Viquipèdia

Joan Vidal de Llobatera i Iglesias

polític català

Joan Vidal de Llobatera i Iglesias (Llagostera, 4 de maig de 1840 - Santa Coloma de Farners, 10 de desembre de 1909) fou un advocat, periodista i polític carlí català.

Infotaula de personaJoan Vidal de Llobatera i Iglesias

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Juan Vidal de Llobatera e Iglesias Modifica el valor a Wikidata
4 maig 1840 Modifica el valor a Wikidata
Llagostera (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 1909 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Santa Coloma de Farners (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
13 abril 1871 – 24 gener 1872
← cap valor – José López de Castilla →
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, periodista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatCarlisme Modifica el valor a Wikidata

Va néixer a Llagostera el 4 de maig de 1840, fill de Joan de Vidal de Llobatera i Reixach i d'Antònia Iglesias i Matllo. L'origen del seu cognom és molt remot, i els seus avantpassats havien exercit importants càrrecs al servei de la Corona d'Aragó durant l'edat mitjana.[1]

Joan Vidal de Llobatera va estudiar les carreres de Lleis i d'Administració, arribant a ser doctor en la primera i llicenciat en la segona. S'establí a Barcelona, on va exercir d'advocat.[1]

Després de la Revolució de 1868 va fer propaganda del carlisme en els diaris i en altres escrits solts. Elegit per la junta provincial catòlico-monàrquica de Girona per dirigir la constitució de la junta local de Llagostera, va abandonar les seves tasques i la seva professió a Barcelona per dedicar-se a la política. A la plaça pública de la seva vila natal, de majoria republicana, va arribar a sostenir en una ocasió una polèmica durant quatre hores amb un propagandista republicà davant dels habitants de la vila, i va ser obsequiat pels concurrents, fins i tot pels seus enemics polítics. On generalment exposava les seves idees era a l'Ateneu catòlico-monàrquic de Barcelona.[1]

Quan va rebre la investidura de doctor, suprimit el jurament per la legislació del Sexenni Revolucionari, va fer pública protesta de fe catòlica jurant «per Déu Tri i Un, per la Santíssima Verge Maria i pels sants evangelis, guardar, defensar i observar tota la seva vida la religió catòlica», i aquesta declaració tan espontània com solemne va ser objecte d'entusiastes elogis, que van aparèixer en molts diaris de Madrid i províncies.[1]

L'any 1871 fou elegit diputat a Corts pel districte de Torroella de Montgrí. Al Congrés dels Diputats defensà la monarquia catòlica tradicional espanyola i els drets a la mateixa de Carles de Borbó i Àustria-Este.[1] Poc abans de la Tercera guerra carlina dirigí a Barcelona els periòdics carlins El Honor Catalán i El Estandarte Católico.[2]

Participà després en la guerra com a secretari d'ordres del general Francesc Savalls, formant part del seu Estat Major.[3] Més endavant actuà com a auditor de l'Exèrcit Reial de Catalunya, i durant aquest període va dirigir els periòdics carlins que es publicaven a Catalunya en la zona de guerra.[4]

Acabada la guerra, es traslladà a Girona, on va exercir d'advocat durant més de tres dècades,[5] fins al 1907.[6] Durant alguns anys fou magistrat suplent de l'audiència provincial.[7] Segons recollí la premsa, l'any 1888 hauria dirigit a Girona un nou periòdic fidel a Don Carles.[8]

Morí al desembre de 1909 a Santa Coloma de Farners, on s'havia establert després de la seva jubilació.[7] La seva dona, Mercè Clarella i Alibés,[5] va rebre el condol dels infants Alfons de Borbó i Àustria-Este i Maria de les Neus.[9]

El seu germà, Anton Vidal de Llobatera i Iglesias, fou avi de Pelai Vidal de Llobatera i Lliurella[10][11] i rebesavi de Xavier Trias i Vidal de Llobatera.[12]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vizconde de la Esperanza. La Bandera carlista en 1871. Imprenta de El Pensamiento Español, 1871, p. 138-144. 
  2. ↑ Navarro Cabanes, Josep. Apuntes bibliográficos de la prensa carlista. València: Torres y Sanchis, 1917, p. 83. 
  3. ↑ Grahit i Grau, Josep «La última guerra carlista en Gerona y su provincia». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. 8, 1953, pàg. 40.
  4. ↑ Ferrer i Dalmau, Melcior. Historia del tradicionalismo español, tom XXIII, vol. 1. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., p. 226. 
  5. ↑ 5,0 5,1 «España, Provincia de Gerona, registros municipales, 1566-1956». FamilySearch p. 4047. Padrons de Girona.
  6. ↑ «Noticias - Abogado». El Tradicionalista, 19-05-1907, pàg. 3.
  7. ↑ 7,0 7,1 «De la provincia». Heraldo de Gerona, 30-12-1909, pàg. 2.
  8. ↑ «Se anuncia la publicación en Gerona de un periódico adicto completamente á don Cárlos». La Correspondencia de España, 28-07-1888, pàg. 3.
  9. ↑ «Notas tradicionalistas: pésame afectuoso». El Correo Español, 04-03-1910, pàg. 1.
  10. ↑ «Josep Vidal de Llobatera Albó». Geneanet.
  11. ↑ «Esquela de Concepció Lliurella Rieradevall». La Vanguardia, 15-01-1931, pàg. 3.
  12. ↑ Martín Skilton, Adam. Sempre hi ets: Els polítics catalans parlen dels seus pares. Ara Llibres, 2010, p. 14. ISBN 978-84-92552-96-2. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Vidal_de_Llobatera_i_Iglesias&oldid=32036543»