Joan Baptista Nolet

Naturalista i prehistoriador

Jean-Baptiste Noulet, o Joan Baptista Nolet en occità, va ser un investigador i naturalista francès (1 de maig de 1802[1] - 24 de maig de 1890). És considerat un dels pioners de l'arqueologia aplicada en l'estudi de la prehistòria com a disciplina científica i un dels contribuidors en la demostració de l'existència de fòssils humans.

Infotaula de personaJoan Baptista Nolet

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r maig 1802 Modifica el valor a Wikidata
Venèrca (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 maig 1890 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Venèrca (França) Modifica el valor a Wikidata
Director Museu de Tolosa
1872 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Tolosa
Universitat de Montpeller Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicamedicina Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTranslations from Occitan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprehistoriador, erudit, bibliòfil, metge, romanista, professor d'universitat, malacòleg, naturalista, botànic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tolosa
Museu de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaNoulet Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 7047-1

Vida modifica

Noulet va néixer a Vanèrca, al departament de l'Alta Garona.[2] Es va doctorar en medicina per la Universitat de Montpeller el 1832. Es va interessar per la geologia i, sobretot, per la paleontologia i el 1841 va començar a exercir de professor d'història natural a l'escola preparatòria de medicina i farmàcia (la futura facultat de ciències de Tolosa). El 1872 el van nomenar director del Museu d'Història Natural de Tolosa.

El seu mèrit principal rau en haver confirmat el 1851 les descobertes sobre humans prehistòrics que havia fet Jacques Boucher de Perthes prop d'Abbeville,[3] gràcies a les excavacions que va dur a terme a Clarmont en un jaciment del paleolític.[4] Concretament va excavar al barranc de l'Infernet de Clarmont, on va poder relacionar la presència humana amb restes d'animals avui desapareguts com el mamut (hi va trobar dues defenses) i el rinoceront llanut, o amb diferents restes d'espècies de bòvids, cavalls i, fins i tot, el gat de les cavernes. Els útils humans que hi va trobar s'emmarquen avui dins la cultura châtelperroniana.

Un punt que distingeix a Jean-Baptiste Noulet dels seus predecessors és la seva manera de redactar, que era molt científica. La forma dels seus escrits no difereixen gaire dels articles que s'escriuen avui en dia. Sense anar més lluny, la primera part del seu article sobre la geologia del jaciment de l'Infernet és d'un rigor i d'una precisió que deixa en una dimensió inferior tot allò que s'havia escrit fins llavors.[4]

Per altra banda Noulet va ser un lexicògraf i un crític de la llengua i de la literatura occitana. A nivell lingüístic es va interessar pel parlar de Tolosa (la lenga mondina en occità), del que en va publicar algun vocabulari. Va ser, a més, un gran defensor de la pervivència de la llengua occitana. També serà un dels autors que qüestionaran l'existència de Clamença Isaura.

També se li deu l'haver fixat definitivament l'edat dels Pirineus.[5]

Espècies descrites modifica

Jean-Baptiste Noulet va ser el descobridor de nombroses espècies avui desaparegudes. Molt sovint no fa res més que descriure fòssils descoberts per altres, com Léonce Roux. Sobretot va desenvolupar aquesta activitat amb material aparegut a la conca de l'Agout, al departament del Tarn, pertanyent al període de l'Eocè superior.

 
Bifaç del barranc de l'Infernet (38 000 à 32 000 BP). Museu d'Història Natural de Tolosa.

Vertebrats modifica

Mamífers modifica

Adapis rouxi (Noulet, 1863). Dedicat a Léonce Roux, el descobridor.
Lophiodon lautricense (Noulet, 1851). Es tractat d'un paquiderm tapiroide de grans dimensions. Aquesta espècie va existir de l'eocè mitjà al superieor.[6]
Palaeotherium castrense (Noulet, 1863). Es tracta d'un paquiderm paleoterioide. Es distingeix d'altres tipus principalment per la forma del seu maxil·lair inferior. És una espècie de l'eocè superior.[7]
Aphelotherium Rouxi (Noulet, 1863). Es tracta d'un paquiderm anoploterioide de la mida d'un esquirol.[7]
Choeropotamus lautricensis (Noulet, 1870).[8]

Rèptils modifica

Allaeochelys parayrei (Noulet, 1867).[9]
Crocodylus rouxi (Noulet, 1859). Dedicat a Léonce Roux, el descobridor. Es tracta d'un petit cocodril.[10]

Invertebrats modifica

Helix intricata i Helix personnati.
Bulimus Rouxi.
3 espècies de Planorbis.
4 espècies de Limnae.
Melania albigensis.
2 espècies de Melanopsis.
Cyclostoma castrense.
Paludina soricinensis.
Bithynia brugueriensis.
Nerita lautricensis.
Unio Rouxi.
2 espècies de Sphaerium.

Honors modifica

Hi ha també una sèrie d'espècies que porten el seu nom:

Cochlostoma nouleti (Dupuy, 1851): Un gasteròpode endèmic dels Pirineus.
Rubus nouleti (Sudre): Una planta de la família de les rosàcies, endèmica de la Xina.
Antilyssa nouleti: Un liquen :
Leptolophus nouleti (Stelhin, 1904): Una espècie de mamífer (perissodactyla). Les mostres tipus (un maxil·lar esquerre amb M3-P2), sortides de la col·lecció de Noulet, són avui al Museu de Tolosa.
Plagiolophus nouleti (Stehlin, 1904): Una espècie de mamífer (perissodactyla). Un maxil·lar esquerre, tipus de l'espècie, al Museu de Tolosa.[11]
Cadurcotherium nouleti (Roman): Una espècie de rinoceront.
Hyaenodon nouleti (Depéret, 1917): Una espècie de mamífer carnívor. Es va descriure a partir de dos fragments de mandíbula presents a la col·lecció Noulet del Museu de Tolosa.
Allaeochelys nouleti (Bergounioux): Una espècie de tortuga Carettochelyidae.

Obra modifica

Referències modifica

  1. 11 Floreal de l'any X.
  2. Colonel Frédéric Jaubart, Histoire de Venerque, document non publié, 1939.
  3. Jacques Boucher de Perthes, Antiquités celtiques et antédiluviennes, Treuttel et Wurtz, 1847.
  4. 4,0 4,1 J.-B. Noulet, Sur un dépôt alluvien, renfermant des restes d'animaux éteints, mêlés à des cailloux façonnés de la main de l'homme, découvert à Clermont près de Toulouse (Haute-Garonne), Mémoires de l'académie impériale des sciences, Inscriptions et Belles lettres de Toulouse, 1860, Sèrie 5a, T. IV, pp. 265 -284.
  5. Nécrologie - Revue des Pyrénées et de la France méridionale, 2, 681-682, 1890.
  6. J.-B. Noulet, Sur une nouvelle espèce de pachyderme fossile du genre lophodion (Lophiodion lautricense), Mém. Acad. Roy. Sc. Tolosa, v. 61, T.1, 1851, p. 245-250.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 J.-B. Noulet, Etude sur les fossiles du terrain éocène supérieur du bassin de l'Agout (Tarn), Mém. Acad. Imp. Sc. Tolosa, 4a sèrie, T.1, 1863, p. 181-206.
  8. J.-B. Noulet, Du chéropotame de Lautrec, espèce nouvelle des grès à Palæotheriums du bassin de l'Agout (Tarn), Mém. Acad. Sc. Tolosa, sèrie 7a, T.2, 1870, p. 331-335.
  9. J.-B. Noulet, Nouveau genre de tortues fossiles proposé sous le nom d'allæochelys, Mém. Acad. Imp. Sc. Tolosa, sèrie 6a, T.4, 1866, p. 172-177.
  10. Noulet. — L. Roux, Crocodilus Rouxi, Géol. du bassin de l'Agout, 1859, p. 23.
  11. H. G. Stehlin, Sur les mammifères des sables bartoniens du castrais, 1904, Bulletin de la société géologique de France, IV, sèrie 4a., p.445-475.

Bibliografia modifica

  • À la mémoire de J.-B. Noulet qui prouva, dès 1851, l'existence de l'Homme fossile, Bulletin de la Société méridionale de spéléologie et de préhistoire, t. V, anys 1954-1955.
  • Bilotte, M. et Duranthon, F., « Documents originaux inédits de Jean-Baptiste Noulet (1802-1890) relatifs au site archéologique de l'Infernet (commune de Clermont-le-Fort, Haute-Garonne, France) », Comptes rendus Palevol, 2006, vol. 5, no 5, p. 757 - 766.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Baptista Nolet