Joan d'Agramunt (fl. 1511) fou un navegant català que possiblement va explorar Terranova els primers anys del segle xvi.[1][2]

Infotaula de personaJoan d'Agramunt
Biografia
Naixementsegle V Modifica el valor a Wikidata
Lleida (Regne d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle VI Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióexplorador, navegant Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFerran el Catòlic
Joana I de Castella Modifica el valor a Wikidata
Carta de Cantino de 1502. Es tracta de la representació gràfica més antiga coneguda que mostra la línia de demarcació del Tractat de Tordesillas. Terranova està representada, incorrectament, de la banda portuguesa.

L'any 1511 va pactar amb Ferran II l'exploració de Terranova.[1][3]

Com a consequencia de l'increment dels viatges d'Anglaterra cap al Nou Món, els reis catòlics es van començar a preocupar per les intrusions angleses en els seus territoris, i van planejar explorar la costa de l'Atlàntic Nord per tal de prendre'n possessió. Joan de Dornelos[4][5] va ser posat al comandament d'una expedició el 1500 encara que l'expedició mai no va arribar a salpar.[1]

Després de l'intent no reeixit de Dornelos, Joan d'Agramunt, un navegant nadiu de Lleida, va signar un contracte amb Joana, la filla de Ferran el Catòlic, el 29 d'octubre de 1511 per dirigir una expedició d'exploració i descoberta a Terranova en anys immediatament posteriors als viatges de John Cabot. L'expedició, que constava de dos vaixells, tenia ordres de no desembarcar en territoris sota la jurisdicció del regne de Portugal.[1]

S'ha especulat que aquesta expedició mai no es va realitzar. De fet totes aquestes expedicions tenien en compte la idea que les costes de Terranova ja havien estat visitades anteriorment pels Bretons i que una part del territori de Terranova havia estat descoberta per Portugal, com se suposava que li pertocava per la línia de Tordesillas. (En la realitat Terranova queda completament fora de la jurisdicció portuguesa pel tractat de Tordesillas).[6][7][8]

Tractat de Tordesillas.

Antecedents al viatge projectat modifica

Molts investigadors indiquen la presència de bascos i bretons en les primeres exploracions “no oficials” de la costa de Terranova.[9] Pel que fa a la presència bretona, Bretanya pertanyia a França des de 1486.[10]

Documents modifica

Hi ha alguns documents conservats que fan referència a l'expedició projectada per Joan d'Agramunt.

Carta de la reina Joana amb “asiento” adjunt modifica

« Sobrecarta de la Reina Doña Juana en que se inserta el asiento hecho por orden del Rey su Padre con Juan de Agramonte para ir con dos navios al descubrimiento de Terranova. Falta la conclusión, y según apunte a la cabeza de la copia es de Octubre de mil quinientos once. (Arch. de Sim.) [11]

Doña Juana...Por cuanto por parte de vos Juan de Agramonte, catalán, natural de Lérida, que es en el reino de Cataluña, me fué fecha relación quel Rey mi Señor é Padre mandó tomar é tomó cierto concierto é asiento con vos para que vos hayáis de ir, é vayáis, á vuestra costa y misión, á descobrir cierta tierra nueva en los límites que á Nos pertenescen, según que en el dicho asiento é concierto se contiene : su tenor del cual dicho asiento es este que se sigue: El Rey... El asiento que por mi mandado se tomó é asentó con vos Juan de Agramonte, catalán, natural de Lérida, para ir á saber el secreto de la tierra nueva es este.Primeramente, que vos podáis ir é vayáis con dos navios del grandor que vos paresciere, que sean de mis vasallos subditos é naturales, é asimismo la gente que lleváredes sean naturales de estos reinos ecebto que dos pilotos que lleváredes sean bretones, ó de 'otra nación que allá hayan estado á vuestra costa é misión á la dicha tierra nova por la costa ó parte que mejor os pareciere á vos é á los marineros que con vos lleváredes para el dicho viage...ítem: Que haciéndose la casa de la contratación de la dicha térra nova acá en España, Yo haya de hacer merced, é por la presente, haciéndose la dicha casa, desde agora la hago del oficio de nuestro factor de la dicha casa á Ponce, nuestro cantor é capellán, é primo de vos el dicho Juan de Agramonte, por quien vos me lo suplicaisteis...

»
— Colección de los viages [sic] y descubrimientos que hicieron por mar los españoles. Martín Fernández de Navarrete. Madrid 1829. Volum 3.

Notes al document modifica

  • El cosí esmentat sembla que era Joan Ponç.[12]
  • L'èxit del viatge implicava la creació d'una nova "Casa de Contratación", que havia de dirigir el cosí Joan Ponç.
  • Les tripulacions dels dos vaixells autoritzats havien de ser “de mis vasallos súbditos e naturales”.
    • Hi ha controvèrsia sobre la categoria de “súbditos naturales” i “extranjeros” pel que fa a anar a les Índies. En general, els habitants de la Corona d'Aragó eren “extrangeros”.[13][14][15]

Carta de confirmació de la reina Joana modifica

El document anterior està arxivat amb una carta de confirmació a continuació.

« Real carta de la Reina Doña Juana confirmando por su parte a Juan de Agramonte el nombramiento de capitán de la expedición capitulada en el capítulo anterior. Según el índice que acompañaba a estos documentos corresponde el presente a Octubre de mil quinientos once. (Arch. de Sim.). Doña Juana...Por cuanto en cierto asiento é concierto, que por mandado del Rey mí Señor é Padre é mió se tomó con vos Juan de Agramonte, catalán, natural de Lérida, para que vos hayáis de ir, é vayáis con dos navios é con la gente que vos paresciere á vuestra costa é misión á descubrir é hallar una tierra que se llama Terranova ,... »
— Colección de los viages [sic] y descubrimientos que hicieron por mar los españoles. Martín Fernández de Navarrete. Madrid. 1829. Volum 3.

Notes modifica

Hi ha una altra carta de la reina Joana que confirma el permís del viatge i s'estranya de que no hi hagi altres propostes semblants.[16]

Informació addicional modifica

Hi ha moltes referències, antigues i modernes, que parlen de les exploracions de Terranova. No n'hi ha cap que confirmi el viatge projectat de Joan d'Agramunt.[17][18]

Un Juan de Agramonte “contador” a Cuba modifica

Hi ha diversos documents escrits i signats per un funcionari de nom Juan de Agramonte (amb el càrrec de comptador a l'Illa de Cuba) o que parlen d'ell. Entre els anys 1539 i 1553.

Tot i que sigui probable que es tracti del mateix Joan d'Agramunt, no és possible confirmar-ho sense documentació complementària.(Referència: COLECCIÓN DE DOCUMENTOS INÉDITOS RELATIVOS AL DESCUBRIMIENTO, CONQUISTA Y ORGANIZACIÓN DE LAS ANTIGUAS POSESIONES ESPAÑOLAS DE ULTRAMAR. SEGUNDA SERIE. PUBLICADA POR LA REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA. Tomo Núm. 6. III DE LA ISLA DE CUBA. Madrid 1891).

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Lanctot, Gustave. Agramonte, Juan de. 1. In Brown, George Williams. Dictionary of Canadian Biography. I (1000–1700) (online ed.). University of Toronto Press.. 
  2. Catalunya, Fundació d'Estudis Històrics de. «Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya». Arxivat de l'original el 2017-03-29. [Consulta: 28 març 2017].
  3. «Terranova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2017].
  4. Documentary History of the State of Maine. Bailey and Noyes, 1869, p. 192–. 
  5. Richard Biddle. A Memoir of Sebastian Cabot: With a Review of the History of Maritime Discovery. Carey and Lea, 1831, p. 232–. 
  6. Margaret F. Pickett; Dwayne W. Pickett The European Struggle to Settle North America: Colonizing Attempts by England, France and Spain, 1521-1608. McFarland, 8 febrer 2011, p. 13–. ISBN 978-0-7864-6221-6. 
  7. Norman Holy. Deserted Ocean: A Social History of Depletion. AuthorHouse, 2009, p. 58–. ISBN 978-1-4389-6494-2. 
  8. Richard Konetzke. El Imperio Español, orígenes y fundamentos. Ediciones Nueva Época, 1946. 
  9. Cesáreo Fernández Duro. Disquisiciones nauticas. Aribau y c.a (sucesores de Rivadeneyra, 1881. 
  10. C. M. Nicolle. Mnémonique de l'histoire, ou précis d'histoire universelle en tableaux séculaires à l'usage de la jeunesse. J. Lecoffre, 1852, p. 71–. 
  11. Colección de los viages y descubrimientos que hicieron por mar los españoles desde fines del siglo XV, 3: con varios documentos inéditos .... Imprenta Real, 1829, p. 122–. 
  12. Josep Lladonosa. Història de Lleida. F. Camps Calmet, 1975. 
  13. José Manuel Domínguez Vicente. Ilustración y continuación a la Curia filípica: trátase del comercio maritimo y tócanse muchas qü estiones del derecho publico... : tomo tercero. en la imprenta de don Gerónimo Ortega e hijos de Ibarra, 1790, p. 127–. 
  14. Los precursores de la independencia de Chile, 1870, p. 277–. 
  15. LOS PROHIBIDOS EN LA EMIGRACIÓN A AMÉRICA (1492-1550). Esteban Mira Caballos. Universidad de Sevilla.[Enllaç no actiu]
  16. Luis Arranz Márquez. Don Diego Colón, almirante, virrey y gobernador de las Indias. Editorial CSIC - CSIC Press, 1982, p. 370–. ISBN 978-84-00-05156-3. 
  17. J. Hart. Representing the New World: The English and French Uses of the Example of Spain. Palgrave Macmillan US, 15 setembre 2001, p. 27–. ISBN 978-0-312-29920-0. 
  18. Jared Sparks; Edward Everett; James Russell Lowell The North American Review. University of Northern Iowa, 1839, p. 115–. 

Enllaços externs modifica