Joan I de Brandenburg
Joan I de Brandenburg (±1220 - 4 d'abril del 1266) va ser des del 1220, junt amb el seu germà Otó III el marcgravi de Brandenburg. Era el fill major d'Albert II de Brandenburg i de Matilde de Lusàcia.
 Otó III (dempeus) i Joan I de Brandenburg | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1213 (Gregorià)  |
| Mort | 4 abril 1266 (52/53 anys) Stendal |
| Activitat | |
| Ocupació | Marcgravi |
| Altres | |
| Títol | Marcgravi de Brandenburg |
| Família | Casa d'Ascània |
| Cònjuge | Sofia de Dinamarca (1236 (Gregorià)–) Hedwig von Pommern (en)  (1250 (Gregorià)–)Jutta de Saxònia (1255–) |
| Fills | Joan II de Brandenburg (  Sofia de Dinamarca)Enric I de Brandenburg ( Jutta de Saxònia)Albrecht von Brandenburg (en) ( )Mechtild von Brandenburg (en) ( Jutta de Saxònia)Helene von Brandenburg (en) ( Sofia de Dinamarca)Agnès de Brandenburg ( Jutta de Saxònia)Eric de Brandenburg ( Sofia de Dinamarca)Conrad de Brandenburg ( Sofia de Dinamarca)Otó IV de Brandenburg ( Sofia de Dinamarca)Hermann von Brandenburg (en) ( ) |
| Pares | Albert II de Brandenburg i Matilda Von Groitzsch (en) |
| Germans | Otó III de Brandenburg, Elisabet de Brandenburg i Matilda de Brandenburg |
Marcgraviat modifica
El govern conjunt dels dos marcgraves es va caracteritzar per una expansió, per conquesta o compra, del marcgraviat amb el que restava de Teltow i Barnim, Uckermark, el Senyoriu de Stargard, el Land Lebus i parts de Neumark a l'est de l'Oder.[1] Es consolidà la posició de Brandenburg dins del Sacre Imperi Romà, i en 1256 Otó III fou candidat per ser elegit rei dels alemanys.
Va ser un dels electors d'Alfons X el Savi, va fundar les ciutats de Berlín, Neubrandenburg i Frankfurt de l'Oder. Va ampliar el castell a la rodalia de Spandau i el van convertir en la seva residència preferida. Abans de la seva mort, es van repartir Marcgraviat en un Joanina i una part otoniana.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan I de Brandenburg |
- ↑ Bartlett, Robert; MacKay, Angus. Medieval frontier societies (en anglès). Clarendon Press, 1989, p. 42. ISBN 0198228813.