Joan Borràs i Grisola
Joan Borràs i Grisola (Cambrils, 23 de gener de 1719 – ca.1795) fou un militar, eclesiàstic i escriptor cambrilenc.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 gener 1719 Cambrils |
| Mort | dècada del 1790 (75/85 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Cervera |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós, escriptor, militar |
Va néixer a Cambrils el 23 de gener de 1719, en una família de certa rellevància, ja que el seu avi Grisola era doctor en Medicina. Va estudiar el batxillerat i la carrera de Dret a la Universitat de Cervera, però molt aviat es va decantar per la carrera militar.[2]
Va formar part, com a oficial, de la presa de Nàpols i Sicília per part del príncep Carles, fill de Felip V d'Espanya, que es va proclamar rei de les Dues Sicílies amb el nom de Carles VIII.[3] El 1754 era el cap superior de la Comissió de Reclutament de soldats a les ciutats sicilianes de Fonch, Palerm i Trapani.[2] També va ser secretari de l'ambaixada del rei de Nàpols a Madrid. El 1758 s'havia ordenat sacerdot i el futur Carles III d'Espanya li atorgà el títol de Capellà d'honor del rei de Nàpols.[3]
Va intentar, infructuosament, aconseguir un càrrec a la ciutat de Barcelona, però finalment va tornar a Roma, ja que hi ha documents datats el 1773 que l'hi situen novament. Durant aquesta estada va sol·licitar i obtenir del papa Pius VI, el cos del màrtir sant Plàcid, que va regalar i traslladar a Cambrils, on va ser venerat fins al 1936 quan la parròquia de Santa Maria va ser assaltada. Malgrat la destrucció se'n van salvar algunes relíquies que s'hi continuen venerant.[2]
El 1775 aconsegueix mecenatge per a la publicació d'una recopilació dels seus escrits, sota el titul "Discursos de piedad acerca la educacion de la juventud : sobre el ayo de un Gran Señor, sobre la vanidad y miseria del hombre, sobre el hombre civil y el amigo fiel y sobre la vida de Santa Marina Virgen, y Santuarios de Cataluña".[4]
Nomenat fill il·lustre de Cambrils. El nom de carrer de Borràs data del 1890; anteriorment s'anomenava carrer de la Unió. La minúscula placeta que forma la confluència d'aquest carrer amb el del cardenal Vidal i Barraquer era abans coneguda en l'àmbit popular com placeta dels Jueus.
Referències modifica
- ↑ «Joan Borràs i Grisola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Salceda i Castells, Josep. Quaranta anys d'estampes cambrilenques. Vol I. Tarragona: El Mèdol, 1998, p. 175-176. ISBN 89936196.
- ↑ 3,0 3,1 Martí Estrada, Ignasí. Cambrils. Valls: Cossetània Edicions, 2004, p. 93. ISBN 97910850.
- ↑ Toda i Güell, Eduard. Revista del Centre de Lectura de Reus Vol.128. Reus: Gràfics Navàs, 1928, p. 146-149.