Obre el menú principal

Joan Margarit i Consarnau

poeta i arquitecte català

Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, Ponent, 11 de maig del 1938) és poeta, arquitecte i catedràtic jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Infotaula de personaJoan Margarit i Consarnau
Joan Margarit i Consarnau.jpg
Biografia
Naixement 11 maig 1938 (81 anys)
Sanaüja
Activitat
Ocupació Arquitecte, escriptor, poeta i professor
Ocupador Universitat Politècnica de Catalunya
Gènere artístic Poesia

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Joan Margarit neix a Sanaüja el dia 11 de maig de 1938, a la comarca de la Segarra, en el moment de la Guerra Civil espanyola quan el front d'Aragó ja era a prop d'aquelles terres, fill de Joan Margarit i Serradell, arquitecte, de Barcelona, i Trinitat Consarnau i Sabaté, mestra, de l'Ametlla de Mar.

El pare i la mare s'havien casat el juliol de 1936 a Barcelona, però la Guerra Civil els va obligar a retirar-se a Sanaüja, a casa de l'àvia paterna, on va néixer el poeta.

Acabada la guerra i fins al 1948, la família canvia moltes vegades de domicili: Barcelona, Rubí, Figueres i Girona. De retorn a Barcelona, la família viu davant del Turó Park i Joan Margarit fa el batxillerat a l'Institut Ausiàs March que aleshores estava situat al carrer Muntaner.

L'any 1954 la família es trasllada a les illes Canàries i, des del 1956, Margarit passa els cursos acadèmics a Barcelona per estudiar arquitectura, al Col·legi Major Sant Jordi, on residirà fins al 1961. El 1962 coneix Mariona Ribalta amb qui es casa l'any següent, i amb qui tindrà tres filles, Mònica, Anna i Joana, i un fill, Carles.

Margarit s'havia donat a conèixer com a poeta en castellà el 1963 i el 1965. Després d'un llarg parèntesi de deu anys, escriu "Crónica", publicat pel seu amic Joaquim Marco, director de la col·lecció "Ocnos", de Barral Editores. A partir del 1980, inicia la seva obra poètica en català.

Des del 1975, Margarit i la seva família viuen a Sant Just Desvern, on també hi ha l'estudi d'arquitectura que comparteix amb Carles Buxadé, amic i soci, des del 1980. Des del 1968, Margarit és catedràtic, jubilat actualment, de Càlcul d'estructures de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.

L'any 1987, amb motiu del mil·lenari de Sant Just Desvern, l'Orfeó Enric Morera va estrenar la seva Cantata de Sant Just.

 
Margarit, el 2015

El juny de 2008 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya per la seva obra Casa de Misericòrdia,[1] i l'octubre del mateix any, per aquest mateix poemari, amb el Premi Nacional de Poesia atorgat pel Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya[2] El 2010 Margarit fou l'encarregat de fer el pregó de la festa major de Barcelona. En aquell pregó va parlar de les relacions entre Catalunya i Espanya tot exposant que havia arribat l'hora de "renunciar al tipus d'unió que fa segles va convenir a les dues parts" i respectar la independència catalana si finalment "volem que la nació esdevingui una Holanda, o una Dinamarca".[3][4] També fou l'encarregat d'inaugurar el curs acàdèmic 2010-2011 de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).[5]

ObraModifica

Llibres d'assaigModifica

  • Noves cartes a un jove poeta (originalment en castellà) Proa, 2009

Llibres de poesiaModifica

  • L'ombra de l'altre mar. Barcelona: Edicions 62, 1981
  • Vell malentès. València: Eliseu Climent/3i4, 1981 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)
  • El passat i la joia. Vic: Eumo, 1982
  • Cants d'Hekatònim de Tifundis. Barcelona: La Gaia Ciència, 1982 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 1983)
  • Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe. Barcelona: Edicions 62, 1983
  • L'ordre del temps. Barcelona: Edicions 62, 1985
  • Mar d'hivern. Barcelona: Proa, 1986
  • Cantata de Sant Just. Alacant: Institut d'Estudis Juan Gil-Albert, 1987
  • La dona del navegant. Barcelona: Edicions La Magrana, 1987 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 1988)
  • Llum de pluja. Barcelona: Península, 1987
  • Poema per a un fris. Barcelona: Escola d'Arquitectes de Barcelona, 1987
  • Edat roja. Barcelona: Columna Edicions, 1990
  • Els motius del llop. Barcelona: Columna, 1993
  • Aiguaforts. Barcelona: Columna, 1995
  • Remolcadors entre la boira. Argentona: L'Aixernador, 1995
  • Estació de França. Madrid: Hiperión, 1999
  • Poesia amorosa completa (1980-2000). Barcelona: Proa, 2001
  • Joana. Barcelona: Proa, 2002
  • Els primers freds. Poesia 1975-1995 Barcelona: Proa, 2004
  • Càlcul d'estructures. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2005 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 2006)
  • Casa de Misericòrdia. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2007 (Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles)
  • Barcelona amor final. Barcelona: Proa, 2007.
  • Misteriosament feliç. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2008
  • No era lluny ni difícil. Barcelona: Proa, 2010
  • Es perd el senyal. Barcelona: Proa, 2012
  • Poemes d'amor. Barcelona: Proa, 2013
  • Des d'on tornar a estimar. Barcelona: Proa, 2015
  • Un hivern fascinant, Barcelona: Proa, 2017[6]

Obra poètica traduïdaModifica

  • A l'anglès:
Tugs in the fog, versions d'Anna Crowe (Bloodaxe Books, 2006)
Barcelona final love, versions d'Anna Crowe (Proa, 2007)
Strangely Happy, versions d'Anna Crowe (Bloodaxe Books, 2010)
In person 30 poets (Antologia de poetes editats a Bloodaxe Books, amb CD, 2008)
Being Human (International Selection with emotional power, Bloodaxe Books, 2011)
New Letters to a Young Poet (Swan Isle Press, Chicago 2011)
  • A l'alemany:
Joana und Andere Gedichte, versions de Juana i Tobias Burghardt (Edition Delta, Stuttgart, 2007)
  • Al rus:
Ogni magnoveni (Llums dels instants) (Universitat de Sant Petersburg, 2003)
  • A l'hebreu:
Meolam lo raïti atsmí ievaní (Mai no m'he tingut per grec), versions de Shlomo Avayou (Keshev Publishing House, Tel Aviv, 2004)
Mabat Ba-Mara Ha-Penimit (Els ulls del retrovisor), versions de Shlomo Avayou (Keshev Publishing House, Tel Aviv, 2008)
Ze lo haya rajok ze lo haya kashe (No era lluny ni difícil), versions de Shlomo Avayou (Keshev Publishing House, Tel Aviv, 2011)
  • Al portuguès:
Casa da Misericórdia, versions de Rita Custódio i Àlex Tarradellas (ed. OVNI, Lisboa, 2009)
  • A l'euskera:
Miserikordia Etxea, versions de Juan Ramón Makuso, (Meettok, Donostia, 2009)

Altres llibresModifica

  • Joan Vinyoli. Poemes; pròleg i selecció de Joan Margarit. Barcelona: Proa, 2014

Premis i reconeixementsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica