Joan Cós i Duran
Joan Cós i Duran (Cervera, 1814 - Montpeller, 1879) fou un advocat i polític d'ideologia carlina.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1814  Cervera (Segarra) |
| Mort | 1879 (64/65 anys) Montpeller (França) |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Carlisme i legitimisme |
| Formació | Universitat de Cervera Universitat de Bolonya |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, polític |
Biografia
modificaJoan Cós va néixer a Cervera l'any 1814, va realitzar els primers estudis de dret a la Universitat de Cervera. El 1840 després de participar en la guerra dels Set Anys o Primera Guerra Carlina es va exiliar i va acabar els seus estudis doctorant-se en dret civil i dret canònic a la Universitat de Bolonya.[1][2] A Montpeller va exercir d'advocat i a Nàpols de conseller de Carles VI, pretendent carlí al tron d'Espanya des de l'any 1845. El 1870 va assistir a l’assemblea carlina de Vevey com a membre del pretendent carlí a la corona d'Espanya, Carles VII.[1][2]
Fou un partidari exaltat del legitimisme, sobre aquest tema va publicar nombrosos opuscles com; Le droit legitime au trône de Saint-Ferdinand (1845) i ¡Oh Roma feliz!, (1860), entre d'altres.[1][2]
Va morir a Montpeller el 1879.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Joan Cós i Duran». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Marició Janué i Miret. Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 04/06/1992, p. 312-313. ISBN 978-84-297-3521-5 [Consulta: 12 juny 2024].