Jo Sol

cineasta català

Jordi Solé i Nicolás, més conegut com a Jo Sol (Barcelona, 1968) és un guionista i cineasta català.

Infotaula de personaJo Sol
Biografia
Naixement1968 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsJo
Jo Sol Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, director de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0812553 Twitter: josolfilms Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

La seva carrera s'inicia a inicis dels anys 90 amb la realització de creacions audiovisuals per a artistes i companyies d'arts visuals i escèniques com La Fura dels Baus o Sol Picó, entre altres, així com documentals antropològics a Mèxic, Cuba i l'Índia.[1] En aquests anys va entrar en contacte amb personalitats del món literari com Gabriel García Márquez, de la música com Sergio Vitier o del cinema experimental com George Kuchar.[2]

En 1998, torna a Catalunya per a dirigir l'episodi Renda antiga de la sèrie Nova ficció, amb un guió propi i per al qual dirigeix als actors Laia Marull i Marc Martínez. El 2000 va debutar en el cinema amb el llargmetratge Tatawo, rodada al Barri xinès de Barcelona.[3][4]

En 2005, va dirigir la pel·lícula de fals documental El taxista ful amb la qual aconsegueix un molt considerable èxit de crítica, i obté un esment especial del jurat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 2005,[5][6] així com el premi Jules Verne a la millor pel·lícula al Festival de Nantes.[7]

En 2010, estrena el documental de creació Fake orgasm co-produït per Christine Vachon, pel qual va obtenir la Bisnaga de plata a la Millor Pel·lícula al Festival de Màlaga[8] i al Millor Documental i el Premi del Públic al Festival Queer en Bangalore, així el premi al millor so al festival de documentals Alcances.[9] La pel·lícula es va projectar en sales comercials, es va presentar en un gran nombre de festivals al voltant del món i es va distribuir a televisió a nivell internacional en cadenes com el Sundance Channel.[10]

En 2012, va escriure el guió del documental El somni dels germans Roca dirigida per Franc Aleu, artista visual amb qui també col·labora en impactants creacions transmèdia.

En 2016, estrena el llargmetratge Vivir y otras ficciones en la Secció oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 2016.[11] La pel·lícula va obtenir, entre altres el Premi Antigone d'Or a la Millor Pel·lícula, el Premi a la Millor Banda Sonora i el Premi Radio Nova al Festival CINEMED a Montpeller[12] i la Violette d'Or al Festival de Cinema d'Espanya de Tolosa de Llenguadoc.[13][14]

L'any 2018 escriu, realitza i produeix per a televisió la sèrie sobre diversitats funcionals humanes titulada Trèvols de 4 fulles per la cadena BTV.[15][16] El 2019 comença a rodar a Sobrarb el seu darrer llargmetratge Amurgán.[17]

L'any 2020 estrena al Festival Tallin Black nights el llargmetratge Armugan, amb el que guanya el premi especial del Jurat Ecumènic i a la millor banda sonora, així com el premi Jules Verne a la millor pel·lícula al Festival de cinema espanyol de Nantes.

Al 2021 estrena l'assaig documental Nos queda la noche, i l'exposició La nit incandescent al centre de la imatge La Virreina, també hi exhibeix diferents vídeo creacions d'assaig pròpies i el curt documental sobre la seva metodologia i el "cinema urgent" que defensa.

Filmografia modifica

  • Nos queda la noche, 2021 Director i guionista.
  • Armugán, 2020. Director i guionista.
  • L'Illa de Buda, 2017. Guió.
  • L'affaire Maldoror, 2017. Guió i direcció.
  • Vivir y otras ficciones, 2016. Director i guionista.
  • El Somni, 2013. Documental, coguionista, muntador.
  • Fake orgasm, 2010. Documental, guió i direcció.
  • El Taxista ful, 2005. Guió i direcció.

Referències modifica