Joana de Cardona i Manrique de Lara
Joana de Cardona i Manrique de Lara, Joana II de Prades o Joana I de Pallars Sobirà (c. 1500 - Sogorb, 28 d'agost de 1564) fou duquessa de Cardona, comtessa de Prades, vescomtessa de Vilamur, marquesa de Pallars Sobirà i senyora de la baronia d'Entença (1543-1564). Fou enterrada al monestir de Poblet.[1]
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1499 (Gregorià)  Sogorb | ||||||||||
| Mort | 30 agost 1564 (Gregorià) (64/65 anys) Sogorb | ||||||||||
 Duquessa de Cardona | |||||||||||
| 1543 – 1564 | |||||||||||
.svg&lang=ca){kind=small} Comtessa de Prades | |||||||||||
| 1543 – 1564 | |||||||||||
 Vescomtessa de Vilamur | |||||||||||
| 1543 – 1564 | |||||||||||
 Marquesa de Pallars Sobirà | |||||||||||
| 1543 – 1564 | |||||||||||
 Senyora de la baronia d'Entença | |||||||||||
| 1543 – 1564 | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Nacionalitat | .svg){kind=small} Corona d'Aragó | ||||||||||
| Altres | |||||||||||
| Títol | Comtessa | ||||||||||
| Família | Llinatge dels Cardona | ||||||||||
| Cònjuge | Alfons d'Aragó | ||||||||||
| Fills | quatre fills i nou filles | ||||||||||
| Pares | Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona i Francisca Manrique de Lara | ||||||||||
 | |||||||||||
Armes dels ducs de Cardona | |||||||||||
| |||||||||||
Biografia modifica
Joana I de Cardona era la gran de quatre filles: Joana, Aldonça, Maria i Agnès. Com a filla gran, Joana heretà el comtat de Cardona. Es casà l'any 1516 amb Alfons d'Aragó, duc de Sogorb i comte d'Empúries. En els capítols matrimonials signats a Sogorb, el duc Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona instituïa la seva filla gran com a pubilla de totes les terres i drets dels Cardona a menys que nasqués un fill. Al moment de casar-se, el pare la dotà amb 15.000 ducats i el seu espòs li donà en concepte d'esponsalici 10.000 ducats. El pare del nuvi, Enric d'Aragó, havia dotat aquest amb 20.000 ducats.[1]
A la mort del pare, el 1543, Joana passà a ser duquessa de Cardona, marquesa de Pallars, comtessa de la Muntanya de Prades, vescomtessa de Vilamur, senyora de les baronies d'Entença, Arbeca, Juneda, Alcoletge, Cambrils, Ponts, Maldà i Agramunt entre altres títols.[1]
Del seu matrimoni amb Alfons d'Aragó nasqueren quatre fills i nou filles. Tres dels nois i quatre filles moriren, alguns molt petits. Alfons tingué, a més, tres filles i tres fills d'altres amants.[1]
Joana visità poques vegades Cardona. Vivia normalment en el fastuós castell d'Arbeca però viatjava per les seves possessions i feien freqüents estades a Barcelona. El seu marit i ella feren diversos viatges a Toledo, al convent de Santa Caterina, seguint la seva devoció a Sant Pere Pasqual. Gaudien d'una estreta amistat amb la monarquia amb la qual estaven emparentats.[1]
La versió oficial estableix que Alfons de Sogorb morí al Monestir de Santa Maria del Puig l'any 1562 i que fou enterrat a Poblet. No obstant, hi ha la creença que Alfons morí al monestir de santa Caterina de Toledo, on es donà sepultura al cor, mentre que el cos fou traslladat a Poblet.[1]
Una de les obligacions més grans que tingué Joana, juntament amb el seu marit, fou casar segons el rang que tenien les cinc filles que arribaren a adultes: Guiomar, la gran, es casà amb Frederic de Toledo, Joana amb Dídac Fernàndez de Còrdoba, Isabel amb Joan Jiménez de Urrea, Anna amb Vespasià Gonzaga Colona i Magdalena amb Dídac Hurtado de Mendoza. Francesc, l'únic fill supervivent, es casà amb Ángela de Cárdenas y de Velasco.[1]
El dia 26 d'agost de 1564 feu testament. Instituí el fill Francesc hereu universal i feu generosos llegats a múltiples esglésies, especialment les de Cardona i les de la resta de les seves baronies. Recordà un per un els membres del servei de la casa, compost per una vuitantena de persones, anomenant-los i assignant-los una deixa, especialment a les criades i a les filles d'aquestes, per tal que fossin ben dotades al moment de prendre estat, tant si era casar-se com entrar en un convent. Aquesta deixa podia ser una renda de per vida o una quantitat determinada. Ordenà ser sepultada al monestir mercedari del Puig amb les restes dels seus fills Hernando, Maria i Gerònima. Manà que els diners que el rei devia a la Casa de Cardona fossin repartits entre les filles per completar els dots. En un codicil fet l'endemà assignà a la capella de la Mare de Déu del Miracle els diners suficients per ornamentar-la.[1]
Joana morí el 30 d'agost i el seu cos fou dipositat davant l'altar de la capella major del monestir del Puig. El dia 2 de setembre, el convent demanà que s'enterrés el cadàver perquè les restes feien pudor.[1]
Família modifica
Filla del duc Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona i Francisca Manrique de Lara. Es casà en maig de 1516 amb Alfons d'Aragó, duc de Sogorb i Comte d'Empúries[2] i van tenir:
- l'infant Ferran d'Aragó (1533), mort jove
- l'infant Alfons d'Aragó (1536-1550)
- l'infant Joan d'Aragó (1537), mort jove
- l'infant Francesc I d'Empúries (1539-1572), comte d'Empúries, duc de Cardona i Sogorb
- la infanta Guiomar d'Aragó (1540-1557), casada amb Frederic de Toledo, duc d'Alba
- la infanta Joana de Cardona (1542-1608), duquessa de Cardona i de Sogorb[2]
- la infanta Anna d'Aragó (?-1637
- la infanta Francesca d'Aragó, morta jove
- la infanta Beatriu d'Aragó, morta jove
- la infanta Isabel d'Aragó, casada amb Joan Ximenes de Urrea, comte d'Aranda
- la infanta Magdalena d'Aragó (?-1623)
- la infanta Maria d'Aragó, morta jove
- la infanta Jerònima d'Aragó, morta jove
| Precedida per: Ferran I de Cardona |
Duquessa de Cardona Comtessa de Prades Marquesa de Pallars Sobirà 1543-1563 |
Succeïda per: Francesc I d'Empúries |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Joana Folc de Cardona i Manrique de Lara». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 2,0 2,1 Rubió i Balaguer, Jordi. Estudis de literatura catalana. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 103. ISBN 8478263403.
Bibliografia modifica
- Costa y Bafarull, D. (1959). Memorias de la ciudad de Solsona y de su iglésia. Edició a cura de J. Serra-Vilaró. Biblioteca Histórica de la Biblioteca Balmes, série II, vol. XXII. Barcelona: Balmes.
- Navas Ortiz, Manuel (1986). «Heràldica de la Casa de Cardona». En: Butlletí del Patronat Municipal de Museus, núm. 4, (desembre 1986) p. 49-59.
- Fluvià, Armand de (1989). Els Primitius comtats i vescomtats de Catalunya: cronologia de comtes i vescomtes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
- Sanmartí, Montserrat (en premsa). “Nobles”. En : Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.
- Serra Vilaró, J. (1966) Història de Cardona. Llibre I: Els senyors de Cardona. Tarragona: Ed. Sugranyes.