Obre el menú principal

Joan Halgrin d'Abbeville (~1180, Abbeville - 28 de setembre de 1237, Roma) fou un eclesiàstic benedictí francès. Ingressà en l'Orde de Sant Benet a l'abadia de Cluny; estudià filosofia i teologia al Col·legi de Cluny de la Universitat de París, on fou professor de teologia, seguidor de les teories de Peter Cantor i Stephen Langton.[1] Fou prior del monestir de Saint-Pierre d'Abbeville, canonge de l'església de Saint-Vulfran d'Abbeville i canonge del capítol de la Catedral d'Amiens entre el 1218 i el 1225, any en què fou elegit Arquebisbe de Besançon, al Franc Comtat; l'any següent fou promogut al Patriarcat de Constantinoble, dignitat que rebutjà. Deixà escrits quatre llibres de sermons i un tractat titulat Expositio in Cantica canticorum.

Infotaula de personaJoan d'Abbeville
Nom original (fr) Jean Halgrin
Biografia
Naixement dècada del 1180
Abbeville
Mort 28 setembre 1237 (47/57 anys)
Roma
  Bisbe catòlic 

19 octubre 1225 –
  Arquebisbe catòlic 


Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Diplomàtic i sacerdot catòlic
Ocupador Universitat de París
Professors Gregori IX
Orde religiós Orde de sant Benet
Consagració Romano Frangipani Tradueix
Família
Família Q3279135 Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Creat cardenal bisbe de Sabina per Gregori IX al consistori del 18 de setembre de 1227, l'any següent fou enviat a Espanya com a ablegat amb la missió de predicar la croada contra els musulmans i de posar en pràctica les disposicions del Concili del Laterà IV; en companyia de Ramon de Penyafort, assistí al concili nacional de Valladolid d'aquell any i al concili de Tarragona de 1229. També dugué a terme d'altres dues legacions per aconseguir la pau entre Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic i la Santa Seu, la primera el 1230 juntament amb Tomasso de Capua i la segona el 1234 amb Pietro Caputo.[2][3][4][5]

NotesModifica

  1. Stephen Murray, The Portals, access to redemption.
  2. François DuChesne, Histoire de tous les cardinaux françois de naissance, pàgs. 200-201.
  3. Pierre Féret, La Faculté de théologie de Paris et ses docteurs, pàgs. 228-231.
  4. Gaetano Moroni, Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica, vol. XXXIII, pàgs. 221-222.
  5. Salvador Miranda: The cardinals of the Holy Roman Church.