Joan Pere
Joan Pere (Tarragona, segle XV - Tarragona, 1476) va ser un eclesiàstic, canonge de la Seu de Tarragona.[1] L'historiador reusenc Andreu de Bofarull parla de Juan Pérez,[2] tot i que transcriu un document on se l'anomena Joan Perris.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XV  Tarragona |
| Mort | 1476 Tarragona |
| Activitat | |
| Ocupació | canonge |
Era doctor en Medicina i professor de medicina, teologia i sagrades escriptures. Va entrar al capítol catedralici cap al 1435 i segons l'historiador i arxiver Sanç Capdevila va ser nomenat cambrer el 1450, substituint en el càrrec al canonge Pere Oller.[4] El títol de Cambrer comportava el domini senyorial de la vila de Reus, ja que la mitra tarragonina tenia els drets de la castlania, la residència al Castell del Cambrer i la totalitat de la senyoria i els delmes pel que fa al terme parroquial.
L'entrada a Reus no la va fer fins a l'agost de 1453, sense que es coneguin les causes que ho van motivar.[1] Bofarull diu que quan va entrar el cambrer a Reus se li va fer una gran rebuda, amb balls i música.[2] Durant els anys de la Guerra civil catalana, Joan Pere es va mantenir inicialment al costat de la Generalitat i en contra de l'arquebisbe Pero Ximénez de Urrea, que era un ferm partidari del rei Joan II. Però quan Tarragona va ser ocupada i l'arquebisbe va tornar a la ciutat, Joan Pere va tornar a l'obediència episcopal, encara que mai l'havia abandonat del tot.
Joan Pere va ser Cambrer i senyor de Reus fins a la seva mort a Tarragona, el 26 d'agost de 1476. El va substituir a la cambreria de Reus Guillem Beltran.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gort, Ezequiel. Els senyors feudals de Reus. Reus: Carrutxa, 1989, p. 64.
- ↑ 2,0 2,1 Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. 2a. ed. Reus: Imp. de la viuda e hijo de Sabater, 1866, p. 105 i 568.
- ↑ Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. 1a. ed. Reus: Imprenta y librería de Pedro Sabater, 1845, p. 148.
- ↑ Capdevola, Sanç. La Seu de Tarragona : notes històriques sobre la construcció, el tresor, els artistes, els capitulars. Barcelona: Biblioteca Balmes, 1935, p. 152.