Bojo Jinul (en Hanja:普照知訥, en Hangul:보조지눌, 11581210) o Jinul va ser un monjo coreà que va viure durant la dinastia Goryeo. Se'l considera el personatge més influent del budisme coreà i el fundador de l'escola Seon o budisme meditatiu coreà.[1] Va ser reconegut per l'afany que va posar per tal d'unificar les sectes dispars del budisme coreà en una organització única.[2][3]

Infotaula de personaJinul
200511241132853652 Chinul.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ko) 지눌 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1158 Modifica el valor a Wikidata
Sohung County (Goryeo) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 abril 1210 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Corea Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióBudisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, estudiós, monjo Modifica el valor a Wikidata
El retrat de Jinul en el temple de Songgwangsa en Suncheon, Jeolla del Sud.

SemblançaModifica

El seu nom real va ser Jeong. Abandonà la seva família el 1165 d.C per iniciar les seves pràctiques de Seon a partir dels ensenyaments del mestre Jonghwi de la Muntanya Sagulsan, una de les nou escoles del budisme Seon a la península coreana.[2][4] El 1182, Jinul va ser examinat i avaluat pels monjos i escollit per a ocupar un important lloc administratiu, però ho va rebutjar per unir-se a la comunitat Seon en Pyongyang. Posteriorment es va traslladar al temple Cheongwonsa en Changpyeong i, més tard, a la Muntanya del Temple Bomunsa Hagasan.[4]

A la vegada que meditava, Jinul va acabar els seus estudis de la Tripitaka. En aquesta època va viure una sèrie de despertars espirituals que el conduirien a buscar la manera de consolidar un nou moviment dins del Seon coreà anomenat samādhi (saviesa en budisme).[3]

L'objectiu d'aquest moviment era establir una comunitat nova de practicants disciplinats i de ments pures a l'interior de les muntanyes. Jinul, finalment, acomplia aquesta missió amb la fundació de l'ordre de Jogye a la Muntanya Songgwangsa. En aquest emplaçament va ensenyar el budisme des d'una aproximació holística incloent-hi meditació, doctrina, cants i lectures.[2][4]

Això el va ajudar considerablement a guanyar-se el respecte i els favors del Goryeo, més en particular del rei Huijong. El rei va ordenar que la Muntanya Songgwangsan fos rebatejada com a Muntanya Jogyesan en honor de Jinul. A la seva mort el 1210, el mateix rei Huijong va honorar-lo amb un títol pòstum.[3]

ReferènciesModifica

  1. Chun-sik Ch'oe. Buddhism: Religion in Korea. Ewha Womans University Press, 2007, p. 182–. ISBN 978-89-7300-758-5. 
  2. 2,0 2,1 2,2 유명종. Temples of Korea: Korean Buddhism, 17 Temples of Korea, Buddhism Terms. Discovery Media, 2009. ISBN 978-89-956091-7-0. 
  3. 3,0 3,1 3,2 William M. Johnston. Encyclopedia of Monasticism. Taylor & Francis, 4 desembre 2013, p. 285–. ISBN 978-1-136-78715-7. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Jay L. Garfield; William Edelglass The Oxford Handbook of World Philosophy. OUP USA, 9 juny 2011, p. 374. ISBN 978-0-19-532899-8. 

BibliografiaModifica