Joan Mestre i Tudela
Joan Mestre i Tudela (Lleida, 1807[1] - 1889) fou un advocat i polític català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1807  Lleida |
| Mort | 17 octubre 1889 (81/82 anys) Lleida |
 Paer en cap de Lleida | |
| 1857 – 1858 | |
| 1866 – 1867 | |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, polític |
| Partit | Partit Moderat Comunió Tradicionalista Partit Integrista |
Va néixer en una família de terratinents.[2] Era fill de Cristòfor Mestre, doctor en Dret, i de Rosa Tudela. Los avantpassats de la seua família materna havien sigut ciutadans honrats de Barcelona i doctors en lleis en l'antic règim. Lo seu besavi Pere Tudela Claret va ser regidor absolutista.[3]
Joan Mestre exercí d'advocat i fou alcalde de Lleida durant lo regnat d'Isabel II de 1857 a 1858 i de 1866 a 1867. Era un dels líders més destacats del Partit Moderat a Lleida.[4] Com a mostra del seu fervor catòlic, la seua primera disposició en la seua segona etapa com a alcalde va ser comprar un oli del Monestir de Sixena que representava a Jesucrist perquè presidís la sala de sessions de l'Ajuntament. Pel que fa a les obres públiques, impulsà la reparació del Pont Vell i la construcció de la façana neoclàsica de la Paeria i va manar l'empedrament de molts carrers, l'acabament del Parc dels Camps Elisis, la construcció del gasònom, etc.[4]
Després de la Revolució de 1868 s'adherí al carlisme i durant lo Sexenni Revolucionari va presidir la junta carlina de la província de Lleida (1870-1871).[2] Continuà com a regidor a l'Ajuntament de Lleida i l'any 1871 es negà a rebre el rei Amadeu en una visita que va fer a la ciutat, al·legant que es tractava d'un viatge polític.[5]
L'any 1874, durant la Tercera Guerra Carlina, fou vicepresident de la Diputació de Catalunya presidida pel general Rafael Tristany.[6] N'exercí de facto les funcions de president[7] i va haver de defensar l'autonomia de la Diputació davant l'autoritat militar carlina.[2] Després de la derrota carlina al centre peninsular, va proposar la creació dels Croats Marians amb l'objectiu principal de «defensar los drets del catolicisme» i el secundari d'«auxiliar la legítima causa de Don Carles VII i per aquest mitjà reconquerir per a la nació espanyola la unitat religiosa».[8] Va ser ferit al setge de la Seu d'Urgell i fou empresonat pels liberals.[2]
Després de la guerra, tornà a Espanya i continuà exercint la seva professió d'advocat a Lleida.[9] L'any 1880 va dirigir la primera Junta General d'Accionistes de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Lleida[10] i el desembre de 1881 va presidir el primer Consell d'Administració del Banc Mercantil de Lleida, contribuint-hi amb dos mil del total de quinze mil accions.[11] En 1885 era vicepresident de la Comissió provincial d'auxilis de la província de Lleida i va contribuir amb 50 pessetes en una subscripció nacional per als afectats pels terratrèmols de Granada i Màlaga.[12]
L'any 1888 abandonà el Partit Carlí, s'adherí al Partit Integrista liderat per Ramón Nocedal i fou l'inspirador doctrinal d'El Diario de Lérida.[2]
Morí el 17 d'octubre de 1889. Estava casat amb Ana Mensa i Font i fou pare de Pere Mestre i Mensa.[13] Lo seu germà, Pere Mestre Tudela (1811-1865), també ocupà càrrecs en les institucions lleidatanes durant la Dècada moderada.[3]
Obres modifica
- Memoria que en la Junta General de Accionistas de la Caja de Ahorros y Monte-Pío de Lérida celebrada el día 31 de marzo de 1882 leyó el director de este establecimiento D. Juan Mestre y Tudela.[14]
Referències modifica
- ↑ «Banco Mercantil de Lérida». Boletín Oficial de la provincia de Lérida, 19-12-1881, pàg. 3. Arxivat de l'original el 2018-01-03 [Consulta: 3 gener 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Joan Mestre i Tudela». Gran enciclopèdia catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Casals Bergés, Quintí. Polítics de Lleida. El poder local i les seves mutacions a través del temps (1716-1868). Universitat de Lleida, 2014, p. 266. ISBN 978-84-8409-569-9.
- ↑ 4,0 4,1 Casals Bergés, Quintí. Polítics de Lleida. El poder local i les seves mutacions a través del temps (1716-1868). Universitat de Lleida, 2014, p. 267. ISBN 978-84-8409-569-9.
- ↑ Lladonosa i Vall-llebrera, Manuel «Lleida i Amadeu de Savoia». Lleida 1871, la visita del rei Amadeu I de Savoia, 2000, pàg. 19.
- ↑ Bolós i Saderra, Joaquim de. La guerra civil en Cataluña (1872 a 1876). R. Casulleras, 1928, p. 90.
- ↑ «Dos presidents de la Generalitat perduts i oblidats». Revista Mirall, 11-05-2016.
- ↑ Pirala, Antonio. Historia contemporánea. Segunda parte de la guerra civil. Anales desde 1843 hasta el fallecimiento de don Alfonso XII. Vol. 3, llibre 11, 1893, p. 607.
- ↑ Ferrer i Dalmau, Melchor. Historia del tradicionalismo español, Vol. XXVI. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., 1959, p. 74.
- ↑ Voltes Bou, Pere «Las Cajas de Ahorros catalanas». Boletín de documentación del Fondo para la Investigación Económica y Social, 8, 3, 1976, pàg. 370.
- ↑ «Banco Mercantil de Lérida». Boletín Oficial de la provincia de Lérida, 19-12-1881, pàg. 7. Arxivat de l'original el 2018-01-03 [Consulta: 3 gener 2018].
- ↑ «Suscripción nacional: Provincia de Lérida». Diario Oficial de Avisos de Madrid, 27-01-1885, pàg. 1.
- ↑ «Jurisprudencia civil». Revista de legislación, 1912, pàg. 777.
- ↑ Junta General de Accionistas de la Caja de Ahorros y Monte-Pío de Lérida. «Memoria» (PDF) (en castellà). Imprenta de Jose Sol Torrens, 1882. Arxivat de l'original el 2 de gener 2018. [Consulta: 2 gener 2018].