Joan XI de Constantinoble
Joan Vec o Joan Bec o Joan XI de Constantinoble (en llatí Joannes Veccus o Joannes Beccus, en grec antic Bekkos o Bekos Βέκκος, Βέκος, o Βέκων) va ser un eclesiàstic romà d'Orient que ser conegut cap a la part final del segle xiii.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1225 Nicea |
| Mort | març 1297 (71/72 anys) Constantinoble (Turquia) |
 Patriarca de Constantinoble | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox i catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | teòleg |
| Cronologia | |
| exili
| |
Era cartofílac a la gran església de Constantinoble i va ser elevat al patriarcat de Constantinoble per Miquel VIII Paleòleg l'any 1274 per la seva disposició amistosa a favor de l'església llatina. Inicialment s'oposava als llatins però va canviar a causa dels escrits de Nicèfor Blemmides. Va ser patriarca fins a la mort de l'emperador Miquel l'any 1282, quan el partit nacionalista ortodox va recuperar la seva influència. Llavors va presentar la dimissió (1282 o 1283) i va recuperar la seu patriarcal Josep Galesiotes.
En endavant va ser perseguit pel partit dominant, i va patir exili i presó. Estava empresonat quan va morir el 1298. El seu perseguidor més virulent va ser Jordi de Xipre, patriarca amb el nom de Jordi II.[1]
Va deixar escrites nombroses obres, especialment sobre els punts de discussió entre les esglésies ortodoxa i llatina, entre les quals:
- De pace ecclesiastica
- Sobre la unió i la pau de les esglésies de la vella i nova Roma
- Epigraphes
- Orationes I i II (sobre la seva deposició)
- De libris suis
- Refutació de l'obra de Jordi de Xipre.[2]
Referències
modifica- ↑ Smith, William (ed.). «Veccus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 7 setembre 2022].
- ↑ The Catholic encyclopedia : an international work of reference on the constitution, doctrine, and history of the Catholic church, vol. II. Nova York: The Encyclopedia Press, Inc., 1913, p. sub voce.