Obre el menú principal

João Baptista Lavanha va ser un cartògraf i matemàtic portuguès professor de la Real Academia de Matemáticas de Madrid a començaments del segle XVII.

Infotaula de personaJoão Baptista Lavanha
Aragón de Ioan Baptista Lavaña - Dedicada a los illustrissimos Señores Diputados del Reyno de Aragón.jpeg
Mapa d'Aragó per João Baptista Lavanha, publicat el 1619.
Biografia
Naixement vers 1555
Lisboa, Portugal
Mort 31 de març de 1624(1624-03-31) (als 68 anys)
Madrid, Espanya
Educació probablement la Universitat de Roma La Sapienza
Es coneix per Mapa d'Aragó: el primer fet amb geodèsiques.
Activitat
Ocupació Matemàtiques i Cartografia
Organització Real Academia de Matemáticas
Influències en
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

VidaModifica

Lavanha neix a Lisboa entorn del 1555, en una família d'orígens genovesos dedicada al comerç i, probablement, jueva que, malgrat tot això, gaudeix de la confiança de la corona portuguesa. El 1572 el jove Lavanha ja entra al servei del rei Sebastià I de Portugal. A partir d'aquesta data podrà formar-se a Europa (probablement a Roma), una possibilitat exclosa als seus col·legues peninsulars per la prohibició del rei de Castella Felip II.[1]

El 1580, Felip II passa a ser Rei de Portugal i en alguna de les seves visites a Lisboa pren al seu servei Lavanha, qui anirà a Madrid a donar classes de cosmografia, geografia i matemàtiques a la Academia Real. No obstant, i potser degut als problemes que representava el seu origen jueu, el 1591 torna a Lisboa per ordre del rei que el nomena cosmògraf del regne de Portugal. El 1594 és nomenat també catedràtic de matemàtiques. Fins al 1598 en que retornarà a Madrid, dedica els seus estudis als problemes de la navegació.[2] També en aquesta època començarà el treball per a completar el quart volum de les Dècades d'Àsia de João de Barros que s'acabaria publicant el 1615.

En morir Felip II, retorna a Madrid, però el nou rei Felip III el destina a Flandes. De 1602 fins a 1604 viu a Valladolid on realitza treballs hidrogràfics per a la navegació del Pisuerga i l'Esgueva. De 1606 fins a 1621, recuperar el favor del nou rei, Felip III, viu a Madrid on rebrà multitud de càrrecs oficials. Entre 1610 i 1612 viatja per l'Aragó per a fer el conegut mapa de la regió.[3]

Després d'una breu estança a Lisboa entre 1618 i 1621 torna a Madrid on mor el 1624.

ReferènciesModifica

  1. Ubieto Artur, pàgina 398.
  2. Ubieto Artur, pàgina 399.
  3. Burgueño, pàgina 97 i Marías, pàgina 23.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica