Obre el menú principal

Joan Maró —en siríac ܣܘܪܝܝܐ; en àrab يوحنا مارون, Yūḥanā Mārūn, en llatí Joannes Maro— (Síria, primera meitat del s. VII - Kfarhy, Líban, 707) fou un monjo, primer patriarca maronita i fundador de l'Església Maronita. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Infotaula de personasant Joan Maró
StJhonMaron.jpg
Icona del sant
Biografia
Naixement Ionnes Maro, en àrab: يوحنا مارون (Youhana Maroun)
primera meitat del segle VII
Síria
Mort 707
Monestir de Ras Marun (Bkerke, Líban)
Lloc d'enterrament Monestir de Ras Marun 
  Bisbe catòlic 

Dades personals
Religió Església Catòlica i Església Maronita
Activitat
Ocupació Sacerdot
Orde religiós Monjos basilians
bisbe
Celebració Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Festivitat 2 de març
Esdeveniment significatiu Primer patriarca maronita i fundador de l'Església Maronita
Iconografia Com a bisbe
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Joan fou fill d'Agató, governador de Sarum i Anohamia, nét del príncep Alidipas, que governava Antioquia. Fou educat a Antioquia, al monestir de Sant Maró, vora l'Orontes i hi aprengué matemàtiques, ciències, filosofia i teologia. Es va fer monjo i ingressà al mateix monestir, afegint el nom de Maró al seu.

Anà a Constantinoble i hi estudià grec i patrística; en tornar a Sant Maró, escrigué obres eclesiàstiques, retòriques, litúrgiques... Notable predicador i professor, explicà el dogma catòlic del Concili de Calcedònia, compongué la pregària eucarística del seu nom i escrigué cartes i tractats contra les heretgies monofisita i monotelita.

Fou nomenat bisbe en 676 i assignat al Mont Líban amb la missió de predicar-hi i lluitar contra les heretgies. Va aconseguir que els actuals maronites continuessin units a l'Església, en un moment que els musulmans havien envaït el país i hi guanyaven adeptes. Va viatjar per la egió predicant, atenent necessitats i lluitant.

Els maronites constituïen el gruix de l'exèrcit maradita, que protegia l'Imperi Bizantí contra l'expansió àrab. En 685 els maradites van fer servir la seva influència per fer que Joan Maró fos escollit patriarca d'Antioquia i de tot Orient en 685. Amb l'aprovació del papa Sergi I, esdevingué el primer patriarca maronita de la seu d'Antioquia, la més antiga de la cristiandat.

L'emperador bizantí Justinià II no s'hi mostrà d'acord, ja que temia un increment de la influència maradita i ell mateix havia proposat a un altre candidat, Joan el Patriarca. Envià, doncs, un exèrcit per lluitar contra els maradites i capturar Joan Maró. Els bizantins van conquerir Antioquia, destruïren el monestir de Sant Maró i hi mataren cinc-cents monjos. Joan Maró escapà al Líban.

L'exèrcit maradita, comandat per Ibrahim, nebot de Joan Maró, va derrotar-hi els bizantins. Joan fundà al Líban el monestir de Ras Marun ("cap de Maró") a Kfarhy, i hi traslladà la seu episcopal. Els maradites mateixos se separaren de l'església bizantina i es fundà, així, la identitat religiosa maronita, que es mantingué unida a l'Església catòlica.

Enllaços externsModifica