Joan de Jandun
Joan de Jandun (1275-1328) va ser un filòsof averroista, teòleg i escriptor polític. Va néixer a Jandun, a l'actual regió de les Ardenes franceses. Destaquen les seves interpretacions d'Aristòtil. Ocasionalment, se l'ha considerat coautor, juntament amb Marsili de Pàdua, de l'obra El defensor de la pau, tot i que no hi ha cap prova en aquest sentit.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1285 Jandun |
Mort | 1328 (42/43 anys) Montalto di Castro (Itàlia) (en) |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de París |
Activitat | |
Ocupació | teòleg, filòsof, polític, escriptor, professor d'universitat |
Pel que fa a la seva filosofia, se l'emmarca en l'anomenat averroisme de Pàdua. Destaca especialment la seva distinció entre sentit passiu (per a l'espècie rebuda) i el sentit agent (responsable de la sensació i de l'activitat de l'ànima). Aquest sentit agent és per a tots els homes, fet que permet la cognoscibilitat de les coses.
Estén aquesta distinció a l'ànima, que la considera separada entre l'ànima sensitiva i l'ànima intel·lectiva. Aquesta ànima intel·lectiva és la que dirigeix el cos (la Forma aristotèlica), i és única per a tota la humanitat. En línia averroista, considera que no es pot demostrar la immortalitat d'aquesta ànima.
Afirma també que la teologia es basa en relats indemostrables de la Revelació.
Referències
modifica- ↑ Ramón Guerrero, Rafael. Historia de la filosofía medieval, 2002, p. 236-237.