Joan el Diaca (1045-1129) va ser un erudit armeni que va rebre l'honor del títol de sofista (filòsof), i que comptava també amb l'apreciació del David IV de Geòrgia. Va ser nomenat superior del monestir de Hakhpat. També se'l coneixia com a Vardapet (Doctor).[1]

Plantilla:Infotaula personaJoan el Diaca
Biografia
Naixement1045 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1129 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Activitat
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata

Se li atribueix la reforma del calendari armeni, i va deixar molts estudis matemàtics a més de treballs doctrinals, rituals i filosòfics. Va formar una col·lecció d'uns 50 manuscrits de teologia i filosofia, corregint errors fets per anteriors copistes i fent-los tornar a copiar pels seus deixebles.[1]

Es considera que va aportar significativament a la creació d'una literatura armènia no religiosa. Per exemple «Una paraula de saviesa» un poema de Joan dedicat a un estornell, legitima la poesia dedicada a la natura, l'amor o la bellesa femenina.[2]

Es diu que tenia la seva biblioteca a una cova, on estudiava dia i nit. Va morir el 1129 i la seva tomba es pot trobar sota el campanar de l'església de la Mare de Déu] del mateix monestir de Haghpat. Encara es pot llegir el seu nom, Sofista Joan.[1] L'historiador Alexander Yeritziantz va trobar alguns manuscrits armenis petrificats el 1873 a la cova de Karni, que es pensa que era l'estudi i biblioteca de Joan.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Kurkjian, 2014, p. 320.
  2. «Evolution of Armenian Language» (en anglès). [Consulta: abril 2015].

Bibliografia

modifica