechanical Lessons
- 1719, Lectures of Experimental Philosophy
- 1724, Mechanical and Experimental Philosophy
- 1725, An Experimental Course of Astronomy
- 1734, A Discourse on Natural Philosophy
- 1742, Dissertation concerning Electricity
A més va traduir obres d'altres científics com Jacques Ozanam o Willem Jacob 's Gravesande.
Com a filòsof natural va ser un ferm defensor de l'experimentació[6] i de la construcció de màquines que permetessin mesurar amb precisió el fenòmens[7] i establir la veritat de les teories de Newton.[8]
Francmaçó modifica
Com francmaçó va ser un dels protagonistes del naixement de la francmaçoneria lliure.[9] El 1719 va arribar a ser Gran Mestre de la Gran Lògia de Londres[10] i durant la seva estada a Holanda va iniciar gent en les seves creences.
Referències modifica
- ↑ Asimov, Isaac. «Desaguliers, John Théophile». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 135. ISBN 8429270043.
- ↑ Ducheyne, pàgina 350.
- ↑ Ducheyne, pàgina 351.
- ↑ Ducheyne, pàgines 352-353.
- ↑ Ducheyne, pàgina 352. Va escriure a prop de 50 articles, pàgina 357.
- ↑ Baillon, pàgines 533-535.
- ↑ Ducheyne, pàgina 352.
- ↑ Brenni, pàgines 12-13.
- ↑ Ducheyne, pàgina 359.
- ↑ Ducheyne, pàgina 361.
Bibliografia modifica
- Baillon, Jean-François «Early eighteenth-century Newtonianism: the Huguenot contribution» (en (anglès)). Studies in History and Philosophy of Science Part A, Vol. 35, Num. 3, 2004, pàg. 533-548. DOI: 10.1016/j.shpsa.2004.06.006. ISSN: 0039-3681.
- Brenni, Paolo. «Jean-Antoine Nollet et les instruments de physique expérimentale». A: Lewis Pyenson, Jean-François Gauvin (editors). L'art d'enseigner la physique: les appareils de démonstration de Jean-Antoine Nollet, 1700-1770 (en (francès)). Les éditions du Septentrion, 2002. ISBN 9782894483190.
- Ducheyne, Steffen «The Times and Life of John Th. Desaguliers (1683-1744): Newtonian and Freemason» (en (anglès)). Revue belge de philologie et d'histoire, Vol. 87, Num. 2, 2009, pàg. 349-363. ISSN: 2295-9068.
- Wade, Nicholas J «Jean Theophile Desaguliers (1683-1744) and eighteenth century vision research» (en (anglès)). British Journal of Psychology, Vol. 91, Num. 2, 2000, pàg. 275-285. DOI: 10.1348/000712600161835. ISSN: 2044-8295.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Théophile Désaguliers |
- «Jean Théophile Désaguliers»., Mathematics Genealogy Project (Consultat 21 novembre 2014)