Obre el menú principal

Joan Soler (bisbe)

bisbe

Joan Soler (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1405 - Barcelona, 10 de novembre de 1463) fou un humanista i eclesiàstic català.

Infotaula de personaJoan Soler
Biografia
Naixement 1405 (Gregorià)
Caldes de Montbui
Mort 10 novembre 1463 (Gregorià) (57/58 anys)
Modifica les dades a Wikidata

Cursà la carrera a l'Estudi General de Barcelona, nova institució d'ensenyança que no tingué el títol i categoria d'Universitat fins trenta anys més tard. I cal fer menció que fou per la seva intervenció es va aconseguir aquesta reial concessió.

A Montpeller (França) perfeccionà els estudis de les lletres clàssiques i la jurisprudència. La seva capacitat intel·lectual, la seva bondat i fermesa de caràcter, el van portar a ocupar llocs preeminents. El primer fou de rector de Tamarit, més tard canonge i ardiaca de Solsona i vicari general del bisbe d'Urgell. Durant el papat de Nicolau V, molt difícil per la guerra contra els turcs, Joan Soler fou nomenat penitencier de l'esmenta't Papa. Del 3 de gener de 1455 fins al 4 d'octubre de 1458 en què fou nomenat bisbe de Barcelona, fou bisbe de l'Arquebisbat de Monreale (Sicília). L'any 1456, durant el soli pontifici de Calixt III. Fou nomenat ambaixador apostòlic davant Alfons V d'Aragó.

Després de la mort del bisbe de Barcelona Jaume Girard el desembre de 1456, el succeí Joan Soler al cap de dos anys. El 1458, des del seu lloc el bisbe Soler negocià la reconciliació de la Generalitat de Catalunya amb Joan II, amb motiu de l'empresonament del príncep de Viana, fet que fou rebut amb desgrat per tots els estaments de la Corona d'Aragó.

Per la seva tasca al llarg de la seva vida, duent a terme gestions diplomàtiques --ensems que exercia de bisbe— i calmant els ànims de molts exacerbats, en arribar-li la mort la seva absència fou molt sentida, ja que Joan Soler va intentar per tots els mitjans donar i posar pau arreu on passava.

BibliografiaModifica