Viquipèdia

Joan Castejón

Joan Ramón García Castejón, Joan Castejón (Elx, Baix Vinalopó, 17 de desembre de 1945) és un pintor, escultor i dibuixant valencià, un dels principals representants del realisme social del Grup d'Elx,[1] a la renovació plàstica valenciana de postguerra. Se solen atribuir les seues habilitats pictòriques a la influència i l'admiració per l'art renaixentista. Castejón té l'habilitat de forjar un estil personal i recognoscible.

Infotaula de personaJoan Castejón
Biografia
Naixement(ca) Joan Ramon García Castejón Modifica el valor a Wikidata
17 desembre 1945 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Elx (el Baix Vinalopó) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, escultor, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
MovimentExpressionisme, realisme social i surrealisme Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjoancastejon.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6344369 Modifica el valor a Wikidata

Encara que el seu principal mitjà d'expressió és el dibuix, també fa incursions als camps de la pintura, l'escultura i el teatre, disciplina en què va treballar com a actor i com a escenògraf.

La seua obra s'ha exposat als museus més importants de la Comunitat Valenciana, com l'Institut Valencià d'Art Modern, Museu de la Universitat d'Alacant,[2] Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat Politécnica de València,[3] Universitat Miguel Hernàndez d'Alacant,[4] la Fundació Bancaixa,[5] el Centre del Carme de València,[6] o la Lonja de Pescado de Alicante.

« Castejón va voler expressar l'univers en les vísceres de l'home revelades per la violència, sota el rètol d'un carrer qualsevol i la minutera d'un Omega: la història donava l'hora en punt, i la multitud desemparada es resolia en un poderós esclat de línies i fragments, de volums, bestiaris i màscares".[7] »
— Enrique Cerdán Tato

Biografia modifica

Inicis modifica

 
'Mutant d'aguila irreal', cera sobre paper, de Joan Castejon.

Amb setze anys es trasllada a València, on rep formació al Cercle de Belles Arts i a l'Acadèmia de Sant Carles.[8] La seua primera exposició individual en la valenciana Galeria Mateu va ser a 1964.[cal citació] Aquest primer moment de la seua trajectòria (1964-67) pot qualilïcar-se de neofiguratiu.[9] La figura humana (de vegades agrupada en diminutes col·lectivitats atordides) apareix enmig d'espais indefinits, d'intens desemparament monocromàtic desplaçant-se per una atmosfera que els recursos plàstics aconsegueixen fer amenaçant. Els dibuixos corresponents a aquesta etapa de formació, també de temàtica antropomòrfica, anuncien ja els trets peculiars que el caracteritzaran posteriorment: una tensa justesa de línia que desenvolupa forts i vigorosos efectes sobretot en els caps i els nus.[7]

Presó modifica

Aquest impuls inicial de la seua carrera es va veure truncat, no obstant això, per la traumàtica estada a la presó que li va suposar haver participat en les manifestacions del Primer de Maig del 1967.[8] Fins a 1970 roman a la presó.[8] Aqueix any passa a formar part del Grup d'Elx en la seua segona etapa, en les exposicions del qual participa fins al 1971. Es trasllada a les Canàries on per aquests fets, reingressa en la presó durant set mesos del 1971. Però no abandona el treball creatiu fins al punt que poden xifrar-se al voltant de dos mil els dibuixos amb cera o amb llapis fets en aquest temps, i que defineixen una altra etapa específica de la seua producció inevitablement influïda per aqueixes circumstàncies, singularitzada pel tràgic testimoni del costat fosc i trist deI esser humà sotmès, d'una reclusió el dolor de la qual no s'ha esvaït, com persisteixen encara les ranercs del règim franquista.[10]

Dénia modifica

 
Conjunt escultoric 'Sobre la critica' per Joan Castejon en Elx.

Castejón es casa amb Paca Galván a les illes Canàries i el 1973 torna a València on es reincorpora breument a l'ambient artístic local, ja que un any més tard s'estableix definitivament a Dénia. Des del 1969 ha reprès la pintura, optant per un expressionisme més explícit i colpidor. Seran obres d'una figuració inquietant i expressiva, de notable precisió en els detalls, i en les quals es percep ja tant el caràcter tenebrista com el creixent simbolisme, de vegades surrealista, que caracteritzarà la seua pintura posterior als anys 80, o els homenatges als anys 90. L'home s'ha convertit en referència central de la poètica de la seua obra. Però es tracta d'un home abordat sempre com a matèria tràgica, com una cosa heroica que ha estat vençuda, sotmesa després d'una lluita amb el destí i amb un món advers.[9]

El 1999 Castejón és nomentat fill adoptiu de Dénia.[11]

Obra modifica

 
'El Salt', cera sobre paper, 2002, Joan Castejon.

Si hi ha un aspecte que sobreïx en l'obra de Joan Castejón és el seu domini excepcional del dibuix; una mestria palpable també en la seua pintura i que porta a dir José Manuel Caballero Bonald, qui va esser Premi Nacional de les Lletres Espanyoles a 2005 i Premi Príncip d'Astúries 2013, que l'artista "dibuixa com un clàssic i medita com un profeta". L'autor i cronista oficial d'Alacant Enrique Cerdán Tato va escriure al diari El País al voltant de l'obra de Castejón: "va voler expressar l'univers en les vísceres de l'home revelades per la violència, sota el rètol d'un carrer qualsevol i la minutera d'un Omega: la història donava l'hora en punt, i la multitud desemparada es resolia en un poderós esclat de línies i fragments, de volums, bestiaris i màscares".

Per Artur Balder, en relació a l'obra de Castejón " una condició indispensable de l'obra d'art total, amb una base de representació bé visual, literària o musical, és la seua condició intemporal, és a dir, la seua capacitat per suportar el pas del temps creixent-se a si mateixa, en lloc de sumir-se en l'espasme de la moda, i morir amb ella als pocs anys, i només poder ser apreciada en el seu context, com en una estretor de la Història. Però Castejón, pròxim a l'heroïcitat absoluta en la seua representació de l'humanisme, se li pot atribuir, en la seua qualitat d'artista, l'autoria d'aquests ideals, com va descriure Juan Gil-Albert, "a la llum s'albiren les profunditats d'uns homes gegants, que m'obligaven a retenir l'alè i a meditar.[12]

 
'Paisatge daurat', oli sobre tela, 1993, Joan Castejon.

Martí Domínguez ha publicat a les pàgines de El País al voltant del domini del dibuix en la tècnica de Castejón: "Tota exageració és censurable, i dir que Joan Castejón és possiblement el pintor espanyol que millor domina a hores d'ara l'anatomia humana pot semblar un excés, però no ho és."[10]

Segons el crític Román de la Calle, "el seu drama existencial reflecteix un sòlid compromís moral que transcendeix a qualsevol temptació conjuntura! o políticament pamfletària. Castejón evoca una realitat amb ingredients simbòlics de tint surreal i amb al·legòriques translacions de la seua experiència personal. El virtuosisme del tractament expressionista del cos é's patent".[13]

La seua exposició itinerant "Per a Paca" recorre la província d'Alacant com a homenatge a la seua dona entre 2009 i 2010. Va ser "una mostra retrospectiva de records històrics de la parella. Es tracta d'una exposició abstracta que representa a través de 50 obres, escenes de dolor i sorpresa amb un repàs retrospectiu que permet accedir a diversos moments històrics. Un recurs recurrent d'aquest autor és l'absència de rostres a través de la seua obra que defineix l'aspecte íntim i social de la humanitat.[14]

« Tu, Castejón, de la lliçó més clara,
fill de Rembrand, per on la llum penetra
i obre, al teu llenç, I'escletxa de més festa;
per tu, el dibuix, de recreada línia,
per tu, les nits, Ia rosada del dia.[15]
 »
— Vicent Andrés Estellés

Referències modifica

  1. ↑ Cerdán, David «El Grup d'Elx regresa tras 27 años» (en castellà). El País, 26-12-2002.
  2. ↑ «Diversidad Contemporánea. Colección del MUA.». MUA.UA.es, 01-12-2006.
  3. ↑ «Exposició "El cos maltractat". Patronat Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València.». Universitat de València, 30-03-2004.
  4. ↑ «Universitat Miguel Hernández.». Universitat Miguel Hernández, 30-10-2013.
  5. ↑ «Bancaixa expone la pasión de Castejón por el dibujo.». El País, 25-05-1999.
  6. ↑ «Lo bello y lo siniestro se funden en una exposición en El Carmen.». El País, 14-05-2013.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Condenado a tres años de dibujos forzosos». El País, 15-02-1999.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Joan Castejón. Retrospectiva». Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. [Consulta: 16 juny 2023].
  9. ↑ 9,0 9,1 A. Máñez, Julio «Así era entonces» (en castellà). El País, 30-05-1999.
  10. ↑ 10,0 10,1 Domínguez, Martí «En la falda del Montgó». El País, 27-01-2012.
  11. ↑ «Biografía» (en castellà). Biografía a la web de l'autor, 30-05-1999. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2014 [Consulta: 25 gener 2014]. Arxivat 31 October 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.
  12. ↑ Balder, Artur «Joan Castejón, el pintor presocràtic.» (en castellà). Ajuntament de La Nucía, 2013. Arxivat de l'original el 2014-02-02 [Consulta: 17 juliol 2014]. Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine.
  13. ↑ De la Calle, Román «Aproximación a la trayectoria del Grup d'Elx» (en castellà). Caja de Ahorros de Alicante y Murcia, 1982.
  14. ↑ Redacció, Elx «Joan Castejón presenta 'Per a Paca' una muestra retrospectiva de recuerdos históricos». La Verdad, 31-07-2009.
  15. ↑ «Al pintor Joan Castejón». Arxiu de textes crítics de Joancastejon.com, 15-02-1984. Arxivat 2014-03-09 a Wayback Machine.

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica

  • DE LA CALLE, Román. Castejón: La realidad de lo imaginario, València: CIMAL, 1981-82, p. 16
  • SEBASTIÁ, Jordi. La meua vocació de pintar és absoluta, entrevista a El Temps 899, 4-10 Septembre, 2001, pp. 35–37.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Castejón
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Castejón&oldid=33191403»