Joan Abarcat i Bosch
Joan Abarcat i Bosch (Tortosa, 25 d'abril de 1863 - Castellar del Vallès, 22 d'agost de 1943) fou un clergue, organista, compositor, mestre de música i escriptor català.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 abril 1863  Tortosa (Baix Ebre) |
| Mort | 22 agost 1943 (80 anys) Castellar del Vallès (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | organista |
Fill de Josep Abarcat i García i d'Antònia Bosch i Amaré, Joan Abarcat i Bosch cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Tortosa. Al 1889, quan comptava 36 anys d'edat, obtingué el benefici de Sant Josep a l'església parroquial de Sant Esteve de Castellar del Vallès, a la qual fou nomenat organista i mestre de música de la parròquia. Allà, a més d'exercir com a director de l'Escolania, serà mestre del cor femení de les Filles de Maria.[1]
Mossèn Abarcat fou un compositor prolífer que conreà diversos gèneres musicals. La seva obra sacra, 3 misses, 21 cants a la Verge, 10 trisagis, 7 rosaris, diverses col·leccions de parenostres, avemaries i glòries, 12 motets i cants de comunió, així com 9 cants i himnes, es conserva al fons musical de l'Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Castellar del Vallès. A més de cultivar aquest repertori, va musicar diverses obres, com ara L'hereu Pruna; El lluc de la Llúcia; Qui no té pa, moltes se'n pensa; El 33.333; L'home del sac; A cal jutge; L'arribada del ministre; Càpsules Mauser; Les galtes de Don Pau Llistons; De broma i de veras, i va crear drames i comèdies, com ara els drames en 3 actes Amica de cor i La rialla misteriosa o la comèdia Un dinar de mil dimonis, així com d'altres gèneres escènics, com ara el sainet La Rondalla dels Geperuts o els pastorets Els pastors cantaires de Betlem, obra estrenada al Teatre del Patronat Obrer de Sant Josep el 31 de desembre de 1916.[1][2] Alguns dels personatges d'Els pastors cantaires de Betlem, com ara Escuat, Llucifer, Xiripiga i Xiribec, es van incorporar a l'argot popular castellarenc després de l'estrena.[3] El nom de dues de les entitats estretament vinculades a la recuperació d'aquesta obra teatral, Colònies i Esplai Xiribec i la Coral Xiribec, són una mostra de la popularitat que adquirí aquesta obra.[4][5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 PINYOT I PASCUAL, JOAN «MOSSÈN JOAN ABARCAT I BOSCH». Plaça Vella, Núm. 4, 1981, pàg. 1-6.
- ↑ Martí i Montllor, Gener «Apunts sobre la història dels 'Pastorets' de Castellar». Plaça Vella. Els Pastors Cantaires de Betlem de mossèn Joan Abarcat [Castellar del Vallès], 33, 1991, pàg. 15-97.
- ↑ Pladevall i Fontanet, Josep Maria «La música en 'Els pastors cantaires de Betlem'». Plaça Vella.Els Pastors Cantaires de Betlem de mossèn Joan Abarcat [Castellar del Vallès], 33, 1991, pàg. 9-14.
- ↑ «Xiribec i Xiripiga: "Tenim els millors pastorets del món a Castellar!"» (en català). L'actual, 24-12-2021. [Consulta: 23 agost 2023].
- ↑ «Coral Xiribec» (en català). Ajuntament de Castellar del Vallès. [Consulta: 23 agost 2023].
Bibliografia modifica
- TORRENTS PUIG, Jacint: Mossèn Joan Abarcat i Bosch (1863-1943) - Un tortosí a Castellar del Vallès, Onda Edicions, Col·lecció La Barcella, 2017, 160 pàgines, ISBN 978-84-16505-84-5.