Jessica Fridrich
Jessica Fridrich (República Txeca, 1964)[1] és una enginyera elèctrica i especialista autodidacta en càlcul diferencial i integral,[2] coneguda per documentar i popularitzar el «Mètode CFOP» (Cross, First two layers, Orientation, Permutation), més conegut popularment, en honor del seu nom, com a «Mètode Fridrich», un dels mètodes més eficients i populars per a la solució del Cub de Rubik.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1964 ![]() Ostrava (Txèquia) ![]() |
Formació | Universitat de Binghamton - systems science (en) ![]() Faculty of Nuclear Sciences and Physical Engineering CTU in Prague (en) ![]() ![]() |
Director de tesi | James Francis Geer (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Ocupació | matemàtica, informàtica, professora d'universitat, Speedcuber ![]() |
Ocupador | Universitat de Binghamton ![]() |
Obra | |
Estudiant doctoral | Miroslav Goljan (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Lloc web | ws.binghamton.edu… ![]() |
Trajectòria professional
modificaJessica Fridrich, especialitzada en marques d'aigua digitals i ciències forenses, treballa com a professora en el Departament d'Enginyeria Elèctrica i Computació de la Universitat de Binghamton.[2][3][4] Va rebre el seu títol de Magister en Matemàtica Aplicada a la Universitat tècnica txeca de Praga el 1987, doctorant-se en Ciències dels Sistemes a la Universitat de Binghamton el 1995.
Experiència com a speedcuber
modificaFridrich es va interessar pels trencaclosques i la geometria complexa i va conèixer a l'inventor del cub de Rubik, Ernő Rubik en el campionat mundial d'aquest trencaclosques celebrat a Budapest el 1982, un esdeveniment on Fridrich es va classificar en desena posició. Més tard, en el campionat mundial de Toronto, Canadà va quedar segona, darrere de Dan Knights. En la comunitat del cub màgic és considerada una de les pioneres del «speedcubing»[2] juntament amb Lars Petrus. A més, gairebé tots els speedcubers més ràpids han basat les seves solucions personals en el mètode de Fridrich.
Modalitats del mètode CFOP
modificaFridrich proposa dues versions del seu mètode per a resoldre el cub: la versió completa, amb 106 algorismes, i la versió reduïda, que compta amb prop de 70 algorismes menys i amb alguns passos mes, però que és més senzilla de recordar.
Referències
modifica- ↑ «Biography». fridrich.binghamton.edu. Arxivat de l'original el 2016-12-04. [Consulta: 10 desembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Venkataraman, Bina «Jessica Fridrich Specializes in Problems That Only Seem Impossible to Solve». The New York Times, 15-12-2008. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Bio:Jessica Fridrich Arxivat 2010-03-04 a Wayback Machine., Binghamton University, USA
- ↑ «Jessica Fridrich - YouTube» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2016].