Joakim Palme

Joakim Palme és un politòleg i sociòleg suec. Des de l'any 2009, és professor de Ciències Polítiques a la Universitat d'Uppsala i des del juliol de 2020 fins al juny de 2013 és el degà de la Facultat de les Ciències Socials de la universitat.[1] És l'actual president de la delegació sueca d'Estudis de Migració del Govern (Delmi) i dirigeix un projecte d'investigació sobre les conseqüències de la crisi financera mundial en els Estats de Benestar europeus. Les seves àrees d'interès d'investigació són la comparació d'Estats de Benestar, la desigualtat, inversions socials i la migració.[2][3]

Infotaula de personaJoakim Palme
Joakim Palme Göteborg Book Fair 2011.jpg
Joakim Palme a la Fira del Llibre de Göteborg (2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 maig 1958 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Estocolm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósociòleg, politòleg, participant en un fòrum internacional Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Estocolm
Universitat d'Uppsala
Universitat del Sud de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
21 gener 2004Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesOlof Palme Modifica el valor a Wikidata  i Lisbet Palme Modifica el valor a Wikidata
GermansMårten Palme i Mattias Järvinen Palme Modifica el valor a Wikidata

Del 1999 al 2001, va presidir la Comissió de Benestar designada pel govern suec. Entre els anys 2013 i 2017, va exercir com membre del consell de l'Institut d'Investigació de les Nacions Unides pel Desenvolupament Social (UNRISD). Després, va esdevindre la junta per dos mandats (de juliol de 2017 a juny 2019 i de juliol de 2019 a juny de 2021).[4]

Destaca, entre altres coses, la seva contribució (i la de Walter Korpi) en plantejar la paradoxa de la redistribució en l'article The Paradox of Redistribution and Strategies of Equality: Welfare State Institutions, Inequality, and Poverty in the Western Countries.[5] Aquesta paradoxa afirma que un país obtindrà més redistribució, disminuint la pobresa i la desigualtat econòmica, quan es dedueixi de tots els ciutadans per donar a tots els ciutadans que no pas seguint una lògica de Robin Hood, és a dir, transferir diners dels rics per ajudar els pobres.[6][7]

ReferènciesModifica

  1. Hellkvist, Tove. «News detail - Statsvetenskapliga institutionen - Uppsala universitet» (en suec). [Consulta: 26 juny 2020].
  2. «About Delmi - The Migration Studies Delegation» (en anglès). [Consulta: 26 juny 2020].
  3. «Joakim Palme | Sciences Po Centre d'études européennes» (en anglès), 29-02-2016. Arxivat de l'original el 2020-06-28. [Consulta: 26 juny 2020].
  4. «Joakim Palme | Staff+Profiles | About UNRISD | UNRISD». [Consulta: 26 juny 2020].
  5. Korpi, Walter; Palme, Joakim «The Paradox of Redistribution and Strategies of Equality: Welfare State Institutions, Inequality, and Poverty in the Western Countries». American Sociological Review, 63, 5, 1998-10, pàg. 661. DOI: 10.2307/2657333.
  6. Korpi, Walter; Palme, Joakim «The Paradox of Redistribution and Strategies of Equality: Welfare State Institutions, Inequality, and Poverty in the Western Countries». American Sociological Review, 63, 5, 1998-10, pàg. 661. DOI: 10.2307/2657333. ISSN: 0003-1224.
  7. Ayala, Luis «Opinión | La paradoja de la redistribución» (en castellà). El País [Madrid], 25-11-2018. ISSN: 1134-6582.

Enllaços externsModifica