Viquipèdia

Joan Vilà i Ayats

músic català
No s'ha de confondre amb Joan Vilà (músic).

Joan Vilà i Ayats (Riumors, 10 de gener del 1886 - Granollers, 1981) va ser músic, fiscornaire, i compositor.

Plantilla:Infotaula personaJoan Vilà i Ayats
Biografia
Naixement10 gener 1886 Modifica el valor a Wikidata
Riumors (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1981 Modifica el valor a Wikidata (94/95 anys)
Granollers (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMiquel Vilà i Ferrer, Ramon Vilà i Ferrer Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Inicià la seva formació musical amb l'Avi Xaxu i s'especialitzà en el fiscorn amb Antoni Agramont, que n'era un gran intèrpret. L'any 1900 fou admès en la Cobla-orquestra La Moderna Tossense, de Tossa de Mar, i mentre hi estigué estudià harmonia i composició amb l'organista de la parròquia de Sant Vicenç.

L'any 1904 es traslladà a viure a Granollers i hi tocà de fiscornaire en la Cobla-orquestra La Moderna i en la Cobla-orquestra La Catalana (1917-1922). Hom el requerí per ser fundador de la Cobla-orquestra Barcelona, que va liderar el mític tenora Albert Martí i Galceran, però s'estimà més fundar la seva pròpia formació, l'Orquestra Ayats [1] que l'any 1927 va convertir en Cobla-orquestra, anomenant-se Cobla La Principal de Granollers quan feien Sardanes, i continuant amb la nomenclatura d'Orquestra Ayats quan feien Concert o Ball. En aquesta Cobla-orquestra hi van tocar dos dels seus fills: Miquel Vilà i Ferrer i Ramon Vilà i Ferrer. L'any 1946 va ser un dels fundadors de la Cobla-orquestra Montseny, de Tona, on hi tocà el fiscorn fins a la dissolució de la mateixa l'any 1950. Un dels alumnes que va tenir en aquesta darrera etapa de la seva vida musical va ser el futur intèrpret de fiscorn i compositor Joan Camps i Valentí.[2]

Es començà a dedicar a la composició ja de molt jove, per a l'orquestrina del seu pare. Al llarg de la seva dilatada carrera musical compongué més de dos mil ballables per a orquestrina, cançons, sarsueles, sardanes i altra música per a cobla i orquestra. La seva obra més coneguda, i que hom titlla d'himne de Granollers, és el "galop" (pas-doble) A la festa, per a cobla però versionat per banda, orquestrina... La ciutat de Granollers dedicà un carrer al músic.

Obres

modifica

(selecció)

  • A la festa (1918), galop, enregistrat per la Cobla Sant Jordi al D.C. Esbart Català de Dansaires. Centenari Barcelona: Esbart Català de Dansaires, 2008; n'hi ha versió per a banda de música[3] i adaptació per a flabiol sol (Partitura). N'hi ha versió vocal amb lletra d'Antònia Abante Vilalta.
  • Catalunya, pas-doble
  • Espanya (1932), vals-jota
  • Gitaneta hermosa, pas-doble
  • Juana de Arco, marxa de cercavila
  • Música de besos, ballable per a orquestra, enregistrat en disc de 78 r.p.m.[4]
  • Pasqua Triomfant (1975), havanera
  • Toc de festa, galop

Sardanes

modifica
  • Amor a la pàtria
  • L'aplec de l'ermita
  • Argentonina (1930)
  • La batuda (1948), obligada de tenora i fiscorn
  • La bona nova
  • El camí del cel (1905), primera sardana
  • Cap a la serra (1929)
  • Comiat de festa (1931)
  • Donzelles del pla
  • Esclats del cor (1931)
  • Escoltem al fiscorn, obligada de fiscorn
  • Feta per mi (1948)
  • Florida d'estels
  • Fulla d'àlbum (1915)
  • Joana, obligada de fiscorn
  • Jorn de festa
  • Lurdes de Tona (1948)
  • Maricel (1909)
  • La modisteta (1909)
  • Moments de felicitat
  • Nit ditxosa
  • Niu d'amors (1906), escrita originalment per a tres gralles,[5] n'hi ha versió per a cobla. Fou enregistrada per la colla Els Vernets en el D.C. Música de gralla d'autors vuitcentistes (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2002 ref. DR-002).
  • Pastoreta
  • La puntaire (1931)
  • Retorn a la pàtria
  • Rosella (1906)
  • Troba d'amor
  • Victoriosa, enregistrada en el D.C. Músiques tossenques per la cobla La Flama de Farners (Manresa: CK Music, 2006 ref. CK-40010)
  • El nostre debut i Santa Maria del Corcó, dedicades a la "Cobla Muntanyenca de l'Esquirol, harmonitzades (?) per Joan Vilà[6]

Referències

modifica
  1. ↑ «Edición del jueves, 02 agosto 1923, página 18 - Hemeroteca - Lavanguardia.es».
  2. ↑ «Sant Hipòlit de Voltregà, poble de músics».
  3. ↑ «Repertori». Arxivat de l'original el 2001-05-07. [Consulta: 24 març 2010].
  4. ↑ «Fonoteca». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 24 març 2010].
  5. ↑ «Música de gralles al Vendrell».
  6. ↑ «Revista ELS CINGLES - n36 DESEMBRE DE 1996».

Bibliografia

modifica
  • Josep Mas Diálogo abierto con D. Joan Vilà Ayats, article a Vallès 1889 (29.7.72), p. 10-11
  • J.M.Ruera Joan Vilà-Ayats, Plaça Gran 14.3.1981
  • Amador Garrell Soto El pas-doble de l'Ayats, El 9 Nou 393 (20.9.93), p. 15
  • Lluís Tintó Granollerins homenatjats, El 9 Nou 461 (23.5.94), p. 29
  • Enric Pey Joan Vilà i Ayats, El Tot Granollers 218 (3.10.97), p. 38

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Vilà_i_Ayats&oldid=33801320»