Jinul
Bojo Jinul (en Hanja:普照知訥, en Hangul:보조지눌, 1158 – 1210) o Jinul va ser un monjo coreà que va viure durant la dinastia Goryeo. Se'l considera el personatge més influent del budisme coreà i el fundador de l'escola Seon o budisme meditatiu coreà.[1] Va ser reconegut per l'afany que va posar per tal d'unificar les sectes dispars del budisme coreà en una organització única.[2][3]
  | |
| Nom original | (ko) 지눌 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1158 Sohung County (Goryeo) |
| Mort | 1210 (51/52 anys) Corea |
| Dades personals | |
| Religió | Budisme |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, erudit, monjo |
Semblança
modificaEl seu nom real va ser Jeong. Abandonà la seva família el 1165 d.C per iniciar les seves pràctiques de Seon a partir dels ensenyaments del mestre Jonghwi de la Muntanya Sagulsan, una de les nou escoles del budisme Seon a la península coreana.[2][4] El 1182, Jinul va ser examinat i avaluat pels monjos i escollit per a ocupar un important lloc administratiu, però ho va rebutjar per unir-se a la comunitat Seon en Pyongyang. Posteriorment es va traslladar al temple Cheongwonsa en Changpyeong i, més tard, a la Muntanya del Temple Bomunsa Hagasan.[4]
A la vegada que meditava, Jinul va acabar els seus estudis de la Tripitaka. En aquesta època va viure una sèrie de despertars espirituals que el conduirien a buscar la manera de consolidar un nou moviment dins del Seon coreà anomenat samādhi (saviesa en budisme).[3]
L'objectiu d'aquest moviment era establir una comunitat nova de practicants disciplinats i de ments pures a l'interior de les muntanyes. Jinul, finalment, acomplia aquesta missió amb la fundació de l'ordre de Jogye a la Muntanya Songgwangsa. En aquest emplaçament va ensenyar el budisme des d'una aproximació holística incloent-hi meditació, doctrina, cants i lectures.[2][4]
Això el va ajudar considerablement a guanyar-se el respecte i els favors del Goryeo, més en particular del rei Huijong. El rei va ordenar que la Muntanya Songgwangsan fos rebatejada com a Muntanya Jogyesan en honor de Jinul. A la seva mort el 1210, el mateix rei Huijong va honorar-lo amb un títol pòstum.[3]
Referències
modifica- ↑ Chun-sik Ch'oe. Buddhism: Religion in Korea. Ewha Womans University Press, 2007, p. 182–. ISBN 978-89-7300-758-5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 유명종. Temples of Korea: Korean Buddhism, 17 Temples of Korea, Buddhism Terms. Discovery Media, 2009. ISBN 978-89-956091-7-0.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 William M. Johnston. Encyclopedia of Monasticism. Taylor & Francis, 4 desembre 2013, p. 285–. ISBN 978-1-136-78715-7.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Jay L. Garfield; William Edelglass The Oxford Handbook of World Philosophy. OUP USA, 9 juny 2011, p. 374. ISBN 978-0-19-532899-8.
Bibliografia
modifica- Chinul; Robert E. Buswell Tracing Back the Radiance: Chinul's Korean Way of Zen. University of Hawaii Press, 1991. ISBN 978-0-8248-1427-4.